El cas Ioldi com a mirall: "A mi em donaven garanties i ara es dediquen a reprimir"

Una de les qüestions clau de la resolució del Tribunal Constitucional sobre la investidura de Carles Puigdemont és que podrà ser candidat sempre que tingui el permís del jutge.

En aquesta decisió podria haver pesat el cas de Juan Karlos Ioldi, pres preventiu acusat de pertànyer a ETA, a qui la justícia va permetre defensar la seva candidatura a lehendakari per Herri Batasuna el 1987.

Juan Karlos Ioldi és actualment advocat. Fa 31 anys, aquest guipuscoà va accedir al Parlament basc per defensar la seva candidatura a lehendakari per Herri Batasuna. Era un pres preventiu, acusat de pertànyer a ETA, en un moment en què l'organització terrorista estava molt activa. Tot i això, la Guàrdia Civil i l'Ertzaintza es van coordinar perquè pogués arribar a la cambra amb plenes garanties i amb el vistiplau de la justícia.

"Paradoxalment, a mi m'escoltaven i em donaven les garanties i ara aquestes forces, a Catalunya, s'han dedicat a reprimir a la societat civil. D'una manera molt violenta"

Ioldi recorda que va llegir el seu discurs a l'hemicicle després d'un intens debat més jurídic que polític, que es va decantar per protegir els seus drets.

Tres dècades després atribueix a la "mala qualitat democràtica" de l'estat espanyol l'obstrucció al fet que Carles Puigdemont o Oriol Junqueras i altres diputats no puguin assistir a la sessió d'investidura.

"'Antes roja que rota' i aquests han vist que el procés català pot portar la 'rota' i han tancat files. Han fet qüestió d'estat. Tots els poders junts, ni separació ni res. Han ajuntat i han fet pinya"

Aquell 87, José Antonio Ardanza va ser elegit lehendakari. Ioldi  va complir condemna fins a l'any 2000. Ara es dedica a la reinserció laboral dels presos excarcerats.

"Nosaltres, els bascos, hem escoltat dècades i dècades: deixeu la violència. Sense violència tot és possible, ens deien. El poble català, quina violència ha exercit. Cap. Han patit la violència de l'estat, de manera flagrant"