El càncer es converteix en la primera causa de mort a Espanya
Els tumors s'han convertit en la primera causa de mort a l'estat espanyol. Un 26,6% de les morts que hi va haver el 2023 estaven relacionades amb algun tipus de càncer, segons dades que ha publicat aquest dimecres l'Institut Nacional d'Estadística.
És el primer cop que aquesta malaltia supera, per poc, les morts per problemes cardiovasculars, sobretot per la reducció d'aquestes (-5,3%).
El titular no ha sorprès els experts, com Manel Esteller, investigador ICREA de l'Institut Josep Carreras, que n'ha fet una segona lectura al programa "Els matins".
"Cada cop som més vells. I això fa que a mesura que passa el temps hi ha més probabilitat que aparegui un tumor. Que augmentin els casos de càncer no vol dir que augmenti la mortalitat, no és equivalent."
Així doncs, la mortalitat per càncer creix a un ritme més lent que no pas la incidència, que és només d'un 0,2% més.
La mort per càncer de pulmó i bronquis continua sent la més freqüent --amb 22.717 defuncions registrades el 2023--, seguit del de còlon --10.891 morts--, el de pàncrees i el de mama.
De càncer de mama, l'any passat van morir 6.471 persones, prop d'un 4% menys que el 2022, i s'ha situat com el càncer que ha experimentat un descens de morts més important.
Hàbits poc saludables i canvis en la dieta
La Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) ha assenyalat que la incidència del càncer segueix en augment per l'envelliment de la població, però també per hàbits de vida poc saludables.
Hi ha factors evitables, com el tabac, però també el consum d'alcohol, l'obesitat, el sedentarisme i l'exposició a riscos ambientals i laborals.
En aquest sentit, Esteller ha destacat l'augment de tumors de pulmó en dones, que el 2023 va causar tantes morts com el de mama.
"Les dones van començar a fumar més tard que els homes, cap a finals dels 70, i ara se'n veuen els efectes."
Mentre que la causa principal del càncer de pulmó és el tabac, la causa de les morts per càncer de còlon, per Esteller, pot ser degut als canvis en la dieta.
"La nostra famosa dieta mediterrània, de què tant hauríem de presumir, ara sembla una raresa. Avui en dia és complicat fer-la, per l'estrés de la vida diària, perquè tenim a mà processats, seguim una dieta elevada en greixos saturats que enganxen... Estem amb una dieta més americanitzada."
Igual que el cribratge ginecològic o de càncer de mama, Esteller s'ha mostrat partidari a avançar el cribratge de càncer de còlon abans dels 50 anys.
Esteller ha destacat com un gran avenç el fet que molts càncers es converteixen en malaltia crònica, mentre que abans eren malalties agudes on el pacient acabava morint.
"Ara moltes persones poden viure 5, 10, 15 anys amb un càncer de mama. No estan curades, però tenen el tumor controlat. I són anys que guanyem per intentar trobar mil coses per intentar ajudar-les."
Esteller ha qualificat dos càncers com les "bèsties negres", el de pàncrees i el de cervell, amb una mortalitat del voltant del 90% el primer any o any i mig. No hi ha cribratge i quan és detectat, el tumor és massa gran i massa resistent.
Caigudes accidentals, primera causa de mort no natural
Segons l'INE, hi ha una baixada de la mortalitat en general. Tanmateix, una de les comunitats on menys s'ha reduït és Catalunya, amb un 4,9%, enfront del prop de l'11% a Cantàbria. Catalunya també és la segona comunitat on més han augmentat les morts per tumors (prop d'un 3%), només per darrere de Melilla (27,3%).
També hi ha hagut menys suïcidis, un 6,5% menys que el 2022.
Però destaca l'augment del 6% de morts per caigudes accidentals --10 cada dia--, que desbanquen els suïcidis com a primera causa de mort no natural.
Un dels motius que els experts apunten sobre l'augment de caigudes fatals són els consum de fàrmacs, com les benzodiazepines, que es prenen per dormir, sobretot la gent gran.
També hi ha hagut un descens de morts per ofegaments, submersió i sufocació accidental i, fins i tot, per accident de trànsit (un 3,6 % menys).