Educar sota sospita: el cas de l'IES El Palau, la tempesta perfecta a l'escola catalana

"Ho han convertit en un tema d'estat, en un Estat que necessita reescriure l'octubre. I que ens ha agafat a nosaltres al mig. És a dir, jo crec que les persones que estan aquí no han fet ni més, ni menys, ni.. Estaven on... on va caure la tempesta, no?"

Josep Lluís del Alcázar, mestre del Palau, alliberat sindical de la CGT, és una de les poques veus que s'ha pogut escoltar durant mesos en defensa dels docents imputats de delictes d'odi pel tractament que va fer a classe del que va passar l'1 d'octubre a dins del centre.

Uns fets enverinats des de l'inici. Va ser un dels primers centres on la Guàrdia Civil va actuar per desmantellar les urnes. Pares d'alguns alumnes les estaven defensant, pares d'altres alumnes se les van endur. Tot plegat en un clima que ha posat a l'ull de l'huracà les escoles catalanes com a causants del creixement de l'independentisme a Catalunya. I, al mig d'aquesta tempesta perfecta, els docents.

L'Institut del Palau de Sant Andreu de la Barca és un centre de referència al Baix Llobregat. Hi van més de mil alumnes i hi treballen més d'un centenar de mestres. L'any 1992 al barri on ara hi ha l'institut s'hi va fer la caserna de la Guàrdia Civil més gran que hi ha a Catalunya. Des d'aleshores, les famílies que hi viuen han portat els seus fills al Palau i mai hi ha hagut cap problema de convivència. De fet, hi ha alumnes i mestres que no sabrien dir qui ve de la caserna i qui no.

"Hem entrat a la caserna a fer barbacoes, a veure gent, els nens han entrat, han jugat a casa nostra. Eles meus fills han anat a cases de gent de la caserna o a la inversa. La convivència, absolutament normal", explica una mare.

El dia 2, alguna cosa es va trencar

Però el dia 2, alguna cosa es va trencar. L'escola va aconseguir evitar l'enfrontament entre els nois, però l'emotivitat lligada a uns fets i unes imatges que havien fet la volta al món van provocar discussions més pujades de to a algunes aules. Segons un informe que va recollir el Consell Escolar uns dies més tard, el més greu que va passar és que alguns estudiants van abandonar l'aula descontents pel que s'hi expressava.

Algunes famílies de la Guàrdia Civil van entendre que hi havia hagut alguna cosa més. I, sense parlar-ne amb el centre, van denunciar alguns mestres, onze, com a suposats autors d'assenyalaments i humiliacions als seus fills. Ho explica un dels principals instigadors de les denúncies, pare de dos alumnes i coordinador a Catalunya de l'Associación Española de Guardias Civiles Bartolomé Barba.

"Hi va haver nens que van sortir plorant, d'altres que van dir al professor: 'el meu pare no pega ningú'. Hi va haver nens a qui es va dir: 'Doncs allà tens la porta i te'n vas' . Ve un mestre i t'assenyala i et pregunta si et sembla bé el que va fer el teu pare ahir. És que va ser així, t'ho pots creure o no, però va ser així. 

Una mare d'una alumna del Palau, per contra, adverteix del perill que nens declarin contra nens si es fa el judici.

"Imagina't que això realment va a judici, no? Hauran de buscar, evidentment investigar, per tant, hi haurà nens que declararan en contra d'aquests alumnes o en contra dels profes o a favor dels profes... És a dir, nens declarant contra nens? Això és el que volem per als nostres fills? Per al nostre institut? Per a aquest poble?

És la gran inquietud de bona part dels pares d'alumnes del Palau. Que finalment tiri endavant el judici dels quatre mestres que continuen amb l'acusació per delicte d'odi. Tenen recança a parlar davant les càmeres ara que fa mesos que el cas està més adormit perquè ha començat el nou curs i hi ha relativa calma. Molts ni tan sols van ser conscients de la magnitud del que estava passant a l'escola dels seus fills fins l'abril del 2018 quan la fiscalia va fer públiques les acusacions contra els mestres.

En l'escrit que la fiscalia va passar primer als mitjans de comunicació i després a les parts s'hi detallava el nom dels mestres denunciats, també el dels nens que eren a les seves classes. El linxament als acusats va ser immediat a través d'un diari que en mostrava les fotografies. També ho va fer a les xarxes Albert Rivera.

Pocs dies més tard van aparèixer pintades al mur de l'escola amb insults als mestres denunciats.

Una de les qüestions més controvertides és que en l'acusació s'imputi als mestres un delicte d'incitació a l'odi, una tipificació creada per protegir minories discriminades. Segons advocats especialistes en aquest tipus penal, no té sentit aplicar-lo quan les persones que es consideren damnificades formen part d'un cos armat de l'Estat. El delicte està castigat amb penes de fins a quatre anys de presó.

Concretament, l'advocat Josep Maria Tamarit, redactor d'una ponència sobre delictes d'odi, diu:

"No ho són (de delictes d'odi). És que és, fins i tot, una contradicció, que la policia o un grup, un cos de seguretat, sigui un grup de risc de discriminació. Perquè representen, precisament, un aspecte gens negligible del poder de l'estat, que és el que té el monopoli de l'ús de la força."

Després de mig any de silenci alimentat per l'absència d'una autoritat educativa pròpia a Catalunya per  l'aplicació del 155 l'assenyalament dels mestres a diaris, xarxes i televisió fa que a a Sant Andreu de la Barca arrenqui un moviment de solidaritat que havia estat latent fins aleshores, que no s'havia mostrat. Es fan actes i recollides de signatures per contrarestar les versions que molts mitjans de comunicació estan propagant i que posen el Palau com a exemple de centre on s'adoctrina els alumnes. Ho explica Urko Ellacuría, exalumne del centre.

"És la impotència i aquest sentiment de... de és injust el que estan fent, que al final t'acaba fent que pues que... que et moguis i que...  i que decideixis participar d'un acte si es fan protesta i que.. i que diguis: "Escolta, aquest és el meu centre, jo aquí he crescut com a persona, a mi aquí m'han format, m'han donat uns valors, m'han donat una educació i no vull que s'ho carreguin."

I es creen comptes de Twitter i Facebook per agrupar els contraris a la judicialització del cas.

A la Seu d'Urgell, on hi ha una altra caserna de la Guàrdia Civil, hi ha un cas en què es va judicialitzar el tractament de l'1 d'octubre a les aules. Aquí, però, les denúncies van ser contra mestres de parvulari i primària. I no s'hi mencionava cap debat, sinó fets com ara l'assenyalament d'algun nen o la influència de les mestres en el seu comportament. En una de les denúncies s'hi recull, per exemple aquest text que parla del fill de tres anys d'una família de la caserna.

"... el seu fill els anomena DOLENTS i va fer un gest d'anar a donar un cop de puny a un dels components del grup de reserva i seguretat (de la Guàrdia Civil) a la qual cosa el manifestant els va preguntar per què ho feia, que el seu pare també anava de verd i el petit va contestar que el VERD ERA DOLENT, que això els havia dit la mestra".

Després de mesos de diligències i declaracions de mestres i nens sota la supervisió de pèrits i psicòlegs, el cas es va arxivar.

Així i tot, a les escoles es va viure durant mesos amb el setge constant dels mitjans de comunicació, com ens explica Jordi Fàbrega, pediatre i pare d'alumne.

"El meu nen m'ho deia. Surto de l'escola i tinc un periodista amb el micro dient 'hoy de que te han adoctrinado?' Xavals de Primària, han de viure això? Han de viure, els mitjans, ficats a la porta de l'escola contínuament?  El director ho deia: 'Totes les vegades que agafo el telèfon és perquè algú m'està insultant, a mi i a l'escola. El 90% dels mails que rebo durant tot aquest període són gent que ens està insultant la manera de treballar".

A Sant Andreu de la Barca, l'episodi del 2 d'octubre a l'institut també ha obert informatius i ha estat objecte de debats polítics al Parlament i al Congrés. En una sessió al Parlament de Madrid van comparèixer per part de Ciutadans el diputat Toni Cantó denunciant l'adoctrinament a les aules catalanes. La resposta de Joan Mena, d'En Comú-Podem defensant el model d'escola catalana es va fer viral. Ciutadans no va aconseguir tirar endavant la moció contra l'adoctrinament a les escoles catalanes.

Joan Mena, al reportatge on acompanya a Torre Romeu, el barri de Sabadell on hi ha l'escola on va estudiar en plena arrencada de la immersió lingüística.

"El cas de l'Institut Palau.. Jo estic convençut que si això passa en un altre moment polític, una discrepància que hi ha dins d'un centre educatiu se soluciona com s'han solucionat sempre les coses, perquè, de conflictes, n'hem tingut sempre."

A banda de la immersió lingüística, que continua tenint el suport majoritari dels grups polítics catalans, també s'han posat al centre del debat els llibres de text catalans. No hi ha cap obligació d'utilitzar-ne i, de fet, un de cada tres docents no en fa servir a classe.

La Generalitat tampoc no intervé en la tria que fa cada equip docent. Així i tot, hi ha informes que els vinculen amb el creixement de l'independentisme. N'hi ha que ja s'havien fet públics altres vegades, però, ara, el Ministeri i determinats mitjans se'n fan més ressò.

Des del mateix govern espanyol es va impulsar durant el curs passat la recollida de fotografies i informes que donessin fe d'aquest suposat adoctrinament. Les queixes es van reunir en tres requeriments que es van enviar a Catalunya perquè la Conselleria els investigués i sancionés. Segons ens explica el conseller Josep Bargalló, "totes les fotografies que m'han mostrat d'utilització simbòlica de les aules són falses".

El síndic de greuges, Rafael Ribó, també fa un informe on es desestimen pràcticament totes les denuncies dels requeriments. I s'expliquen cas per cas.

I amb el canvi de govern a Espanya, la nova ministra Isabel Celáa ha criticat la falta de rigor dels informes que ha trobat al calaix i de moment no n'ha fet cas. Així i tot, tant el Partit Popular com Ciutadans segueixen demanant que es recentralitzin les polítiques educatives a tot l'Estat i que es reforci el paper de la Inspecció educativa.

L'amenaça de les denúncies i la duresa dels càrrecs que s'imputa als mestres en casos judicials ha fet que bona part de la comunitat educativa s'hagi sentit durant el curs sota sospita i que hagin augmentat els casos d'autocensura. Alguns mestres ho han explicat a les xarxes socials.

I l'efecte por i autocensura ja l'han aconseguit. Només cal parlar amb alguns mestres de confiança, i tots us reconeixeran que ara segons què ja no ho tracten a classe. https://t.co/vsILS4c44a

— Oriol M. D. 🎗 (@OriolMD) 13 de juny de 2018

La tendència l'ha quantificat la Fundació Bofill en un informe exhaustiu en què s'explica que un 70% de les famílies catalanes i dels docents creuen que les controvèrsies polítiques i socials s'han de tractar a l'escola. I afegeix que el 29,3% de docents diuen que li agradaria treballar-les a l'aula, però que darrerament ho evita perquè no sap com s'interpretarà.

Més enllà d'anècdotes de petita autocensura diària a les aules la situació preocupa perquè el setge a l'ensenyament comença a ser una arma de conseqüències dramàtiques en altres països, on l'extrema dreta està en auge. A Alemanya, la formació AFD, Alternativa per a Alemanya, ha obert un formulari a la seva web perquè es delatin públicament els mestres que critiquin el seu programa. I al Brasil, una diputada de la formació ultra del president electe, Jaïr Bolsonaro, ha posat una bústia a disposició dels alumnes que enviïn vídeos amb fragments de classe que demostrin que els mestres són dissidents.

La situació preocupa docents i pensadors com Marina Garcés

"A mi em preocupa molt, com a docent, com a pensadora, com a ciutadana, com a persona que viu en aquest món. Perquè, aleshores, el poder formal no necessita actuar tant si ja ens estem perseguint entre nosaltres. Si la cultura de la sospita ja l'exercim els uns respecte als altres, si un nen o una nena es pot convertir en el teu vigilant, el poder ho té molt fàcil.