El català, fulminat a la sanitat pública de les Balears
El personal sanitari ja no està obligat a saber la llengua pròpia de les Illes, una mesura del govern de Prohens per captar metges de fora
Joan Vidal és metge d'urgències a l'Hospital Son Espases, atén els seus pacients en l'idioma que li parlen, des del català a l'alemany. Creu que els malalts s'han d'expressar en la seva llengua materna i afirma que el decret perjudica els catalanoparlants.
"El fet de canviar de llengua és una dificultat per al pacient a l'hora d'explicar la seva simptomatologia, sobretot si es tracta de pors o sentiments. Els metges que venen haurien d'entendre'ls, com a mínim."
El doctor Vidal sembla que llisqui pels passadissos d'aquest hospital; avança amb pas ferm pel que sembla un laberint, esquivant carros de material, saludant altres col·legues o repassant historials.
De la quarantena de metges que hi ha a urgències només ell i un altre escriuen els informes en català i, de moment, mai no han tingut cap problema ni amb altres professionals, ni amb els pacients.
Aquest matí ha de donar dues bones notícies, dues altes hospitalàries: a un home que es recupera d'un trasplantament i a un altre que va arribar a l'hospital amb una infecció greu. Tots dos són mallorquins, catalanoparlants i afirmen que si el sanitari que els atén és castellanoparlant, automàticament canvien.
"Jo dic 'bon dia' i si em responen 'buenos días' em poso a xerrar en castellà. M'hi he avesat", explica en Toni. "Per a nosaltres és més important que els metges siguin bons que l'idioma que parlin", apunta la seva dona.
La resta de pacients amb qui parlem ens responen el mateix. Segons el metge Vidal, és la realitat lingüística de les Illes.
"És la realitat lingüística de les Illes, ens hem acostumat a canviar d'idioma per evitar conflictes, sobretot en una posició de vulnerabilitat com és estar malalt. En canvi, és anecdòtic que un metge castellanoparlant canviï al català."
Poc personal sanitari
Els col·lectius de metges coincideixen que la manca de personal sanitari és greu, però hi ha diversitat d'opinions. El sindicat de metges de les Balears, SIMEBAL, aplaudeix el decret del govern balear i el seu president, Miquel Lázaro, qualifica el requisit del català de discriminatori.
"La qüestió de l'idioma és un problema polític que ha embarrat la sanitat. S'han de posar les facilitats necessàries perquè hi hagi una resposta a la demanada que hi ha. Posar un requisit com el català no és prudent, ni racional ni ètic perquè discrimina els metges. El prudent i ètic és que passi a mèrit."
Això sí, reclama que es posin tallers de català en hores de feina perquè els nouvinguts el puguin aprendre.
Segons el col·legi de metges de les illes Balears, la llengua no representa cap conflicte a la sanitat. El seu president, Carles Recasens, denuncia la manca de metges, però està convençut que, si els metges descarten les Balears és per les condicions laborals. Per la càrrega de feina, el pagament de les hores extres, o l'augment de les agressions en l'àmbit sanitari, com a exemples.
"Som 7.000 metges que fem feina a les Illes i l'idioma no afecta la relació metge-pacient, som capaços d'adaptar-nos, però no hem de perdre de vista que una persona quan va al metge cerca acompanyament i, si pot ser amb la llengua materna, molt millor."
Un greuge per la llengua o una facilitat per als nouvinguts?
Quan sortim ens trobem tres al·lotes que fan pràctiques a l'hospital, estan al cas del decret i troben que està bé facilitar les coses als metges que arriben de fora.
"Igualment, els pacients de Mallorca saben els dos idiomes".
Així mateix, després de conversar una estona, una d'elles es gira cap a les altres.
"He de dir que aquí hi ha molts treballadors de la Península que m'he fixat que parlen un anglès perfecte, no vindria malament que també aprenguessin un poc de català, ja que han vingut aquí."