El cas d'Islàndia, el govern que trenca la norma de la presència de dones al poder
Només 26 països dels gairebé 200 que hi ha al món tenen una dona al capdavant del govern, i quatre de cada cinc ministres són homes
Itàlia, Dinamarca, Mèxic i Islàndia són alguns dels pocs països del món que tenen una dona al capdavant del govern o de l'Estat, però la italiana Giorgia Meloni, la danesa Mette Frederiksen, la mexicana Claudia Sheinbaum i la islandesa Kristrun Frostadottir, són l'excepció.
La paritat a les més altes esferes de poder és una de les assignatures pendents d'aquest 8M, Dia de la Dona. Segons un informe de les Nacions Unides, només 26 països dels prop de 200 que hi ha al món tenen caps d'estat o de govern dones.
El document també revela que més d'un centenar de països no han tingut mai una dona al capdavant, com és el cas d'Espanya. A aquest ritme, assegura, caldran 130 anys per assolir la igualtat de gènere en la presa de decisions.
La investigadora del CIDOB especialitzada en Política Exterior Feminista, Inés Arco, explica, a més, que "en molts casos les dones que arriben a posicions de poder no compleixen aquest estereotip del que implica ser dona. Veiem dones masculinitzades, conservadores, fins i tot amb agendes d'extrema dreta".
"Ser dona i líder no és igual a ser feminista i progressista de forma automàtica."
El cas emblemàtic d'Islàndia
Surt de la norma Islàndia, un país governat per dones amb una presidenta --Halla Tómasdóttir-- i una primera ministra --Kristrun Frostadottir-- al poder, la més jove de la història, amb només 36 anys, i que ha format una coalició de tres partits només formada per dones.
"Islàndia és un d'aquests països que té una història feminista i també de líders femenines molt important", explica Arco, "però tot i això, hem de tenir en compte que, per molt que hi hagi lideratges i drets, estem molt lluny de la igualtat".
"Encara no hi ha cap país a nivell mundial que hagi assolit la igualtat de gènere".
Càrrecs lligats als rols de gènere
La resta del món, però, està lluny d'Islàndia, fins i tot en nombre de ministres. Només una de cada cinc cadires de govern estan ocupades per dones i la majoria ocupa carteres de feminismes, igualtat, família o infància.
En canvi, les àrees de més pes en un govern, com economia, defensa, justícia o interior, continuen sent cosa d'homes. "Quan ens fixem en la distribució de ministeris amb carteres que estan portats per dones veiem que hi ha una feminització", assegura la investigadora del CIDOB.
"Les dones accedeixen a aquestes posicions de poder complint o agafant espais que són vistos com a femenins, com la cultura, la salut o la igualtat."
L'informe conclou que les dones només ocupen un de cada quatre escons als parlaments del món, una xifra 11 punts superior a la que es registrava el 1995, però encara lluny de la participació i el lideratge que fan falta per assolir la igualtat.
