El cas Pelicot posa en escac la llei sobre la submissió química i la violència en una violació

Entre el 2011 i 2020, durant gairebé una dècada, Dominique Pelicot va drogar la seva dona perquè fos violada per desenes d'homes. Davant del tribunal, va reconèixer ser un violador i, alhora, va afirmar que la resta d'acusats també ho són perquè sabien que ella es trobava en estat d'inconsciència a causa dels ansiolítics que li donava.

Per la seva banda, Gisèle Pelicot va reaccionar a la declaració de l'exmarit afirmant que, durant els 50 anys que va conviure amb ell, hi tenia "plena confiança" i que no va dubtar d'ell "ni un sol segon". 

El judici del cas s'ha convertit en enormement mediàtic i simbòlic per la decisió d'ella d'afrontar-lo a cara descoberta per denunciar la barbaritat de què va ser víctima per part de l'exmarit. 

En la seva declaració, Gisèle va dir que durant els anys que ell la va drogar va ser conscient que tenia forats a la memòria, però que no sabia a què atribuir-los. Quan la policia li va explicar què havia passat, ho va entendre tot.

El Codi Penal francès és poc específic en els casos de submissió química, i per això moltes veus reclamen reformar-lo. La llei diu que hi ha violació si hi ha violència, coacció, amenaça o sorpresa.

I, en el cas Pelicot, algunes defenses dels 50 acusats estan esgrimint que els seus clients no haurien estat conscients de violar-la. I que, a més, en tot cas, no hi va haver ni violència, ni coacció, ni amenaça.  

L'advocada Violaine de Filippis, fundadora del col·lectiu Acció Jurídica Feminista, creu que aquesta estratègia de les defenses segons la qual alguns dels acusats no haurien estat conscients de violar-la "té poques opcions d'arribar a bon port, però jurídicament té una base legal, com a argument."

De Filippis considera que "per tal que no sigui més utilitzat en la justícia, perquè és extremadament dolorós per a les dones, caldria introduir una presumpció d'intencionalitat quan hi ha una violació o penetració contra una persona inconscient".  

Els seus arguments representen el sentiment de bona part dels col·lectius feministes francesos, que també reclamen que s'introdueixi al Codi Penal la noció de consentiment com s'entén en la legislació espanyola, el "només sí és sí".  

No totes les penalistes hi estan d'acord, però. Sandrine Pégand, advocada amb llarga trajectòria de defensa de violadors creu que el Codi Penal francès ja dona espai a aclarir els dubtes.

Per Pégand, una millor redacció no millorarà les coses. Al contrari, segons ella, introduir la noció del consentiment "genera el risc d'encaminar-ho cap a una contractualització de les relacions sexuals; que calgui gairebé un secretari judicial abans de fer l'amor i un acte signat previ entre les dues parts". 

On tothom està d'acord és en la necessitat d'investigar més i de fornir la policia judicial i els jutjats de més recursos econòmics. Perquè, segons dades del 2022 de l'Institut de Polítiques Públiques, només un 8% de denúncies per violació acaben anant a judici.

El 92% restant s'arxiven. Segons De Filippis, no perquè no hi hagi cas i es tracti de denúncies falses, com argumenten alguns col·lectius d'extrema dreta antifeministes, sinó perquè la policia judicial no els considera casos urgents i s'acaben arxivant per falta de proves.