El català arriba al Congrés: com funciona el sistema que s'ha estrenat avui

Dia històric, aquest dimarts, al Congrés dels Diputats, on per primera vegada els parlamentaris han pogut intervenir en català, euskera o gallec sense risc que els retirin la paraula o els expulsin de la tribuna.

Perquè això sigui factible, en el ple d'avui, que ha començat a les 12, s'han hagut de posar en marxa tota una sèrie de serveis, com el de la traducció simultània, que han quedat enllestits en les últimes hores.

L'hemicicle ja compta amb orelleres i s'han contractat sis traductors. Hi haurà 450 auriculars i receptors de traducció simultània: 350 per als diputats i 100 més per a convidats i periodistes.

La cambra ja en tenia 200 i ha llogat la resta fins que s'adopti el sistema definitiu, ja que fins a final d'any hi haurà un període transitori, amb un cost de 54.000 euros, que inclou la compra i el manteniment del material.

No s'hi inclou el sou dels traductors i intèrprets, que anirà en funció de les hores que hi hagin de dedicar. De moment, aquest dimarts n'hi haurà sis, els mateixos que fa servir el Senat, dos per a cada llengua oficial. No seran físicament a la cambra, sinó que treballaran a distància.

El mecanisme de traducció, a més dels emissors i dels receptors, també incorpora dues grans pantalles a l'hemicicle, on es projectarà la traducció amb subtítols en castellà, per si hi ha algun problema tècnic o per si algun diputat que no vol utilitzar les orelleres es pugui assabentar del que es diu a la tribuna.

Els primers a parlar, PSOE i Sumar, en gallec

El català no ha estat la primera llengua diferent del castellà que s'ha sentit: seguint l'ordre del ple previst, qui primer ha pres la paraula ha estat el diputat socialista José Ramón Gómez Besteiro, gallec, que ha parlat en la seva llengua. Quan tot just començava, els diputats de Vox, que no faran servir cap altre llengua que el castellà, han abandonat l'hemicicle.

Per part de Sumar, també ha intervingut una diputada gallega, Marta Lois, i després ha estat el torn de Gabriel Rufián, d'Esquerra, la primera persona que ha intervingut en català des de la tribuna. La secretària general del partit, Marta Rovira, ha instat tots els seus diputats a fer servir el català sempre i sense excepcions, malgrat que l'exdiputat Joan Tardà els havia convidat a fer servir la llengua que els resultés "més funcional".

Rufián ha reivindicat que parlava en català gràcies als seus avis i àvies andaluses. Més tard, també ha intervingut en català Míriam Noguera, la portaveu de Junts.

Esquerra, Junts i el BNG fan servir, doncs, les seves llengües al Congrés, mentre que el PNB i Bildu compaginen l'euskera i el castellà, com ja fan al parlament basc. 

A la cambra també s'hi podran fer servir l'aranès, el bable o l'aragonès, però els diputats s'hauran d'autotraduir. En el cas de l'aranès, podria fer-ho el diputat del PSC Amador Marqués, exalcalde de Bossòst.

Entre els que no utilitzaran el sistema de traducció hi ha els diputats del PP, que han anunciat esmenes a la totalitat a la reforma del reglament i ja han deixat clara la seva actitud.

El portaveu popular, Borja Sémper, basc, havia assegurat que els diputats del seu partit no faran "el passarell" ni "coses estranyes". "Volem que ens entenguin: per tant, parlarem en castellà", assegurava aquest dilluns en una roda de premsa.

Malgrat tot, però, Sémper ha fet servir breument el seu dret a parlar en euskera, traduint-se a ell mateix. "Jo no vull que ningú s'aixequi de l'escó i marxi; vull que es quedin i debatin", ha argumentat per defensar l'oposició del PP a la mesura. Així i tot, quan l'han sentit parlar en euskera, els diputats de Vox, que havien tornat a l'hemicicle per escoltar-lo, han tornat a abandonar els seus escons.
 

Compromís amb l'independentisme

El PSOE s'ha afanyat les últimes setmanes a fer realitat un canvi que, com s'ha vist, era qüestió de voluntat política.

Tant Junts com Esquerra van reclamar aquesta mesura per donar els seus vots a Francina Armengol per esdevenir presidenta de la cambra, amb les converses per investir Pedro Sánchez com a teló de fons.

Armengol va oficialitzar el compromís d'acceptar les llengües oficials tan bon punt va prendre possessió del càrrec.

Posteriorment, s'ha posat en marxa una modificació del reglament --que Junts considera innecessària-- per deixar-ho per escrit, mentre que la mesa ha fet els passos per posar en marxa el mecanisme de tal manera que ja estigui a punt per a aquest ple.

La setmana passada, els lletrats de la cambra baixa van emetre un informe que advertia de les dificultats tècniques de la mesura i reclamava que no afecti els terminis ajustats que cal aplicar en els procediments parlamentaris.