El cara a cara entre Castells i Mas-Colell, els consellers durant la crisi

Els responsables de les finances catalanes durant els pitjors anys de la crisi tornen a l'escenari des del qual van prendre les decisions més difícils.

Coincidint amb el desè aniversari de la caiguda de Lehman Brothers, el programa Valor afegit reuneix a la Conselleria Antoni Castells i Andreu Mas-Colell, per debatre sobre l'abast de les mesures que van posar en marxa.

Antoni Castells no se n'amaga i reivindica les primeres retallades aprovades pel tripartit en un moment en què, segons emfatitza, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero tenia "dificultats per acceptar la realitat".

"La reacció en general del govern era dir: nosaltres tenim un problema de liquiditat, és veritat que els mercats s'han tancat, però no hi ha un problema de solvència. I això es va acceptar tard i malament", conclou Castells.

En aquest sentit, l'exconseller d'Economia creu que el govern d'Artur Mas no tenia més opció que aplicar "una política de contenció severa de la despesa, incloent-hi retallades". "Havia de ser amb la severitat amb què va ser? Crec que no, sincerament. Crec que és excessiu i retroalimenta la recessió", precisa Castells, que ara dirigeix el "think tank" Europe G.

"Pots gastar el que pots gastar"

El seu successor en el càrrec, Andreu Mas-Colell, comparteix les crítiques a la política d'austeritat fiscal que s'imposa a Europa, impulsada per Alemanya, i que defineix com a "insensata".

Malgrat tot, rebat, convençut, que "en termes agregats no es podia fer d'una altra manera perquè, simplement, si no tens els ingressos perquè els ingressos han col·lapsat i si no et donen crèdit per cobrir el dèficit, pots gastar el que pots gastar, no pots gastar més, no tens la màquina d'imprimir bitllets".

"Estic disposat a acceptar qualsevol judici sobre les partides concretes, però no sobre el total", remarca. Mas-Colell deixa clar que "a ningú no li agrada retallar" i recorda que l'ajust del 20% en un any que reclamava el govern espanyol el van fer "en dos o dos anys i mig i després vam dir prou".

Notícia relacionada: D'aquella pols, venen aquests fangs: 10 anys de Lehman Brothers

Montoro desvia l'ajust cap a les autonomies

Tots dos coincideixen que tampoc no hi va ajudar gaire el llavors ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Mas-Colell l'acusa d'haver desplaçat l'ajust cap a les autonomies, quan aquestes tenen la responsabilitat de la sanitat i l'ensenyament". I això, que "desprestigia les autonomies", "coincideix amb el programa del Partit Popular i tot encaixa".

Per Castells, "és la política de fons que, efectivament, amb el PP s'exagera, però és la música que sona als partits que estan a les institucions de l'Estat, això de les autonomies ha estat un error i hem de veure com ho rectifiquem. Aquest és el discurs de fons", insisteix.

De l'etapa Montoro, Mas-Colell reconeix que la posada en marxa del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) va ajudar a normalitzar els greus problemes de tresoreria que van patir entre el 2011 i el 2012, tot i que va ser la manera de controlar els comptes de la Generalitat. "Què es pagava i què no es pagava ho decidien ells", afegeix.

Problemes de tresoreria

Els primers problemes de tresoreria, però, ja van arribar durant el mandat d'Antoni Castells. L'exconseller recorda com, per primera vegada, li van demanar fer "roadshows", anar a veure els inversors de París i Londres per explicar les virtuts del deute català i aconseguir finançament. Malgrat tot, el maig del 2010 es tanquen els mercats i fracassa l'emissió de 12.000 milions d'euros que tenien prevista.

"La sensació d'estar davant d'un precipici és enorme en aquell moment", recorda amb amargor Castells. Com a alternativa, van fer la primera emissió per a particulars, els anomenats bons patriòtics.

Conversa informal entre Antoni Castells, Andreu Mas-Colell i Pere Aragonès sobre els avantatges i inconvenients de la presència de la Generalitat als mercats financers: