El cas Tsunami i l'amnistia: possibles escenaris i com hi pot influir el tribunal que ho jutgi
Junts, Esquerra i el PSOE s'han posat d'acord en les esmenes en la comissió de justícia del Congrés dels Diputats aquest dimarts
La llei d'amnistia ha passat aquest dimarts un nou tràmit al Congrés dels Diputats. Ha estat a la comissió de justícia del Congrés dels Diputats, on finalment Junts, Esquerra i el PSOE s'han posat d'acord en les esmenes. El moment de l'aprovació definitiva és més a prop, caldrà veure com l'apliquen els jutges.
Una de les investigacions més controvertides és el cas Tsunami, on hi ha imputats Carles Puigdemont i Marta Rovira; una causa que porta el jutge Manuel García-Castellón, a qui el govern espanyol ha retret que actuï amb intencionalitat política.
La causa està pendent de dos procediments judicials --un a l'Audiència Nacional i l'altre al Suprem-- que podrien influir en l'encaix del cas en l'amnistia. En funció de com es resolguin els recursos i del pronunciament dels tribunals, es poden generar diversos escenaris.
Repassem els dos principals, basats, d'una banda, en la tesi del jutge i, de l'altra, en la de la Fiscalia.
Escenari 1: s'imposa la tesi de García-Castellón i el cas l'assumeix el Suprem
És la via que planteja el jutge del cas Tsunami García-Castellón. Aquesta és la possibilitat que aixecaria més controvèrsia política entre el PSOE i els partits de Junts i Esquerra. Amb l'excusa que hi ha dos aforats a la causa, el Tribunal Suprem podria investigar l'expresident i ara eurodiputat Puigdemont i també la resta d'implicats, com Marta Rovira. A tots, per un delicte de terrorisme.
La decisió l'ha de prendre un jutge de la sala presidida pel magistrat Manuel Marchena. Aquest escenari, segons juristes, hauria d'estar fora de lloc ara mateix.
Per Cristina Sala, professora de Drets Processal de la UdG, la maniobra, ja està "explorada", perquè és la mateixa que es va fer servir en el judici de l'1-O: "Tenim uns fets que els encaixen dins d'un delicte competència de l'Audiència Nacional i, a més a més, hi ha persones aforades."
Per la seva banda, el catedràtic de Dret Processal de la UB Jordi Nieva considera que "el Suprem no hauria de tenir coneixement d'aquest cas mentre estigui en una fase embrionària, com sembla que és el cas". "La Fiscalia li ha dit al jutge que no ha trobat indicis sòlids d'un delicte de terrorisme", recorda Nieva.
Escenari 2: s'imposa el criteri de la Fiscalia i l'Audiència Nacional diu que no hi ha terrorisme
Aquesta possibilitat podria deixar l'expresident Puigdemont i Marta Rovira fora del cas i la resta d'investigats només ho podrien ser per aldarulls. La decisió la té el jutge Félix Alfonso Guevara, conegut per haver celebrat el judici dels atemptats de Barcelona i Cambrils, entre d'altres.
Fa uns dies, aquest jutge va descartar que el jutge del Tsunami, Manuel García-Castellón, hagi actuat amb intencionalitat política, tal com denuncien els investigats.
En un escrit on responia a un recurs de Josep-Lluís Alay, imputat a la causa, el jutge Guevara deia que "són absolutament rebutjables les al·legacions sobre el jutge García-Castellón i que hagi fet resolucions judicials com una resposta a l'acord entre el PSOE i Junts per Catalunya".
En el mateix acte, però, el jutge aclareix que aquesta resolució (que afavoreix el jutge del cas Tsunami) no n'afecta altres de pendents de resoldre. Un d'aquests, el recurs de la Fiscalia que demanava que el cas sigui per aldarulls greus i no pas per terrorisme.
Des de fa dos mesos, totes les possibilitats estan obertes. Si finalment en el cas es descarta el terrorisme, la causa tornaria a un jutjat ordinari de Barcelona. Si el cas, però, se'l queda el Suprem, podria demanar noves diligències, entre les quals, cridar a declarar els investigats de Tsunami Democràtic.
