El canvi d'hora va néixer com una mesura per estalviar energia a l'estil dels 110 km/h
La matinada de l'últim diumenge de març els rellotges perden una hora. A les dues passen a ser les tres, un canvi que ja ha esdevingut una tradició. S'aplica de manera continuada des de 1974 i va sorgir en una situació similar a l'actual, com una idea per estalviar energia. En aquella època es vivia la primera crisi del petroli. L'establiment d'un horari d'estiu i un horari d'hivern va ser l'equivalent als 110 km/h actuals. Aquest canvi s'aplica a la majoria de països occidentals, però a Espanya hi ha una peculiaritat perquè el país és fora del seu fus horari, una decisió de Francisco Franco. De fet, el canvi horari suma moltes curiositats i deixa moltes preguntes: quin bessó és més gran, el que neix a les 2.59 o el que neix a les 3.01?
El canvi d'hora és una mesura de més d'un segle de vida. Se li atribueixen diversos impulsors. Un d'ells és Benjamin Franklin, que mentre vivia a París va proposar que els francesos es llevessin abans per aprofitar la llum del sol.
També se n'emporta el mèrit el constructor anglès William Willet, per raons similars a Franklin. Diuen que un dia de 1905, passejant a cavall ben d'hora al matí, es va adonar que la major part de la gent encara dormia. Des de llavors es va proposar impulsar l'horari d'estiu, entre altres coses perquè això li permetia tornar de les seves partides de golf a la tarda quan el sol encara era a l'horitzó.
El primer a proposar la idea, però, va ser un neozelandès, l'entomòleg i astrònom George Vernon Hudson, el 1895.
Fins a la Primera Guerra Mundial la mesura no es va fer extensiva a tot Europa. Sempre per la mateixa raó: estalviar energia. En aquell cas, en ple conflicte bèl·lic, es volia estalviar carbó. El 1974 es va recuperar la idea per fer front a la primera crisi del petroli, en una situació d'estalvi energètic similar a l'actual. Des de llavors, el canvi horari s'ha anat aplicant al continent.
Una cosa d'occidentals
El canvi d'hora, però, no és una mesura comuna a tot el planeta. Hi ha molts països que no l'apliquen. Gran part de l'hemisferi sud no canvia els seus rellotges. Tampoc ho fan algunes zones dels Estats Units i el Canadà.
A Europa, la mesura és generalitzada, fins al punt que hi ha una directiva europea que l'estableix. Islàndia, però, se n'escapa.
A l'Amèrica del Sud, el segueixen Xile, Colòmbia, el Paraguai, l'Uruguai i el Brasil. L'Argentina l'ha anat aplicant segons el moment i el 2010 no va canviar l'hora.
A l'Àsia, no s'aplica en la gran majoria de països, inclosos el Japó i la Xina. A l'Àfrica, Egipte n'és una de les poques excepcions. A Oceania, en canvi, tots els països grans ho fan.
Si tens curiositat per saber on i com es canvien els rellotges pots consultar el web hora.es.
Paradoxes temporals
Quin bessó és més gran, el que neix a les 2.59 o el que neix a les 3.01? Aquesta és una pregunta que no té sentit amb el canvi a l'horari d'estiu perquè sumem hores, però i a l'octubre? Amb el canvi a l'horari d'hivern -quan a les tres passen a ser les dues-, un nen hauria nascut a les 2.59 i l'altre, oficialment, a les 2.01. Tot i néixer després, el segon seria el més gran.
GMT + 1 per culpa de Franco
L'estat espanyol viu una altra situació curiosa respecte al canvi horari. El meridià de Greenwich, que marca els fusos horaris mundials, passa per territori peninsular, però tot i això, l'estat és més a prop de l'hora de Polònia que de la del Regne Unit i Portugal.
Originalment a la península Ibèrica li correspon l'horari GMT + 0 (Greenwich Mean Time), però el 1940 el dictador Francisco Franco va decidir adoptar l'horari de l'Alemanya nazi, el que Adolf Hitler havia imposat a tots els territoris conquerits: el GMT + 1.
El canvi s'ha fet norma. La Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols, però, proposa al govern de Madrid recuperar l'horari del meridià de Greenwich. Asseguren que d'aquesta manera "Espanya se seguiria regint pel sol, però es menjaria a la una i no a les dues, se soparia a les vuit i no a les nou i se sortiria de treballar a les cinc, cosa que optimitzaria millor el temps de treball, i gaudiríem més de la família i amics". Una manera més eficaç, diuen, d'implantar l'estalvi energètic.
També se n'emporta el mèrit el constructor anglès William Willet, per raons similars a Franklin. Diuen que un dia de 1905, passejant a cavall ben d'hora al matí, es va adonar que la major part de la gent encara dormia. Des de llavors es va proposar impulsar l'horari d'estiu, entre altres coses perquè això li permetia tornar de les seves partides de golf a la tarda quan el sol encara era a l'horitzó.
El primer a proposar la idea, però, va ser un neozelandès, l'entomòleg i astrònom George Vernon Hudson, el 1895.
Fins a la Primera Guerra Mundial la mesura no es va fer extensiva a tot Europa. Sempre per la mateixa raó: estalviar energia. En aquell cas, en ple conflicte bèl·lic, es volia estalviar carbó. El 1974 es va recuperar la idea per fer front a la primera crisi del petroli, en una situació d'estalvi energètic similar a l'actual. Des de llavors, el canvi horari s'ha anat aplicant al continent.
Una cosa d'occidentals
El canvi d'hora, però, no és una mesura comuna a tot el planeta. Hi ha molts països que no l'apliquen. Gran part de l'hemisferi sud no canvia els seus rellotges. Tampoc ho fan algunes zones dels Estats Units i el Canadà.
A Europa, la mesura és generalitzada, fins al punt que hi ha una directiva europea que l'estableix. Islàndia, però, se n'escapa.
A l'Amèrica del Sud, el segueixen Xile, Colòmbia, el Paraguai, l'Uruguai i el Brasil. L'Argentina l'ha anat aplicant segons el moment i el 2010 no va canviar l'hora.
A l'Àsia, no s'aplica en la gran majoria de països, inclosos el Japó i la Xina. A l'Àfrica, Egipte n'és una de les poques excepcions. A Oceania, en canvi, tots els països grans ho fan.
Si tens curiositat per saber on i com es canvien els rellotges pots consultar el web hora.es.
Paradoxes temporals
Quin bessó és més gran, el que neix a les 2.59 o el que neix a les 3.01? Aquesta és una pregunta que no té sentit amb el canvi a l'horari d'estiu perquè sumem hores, però i a l'octubre? Amb el canvi a l'horari d'hivern -quan a les tres passen a ser les dues-, un nen hauria nascut a les 2.59 i l'altre, oficialment, a les 2.01. Tot i néixer després, el segon seria el més gran.
GMT + 1 per culpa de Franco
L'estat espanyol viu una altra situació curiosa respecte al canvi horari. El meridià de Greenwich, que marca els fusos horaris mundials, passa per territori peninsular, però tot i això, l'estat és més a prop de l'hora de Polònia que de la del Regne Unit i Portugal.
Originalment a la península Ibèrica li correspon l'horari GMT + 0 (Greenwich Mean Time), però el 1940 el dictador Francisco Franco va decidir adoptar l'horari de l'Alemanya nazi, el que Adolf Hitler havia imposat a tots els territoris conquerits: el GMT + 1.
El canvi s'ha fet norma. La Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols, però, proposa al govern de Madrid recuperar l'horari del meridià de Greenwich. Asseguren que d'aquesta manera "Espanya se seguiria regint pel sol, però es menjaria a la una i no a les dues, se soparia a les vuit i no a les nou i se sortiria de treballar a les cinc, cosa que optimitzaria millor el temps de treball, i gaudiríem més de la família i amics". Una manera més eficaç, diuen, d'implantar l'estalvi energètic.
