El català deixa de ser un requisit per treballar a la sanitat pública a les Balears

Des d'aquest dilluns el català deixa de ser un requisit per treballar a la sanitat pública a les illes Balears. El govern del PP, encapçalat per Marga Prohens, ha aprovat el decret que el relega de requisit a mèrit.

Segons ha anunciat la consellera de Salut, Manuela García, el canvi respon a l'objectiu de fidelitzar i atraure més personal mèdic a l'arxipèlag:

"Augmentar el personal sanitari és una mesura urgent per garantir l'atenció i reduir les llistes d'espera".

El Govern balear ha anunciat que els processos selectius permetran l'accés dels professionals sanitaris més ben qualificats, sense que el nivell de català suposi el que ha qualificat d'element "dissuasiu".

D'aquesta manera, parlar català únicament serà considerat com a mèrit. Una proposta que recollia el programa electoral dels populars i també l'acord a què va arribar amb Vox perquè l'extrema dreta li facilités la investidura.

Com a mesura compensatòria, l'executiu balear ha anunciat cursos de llengua catalana perquè els professionals sanitaris puguin formar-se o millorar-ne el coneixement.

D'altra banda, per combatre el dèficit d'efectius, també ha aprovat catalogar com de difícil cobertura algunes zones de les illes. Una mesura que es tradueix en complements de sou i ajudes que, segons la categoria professional, poden superar els 6.000 euros anuals per treballador.

"Vulnera el dret dels ciutadans catalanoparlants"

L'Obra Cultural Balear (OCB) denuncia que la mesura és una agressió a la llengua catalana, que "vulnera els drets dels ciutadans catalanoparlants de les Illes".

L'entitat apunta que la iniciativa no s'adiu a l'article 143 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, que reconeix el dret dels ciutadans a dirigir-se a l'administració en qualsevol de les llengües oficials.

Per l'entitat en defensa de la llengua, eliminar el requisit del català suposa un trencament dels consensos que hi ha hagut en les polítiques lingüístiques en els últims 40 anys. I acusa la presidenta balear "de faltar a la veritat":

"El degà del Col·legi dels metges i múltiples veus del món sanitari han acreditat que la llengua no és cap problema; que les dificultats per captar professionals són causades per l'elevat cost de la vida i de l'habitatge a les illes Balears."

A més, l'OCB, assegura que no hi havia necessitat d'eximir del català els aspirants sanitaris:

"Només en 11 categories de personal sanitari, una de cada deu places, es va detectar una possible mancança de candidats lingüísticament capacitats."

En aquest sentit, l'entitat acusa Prohens d'actuar "per raons purament ideològiques" i li recorda que "cada vegada que el PP ha fet polítiques contra la llengua catalana s'ha topat amb una societat mobilitzada, disposada a defensar-la".