El cas de Madrid reobre el debat: harmonitzar impostos o preservar competències

L'aposta de la Comunitat de Madrid per una fiscalitat baixa va començar amb l'arribada d'Esperanza Aguirre a la presidència de la Comunitat, a finals del 2003. En el seu primer pressupost (el del 2005) va aprovar les primeres rebaixes d'impostos i ho va continuar fent fins i tot quan Montoro els apujava a l'Estat per fer front a la crisi econòmica. Els seus successors no s'han apartat d'aquest camí i la baixa fiscalitat s'ha convertit en el principal tret distintiu de la política econòmica de la comunitat.
   
Avui és la comunitat amb els impostos més baixos, especialment els que afecten les rendes més elevades. En el cas de l'IRPF, per exemple, les de més de 100.000 euros tributen a un tipus del 43,5%, cinc punts menys que a Catalunya.

L'impost de patrimoni no existeix a la pràctica, perquè està bonificat en un 100% des de l'any 2011, i tenen bonificacions molt altes en successions i donacions.

Segons un estudi de l'IVIE (Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques), l'any 2017, la Comunitat de Madrid va deixar d'ingressar més de 4.000 milions d'euros, més de la meitat per les rebaixes en successions.

Els serveis públics madrilenys, els principals damnificats

Tot i concentrar gairebé la meitat de les 1.000 empreses amb més ingressos, el benefici que en pot treure la Comunitat no és gens fàcil de calcular. Bàsicament, perquè l'impost de societats no està transferit a les comunitats autònomes i, per tant, no té cap incidència la ubicació de la seu.

Els experts discrepen sobre el paper que hi pot tenir la seva condició de capital de l'Estat, però sí que coincideixen que els serveis públics de la Comunitat són els principals damnificats.

Rafael Granell, investigador de l'IVIE i professor de la Universitat de València, creu que "l'efecte capital no és important":

"L'opció de Madrid ha estat posar uns impostos més baixos que la resta a canvi de prestar serveis públics amb menys despesa i, suposem, amb qualitat inferior".

El director de FEDEA, Àngel de la Fuente, creu que Madrid no té cap situació privilegiada.

"Aquest suposat coixí derivat de la seva capitalitat no existeix i, per tant, quan Madrid abaixa els tipus, no té coixí i ho pateix. El que baixes d'impostos t'ho menges, no t'ho torna ningú i a més has de seguir contribuint al fons de garantia."

100.000 contribuents més

Tot i les rebaixes impositives, Madrid ha aconseguit elevar la recaptació, bàsicament per l'atracció de nous contribuents. Segons l'estudi de l'IVIE, la Comunitat va guanyar 100.000 contribuents en l'IRPF des que va apostar per rebaixar els impostos.

Els investigadors reconeixen que no es pot establir una causa-efecte i que poden haver-hi altres motius, però el cert és que aquests contribuents van traslladar la seva residència fiscal coincidint amb aquest període en què Madrid va rebaixar molt els impostos.

Sobirania fiscal o harmonització?

I al capdavall, això és el que preocupa la resta de comunitats, fins i tot, les que, com Catalunya, han abanderat històricament la reclamació de més sobirania fiscal.

De la Fuente considera que no es pot parlar de dúmping, sinó d'una competència fiscal i una decisió política totalment legítima.

"De la mateixa forma que hi ha governs, incloent-hi el català, que han decidit que necessiten més recursos per oferir millors serveis o més prestacions, i ho han fet, han pujat impostos, doncs n'hi ha d'altres que han optat per tot el contrari, per reduir els impostos, sabent que això comportarà un cost en termes de qualitat dels serveis. A mi tan legítima em sembla una cosa com l'altra. I que després els votants decideixin (...). La capacitat d'apujar i abaixar impostos és una part essencial de l'autonomia. Si volguéssim que les comunitats fessin totes el mateix, doncs per a això les traiem, no?"

Granell és de la mateixa opinió:

"Per això es van cedir, no? És una reivindicació de les comunitats que volen més independència en els impostos. En teoria és bo, però si hi ha moltes diferències, pot haver-hi canvis de comportament de la gent. S'ha de valorar què preferim, si tenir autonomia o ser més igualitaris entre tots. És una decisió política, crec jo".

La polèmica no és nova. A la conferència de presidents del 2017, moltes autonomies van reivindicar una harmonització fiscal. I un any abans, el grup d'experts en finançament autonòmic ja va traslladar a Montoro una proposta per a una certa harmonització, però sense minvar el marge autonòmic per apujar o abaixar impostos.

Ara, la intenció de la ministra d'Hisenda és abordar la qüestió de manera conjunta amb la reforma del finançament autonòmic. Una negociació que si ja era complicada, ara encara ho és més. El famós "sudoku" de Pedro Solbes sembla ara un joc de nens.