Illa promet "millores progressives" a Rodalies en un ple amb retrets al govern i Renfe

Rodalies ha fet parada aquest dimarts al Parlament en un debat que ha durat tres hores i mitja i en què hi ha hagut temps per als retrets i la picabaralla política, però també per intentar trobar solucions per a un servei que col·lecciona incidències i retards, i que s'ha convertit en un maldecap continu per a milers d'usuaris.

El president de la Generalitat ha defensat les últimes accions i ha promès una millora progressiva del servei, mentre que Junts insisteix a demanar el cessament de la consellera Paneque, i s'ha sumat a ERC i la CUP per demanar-ne la reprovació.

A l'inici del ple impulsat per ERC, els Comuns i la CUP, Salvador Illa ha insistit que el govern entoma el problema i que "el servei no funciona amb els estàndards que requerim". Per resoldre-ho, ha promès "entendre la complexitat" d'aquesta carpeta i s'ha mostrat obert a "escoltar propostes amb voluntat de col·laboració", tant dels usuaris com dels treballadors, les administracions i els altres grups polítics:

"Estem oberts a propostes i a col·laborar amb exigència i autoexigència i no confrontar amb ningú. No sortiran retrets ni de passat ni de present, ni propostes futures que no es puguin assumir."

En aquesta línia, Illa ha anunciat que el govern impulsarà aquest 2025 una estratègia ferroviària "per a la Catalunya de les properes dècades". Segons el president de la Generalitat, cal planificació per poder prestar un bon servei en el futur.

Sobre la situació actual, especialment arran de les incidències de les darreres setmanes, Illa ha demanat confiança en les inversions i ha garantit que donaran resultats.

A banda, el president ha assegurat que el traspàs de Rodalies "s'està complint i no té marxa enrere" i ha afirmat que s'hi estan dedicant "tots els esforços". Illa ha insistit que el traspàs permetrà una gestió més eficaç des de la proximitat.

El 24% de trens fora de servei

Al seu torn, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha reiterat el missatge que va transmetre fa tot just una setmana en comissió al Parlament. Per Paneque, el govern està "iniciant els canvis necessaris per convertir la mobilitat pública en un factor estratègic, i per això cal atenció i inversions".

Durant la intervenció, Paneque ha revelat que el 24% dels trens de Rodalies estan fora de servei, d'acord amb una estimació elaborada per la Generalitat i Renfe.

La consellera ha identificat una desena de "punts crítics", com la manca de material, que hauria de començar a quedar resolta amb la incorporació de 110 nous trens a partir del 2026, la manca de tallers de manteniment i reparació i la capacitat insuficient dels túnels de Barcelona, entre d'altres.

Per tot plegat, ha reconegut que les incidències s'han multiplicat per 2,5 i que les queixes dels usuaris són comprensibles i justificades.

Paneque també ha assegurat que el traspàs ha de ser un "impuls definitiu" per a la millora del servei.

"Mai no s'havia arribat tan lluny", ha dit, a més d'assegurar que el compromís del govern amb Rodalies és absolut i que el departament ha traslladat al ministeri "la urgència de trobar solucions" per aconseguir un transport públic adaptat al segle XXI.

Junts vol "fer fora Renfe de Catalunya"

Per part de Junts, el diputat Salvador Vergés ha recordat el reguitzell d'incidències que ha patit el servei des que el seu grup va demanar la dimissió de Paneque, i per això ha insistit a demanar-li que plegui.

A més, Vergés ha lamentat que no hagi sortit "cap retret" de la Generalitat cap al govern espanyol, i ha assegurat que la voluntat de Junts és "fer fora Renfe de Catalunya":

"Tot el que sigui Renfe no ens interessa. Nosaltres volem fer fora la Renfe de Catalunya."

Així mateix, el diputat ha retret al president Salvador Illa que hagi estat "desaparegut" durant 25 dies, i li ha demanat que defensi la nació:

"Vostè diu que ens deixem de falòrnies perquè ara toca gestionar, però no es pot gestionar res si no es defensa la nació. No li demano que defensi la independència, però almenys defensi la nació."

El diputat també ha dit que Espanya "en comptes de posar trens, posa frens al progrés", i ha qüestionat que el traspàs de Rodalies pactat amb ERC sigui realment integral.

En la intervenció final, Vergés ha arribat a dir als republicans que "s'ho facin mirar" després d'haver format part "del fals traspàs del 2010 i de l'actual fals traspàs".

ERC demana acabar amb la "submissió"

Al torn d'ERC, l'exconsellera de Territori, Ester Capella, ha reclamat al govern que "sàpiga plantar cara" i deixi enrere "aquesta relació de subordinació" amb el govern espanyol davant la "deixadesa de funcions" de Renfe i Adif:

"Han de triar entre Catalunya i Espanya i plantar cara quan fa falta. Els responsables són Adif i Renfe i, per extensió, el ministeri i el govern de l'Estat; ni el govern de Catalunya, ni el president ni la consellera."

En aquest sentit, Capella ha retret a l'executiu que no s'hagi sentit "ni una queixa a aquells que són responsables del que ha passat", i ha advertit al govern que no podrà comptar amb ERC si això no canvia.

"El govern de Catalunya, en aquest moment, no és el responsable del caos de Rodalies", ha insistit Capella, que ha anunciat que el grup demanarà la dimissió tant del president de Renfe com del d'Adif.

El PP i Vox busquen responsables

Al torn del PP, la diputada Àngels Esteller ha criticat que s'hagi fet una "política molt agressiva contra el vehicle privat sense comptar amb una planificació alternativa de transport públic", i ha criticat que tant els Comuns com Junts es desentenguin de les responsabilitats de govern que tenen o han tingut.

Així mateix, Esteller ha criticat la "incapacitat per governar del ministre de Transports", i ha demanat centrar-se en la gestió amb eficàcia i eficiència, i no en el traspàs del servei.

En la mateixa línia, Vox ha assenyalat el PSC i els partits independentistes com a "responsables i còmplices del desastre" que asseguren que hi ha a Rodalies.

Així ho han afirmat el portaveu del grup parlamentari, Joan Garriga, i el diputat del grup d'extrema dreta Andrés Bello, que han rebutjat "rotundament " el traspàs de Rodalies.

Els Comuns i la CUP demanen fiscalitzar

El grup parlamentari dels Comuns ha avisat el president de la Generalitat, Salvador Illa, que "se la juga" amb Rodalies.

El portaveu de la formació, David Cid, ha advertit que aquesta "ha de ser la primera i màxima prioritat del govern", "l'única prioritat" en matèria d'infraestructures.

Cid ha reclamat que les obres en marxa es controlin des de Catalunya i ha criticat que, "amb el suport de les elits catalanes, el PSOE i el PP" van prioritzar l'alta velocitat.

Pel que fa a la CUP, el diputat Dani Cornellà ha reclamat al govern que "fiscalitzi Renfe" i imposi sancions a l'operadora per incompliment d'horaris, i ha retret a la consellera que demani paciència als usuaris. "Calen solucions ara i cal que fiscalitzin Renfe, com farien amb qualsevol altra empresa del país", ha dit.

Per part d'Aliança Catalana, la diputada Rosa Maria Soberana ha qualificat d'"impossible" que Catalunya tingui un sistema ferroviari "digne" dins d'Espanya.

Al torn del PSC, el diputat Jordi Riba ha demanat màxima unitat i fugir del "partidisme", alhora que ha atribuït als governs del PP a l'Estat la "degradació" de la xarxa, i ha acusat els executius de CDC i Junts de no prioritzar els trens quan han governat.
 

Un context complicat

El ple arriba en un context complicat: entre començaments del 2021 i l'agost del 2024, Catalunya va registrar 553 incidències greus a la xarxa ferroviària catalana, segons una resposta parlamentària per escrit del Departament de Territori a Junts.

Per incidència greu s'entén un episodi que afecta com a mínim 10.000 persones a Rodalies o bé 1.000 als trens regionals.

Inclou avaries, limitacions temporals de velocitat i imprevistos, com ara atropellaments, falta de maquinistes o robatoris de coure. El resultat, doncs, és que en aquest període de temps hi va haver una incidència cada dos dies i mig.

Tot plegat coincideix amb els primers passos del traspàs de Rodalies, una reclamació que ja es va plantejar el 2010 i que Esquerra Republicana va pactar per investir Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. 

Per vetllar pel traspàs es va acordar crear una empresa mixta que assumiria el personal i els trens de Renfe, amb un consell d'administració repartit a parts iguals entre Estat i Generalitat i presidit i amb vot de qualitat a proposta del govern català.

Però fa només uns dies, el personal de Renfe, crític i neguitós amb el traspàs, va amenaçar d'anar a la vaga. Per evitar el conflicte, tot i que en l'acord no hi consta, els republicans van acceptar que temporalment i durant uns dos anys l'empresa mixta depengui de l'Estat i no de la Generalitat.

Un canvi que Junts va qualificar de "defunció del traspàs" i, d'altra banda, va donar la raó a l'extrema dreta de Vox, que sempre ha defensat que el traspàs només generaria nous problemes.

Més enllà que el traspàs arribi i en quines mans quedi el procés, el problema continua al ritme d'una incidència diària com a mínim. I els socis potencials del PSC, Esquerra i els Comuns han de mantenir un difícil equilibri entre la crítica i no tancar les portes a possibles acords pendents amb els socialistes.