El català és llengua d'ús habitual només per al 36% de catalans: "Anem pel pedregar"

Al conjunt dels Països Catalans, el 32,4% de la població és parlant habitual de català, segons dades del gener del 2020. Són més de 4,5 milions de persones, mig milió menys de parlants que el 2005, segons dades la Plataforma per la Llengua. 

A Catalunya, sense l'Aran, la xifra és del 36,1%. És a dir, que no arriba al 40% el percentatge de catalans que té el català com a llengua habitual. 

"Si continuem a aquest ritme, anem pel pedregar", ha advertit el president de la Plataforma, Òscar Escuder, en la presentació de l'InformeCAT 2021. 

A les Illes Balears, el català és la llengua habitual del 36,8% de la població. I a la part catalanoparlant del País Valencià se situa en el 28,1%. El percentatge més elevat és a la Franja de Ponent, amb un 49,6%.

En els càlculs no s'han inclòs els bilingües habituals. En aquest cas, la xifra puja fins al 42,6% en tot el domini lingüístic del català. 

L'actitud "fatal" de canviar pel castellà

La Plataforma per la Llengua ha posat xifres per primera vegada a un fenomen que és fàcil d'observar al carrer: 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà.

Això engloba tant les persones que parlen habitualment en català com les que alternen català i castellà, segons una enquesta feta per l'empresa GESOP durant la primavera del 2021 a petició de la Plataforma per la Llengua.

No arriben a 1 de cada 5 els que es mantenen en català.

Només un 16% argumenta que no l'entendran

L'InformeCAT, que valora anualment l'estat del català des de fa 10 ays, també explica els motius d'aquesta conducta: el 43,5% dels enquestats catalanoparlants i bilingües diuen que ho fan per "respecte" o "educació".

Com a segona causa hi ha que pensin que potser no els entendran en català, un argument que dona un percentatge molt més baix de les enquestes, el 16,3%.

Si ens fixem en el territori, en el millor dels casos --fora de la regió metropolitana de Barcelona-- el percentatge de gent que canvia de llengua supera el 76%.

També és una opció majoritària entre els independentistes: 7 de cada 10 persones que votarien "sí" en un referèndum canvia de llengua si se li adrecen en castellà.

Escuder demana que es faci un "canvi de xip" i defensa que les dades mostren "la situació d'emergència lingüística" de la llengua:

"És una actitud fatal per a la llengua. Cal que fem un canvi de xip. De cap de les maneres es pot considerar que parlar català en el domini lingüístic del català és mala educació. On s'és vist, que parlar la pròpia llengua sigui mala educació? I el que no ens entendran... Tant la realitat dels que no ho fem com les enquestes demostren que no és veritat, que no ens entendran."

Més queixes que mai per discriminació

El que sí que ha experimentat una fort increment són les queixes per discriminació dels drets lingüístics. En 8 anys, les queixes ateses per la Plataforma per la Llengua han crescut un 229%.

Quan es va posar en marxa el servei, el 2013, es van rebre 396 denúncies, mentre que el 2020 van ser 1.303.

La xifra no ha parat de créixer des del 2016, fet que la Plataforma atribueix al fet que l'entitat és més coneguda entre la gent i hi ha més militància lingüística per part de la població.

Parlar en català, quart motiu de discriminació a Barcelona

L'informe recull que parlar en català és el quart motiu de discriminació a Barcelona, darrere del racisme o la xenofòbia, l'LGTBI-fòbia i la diversitat funcional. Ho ha constatat l'Observatori de les Discriminacions de l'Ajuntament.

La Plataforma per a Llengua ha constatat que, en el cas de la discriminació a l'administració, entre el 2007 i el 2020 el 17% de casos denunciats s'han donat a l'àmbit hospitalari i de la salut.

Més nivell de castellà que català a 4t d'ESO

Una dada que no convida a l'optimisme és que, a tot Catalunya, els alumnes de quart d'ESO tenen més coneixements de castellà que de català.

És la conclusió que s'extreu de les proves d'avaluació del curs 2019-2020. En les 9 vegades que s'han fet aquests exàmens, només dos anys els resultats han estat millor en català que en castellà, per poques dècimes.

Sobre una puntuació màxima de 100, el 2020 els alumnes tenien una nota mitjana de 74,0 en llengua catalana i de 77,9 en llengua castellana, una diferència de gairebé 4 punts en total

A banda, l'enquesta de la joventut de Barcelona del 2020 indica que només el 53,3% dels joves de la ciutat, d'entre 15 i 34 anys, domina el català. En canvi, més d'un 91% té bona competència en castellà i, fins i tot el 58,8% diu que domina l'anglès.

La Plataforma remarca que, tot i que és la llengua majoritàriament vehicular a l'educació, el nivell de domini del catala és el més baix dels tres idiomes presents als estudis obligatoris i postobligatoris.

En el cas de les Balears, només el 19% dels alumnes de 6é de primària tenen un nivell alt de català.

Les sentències en català, al nivell més baix en 15 anys

Un dels àmbits on la salut del català és dolenta és la justícia. Només el 7,4% de les sentències que s'emeten a Catalunya són en català, la xifra més baixa dels últims 15 anys, segons un informe del Departament de Justícia de la Generalitat.

Tot i que el 2019 van repuntar lleugerament per primer cop en 15 anys, el 2020 es va tornar a recular. L'incentiu econòmic que es va donar a partir de l'any 2000 per fomentar l'ús del català a la justícia va fer que el 2004 el 20,6% de totes les sentències es redactessin en català. Quan es va deixar d'aplicar el pla, la xifra va anar caient, amb l'excepció del 2019.

Al País Valencià, només 1 dels 214 jutjats funciona habitualment en català.

Poca oferta al cinema, a les videoconsoles i als mitjans

El panorama tampoc és esperançador en l'audiovisual. Els habitants de Catalunya consumeixen al voltant del 80% de la televisió en castellà. Els dos grans grups de televisió en castellà acumulen el 49% de la quota de pantalla, mentre que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l'únic grup en català amb una quota de pantalla significativa, obté el 17,3%.

Al cinema, tot i que la llei obliga a estrenar la meitat de pel·lícules a la gran pantalla en català, o subtitulades al català, la Plataforma denuncia que fa 10 anys que la Generalitat incompleix la norma.

I no només a les sales, sinó també a les plataformes de vídeo com Netflix, HBO o Disney+.

En aquesta última, de les prop de 1.000 pel·lícules que s'ofereixen, només 36 estan doblades al català, mentre que a l'islandès, per exemple, que té 300.000 parlants, n'hi ha 91. Disney+ no ofereix en català 144 llargmetratges que han estat doblats amb diners públics.

A banda, cap de les consoles més venudes al domini lingüístic català, Nintendo Switch, Play Station 4 i 5 i XBOX, no disposa de l'opció de configuració de la interfície en català.

I només el 55% dels videojocs desenvolupats a Catalunya tenen versió en català.

A la banda optimista, l'estudi de la Plataforma constata que la comunitat catalanoparlant de Tik-Tok acumula més de 300 milions de visualitzacions amb l'etiqueta #EstikTokat i que hi ha més de 500 creadors de contingut audiovisual en català en comunitats com Valençúbers, Canal Malaia o Creadors.tv.