El català, protagonista al primer ple del Congrés: Armengol ja el permet i Vox ho ataca

El paper de la llengua catalana tant al Congrés com a les institucions de la Unió Europea ha estat una peça clau en l'encaix del trencaclosques parlamentari que, amb Junts com a protagonista, ha permès al PSOE retenir la presidència del Congrés.

La nova presidenta de la cambra, Francina Armengol, ha assegurat durant el seu discurs que permetrà els debats en català, basc i gallec des d'avui mateix, tot i que no ha detallat com es concretarà la mesura:

"Espanya sempre avança quan es reconeix en la seva pluralitat i diversitat, i per avançar en aquest camí vull manifestar el meu compromís amb el castellà, el català, l'euskera i el gallec, i la riquesa lingüística que suposen, i vull anunciar-los que aquesta presidència permetrà l'ús de tots aquests idiomes al Congrés des d'aquesta sessió constitutiva."

Armengol compleix així una de les promeses que havien fixat els grups independentistes catalans per facilitar la seva elecció. Ho reclamaven tant Junts com ERC, amb qui el PSOE ha negociat per separat.

"Em comprometo a treballar perquè no sigui una anècdota que la presidència del Congrés l'exerceixi una dona que ve d'unes illes amb una llengua i cultura pròpies", ha dit Armengol, que ha reclamat als parlamentaris que reflecteixin "l'Espanya real, que és diversa, que està plena de colors i carregada de matisos".

Aquest gir d'Armengol --en l'anterior mandat, Batet va protagonitzar diversos episodis vetant l'ús del català-- ha anat acompanyat d'alguns gestos en la seva primera intervenció.

Ella mateixa ha fet servir el català en alguns moments, també per citar un fragment de "La pell de brau", de Salvador Espriu, una proposta de diàleg entre Catalunya i Espanya que fa referència justament a aquesta pluralitat i va arribar a ser un símbol de l'antifranquisme:

Recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg.

I mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Armengol s'ha acomiadat com ha començat: adreçant-se als diputats en castellà, català, gallec i euskera.

Paral·lelament, i en virtut de l'acord amb Junts, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha enviat una carta per demanar oficialment aquest mateix dijous que el català, el basc i el gallec s'incloguin en el règim lingüístic de la Unió Europea.

Carles Puigdemont ho celebrava en un tuit en què assegurava que és un fet, no pas una promesa, un compliment de manera comprovable, mentre que Plataforma per la Llengua celebra el pas per fer oficial el català a Europa, però demanen que no siguin promeses buides.

Des d'Òmnium consideren insuficient l'acord i diuen que continuaran treballant per defensar el català en tots els fronts.

Cal canviar el reglament del Congrés?

Més enllà de la voluntat política, el reglament és la base que regeix els debats al Congrés. I, segons els experts, aquest text ni prohibeix ni permet expressament l'ús de llengües cooficials.

El criteri ha quedat sempre en mans dels presidents, reticents a incorporar les llengües cooficials i minoritàries.

A partir d'aquí, hi ha tres opcions: o bé canviar la interpretació del reglament --una opció immediata però poc estable--, o afegir-hi una norma supletòria que compti amb el suport de la mesa i la junta de portaveus, o bé reformar el reglament.

En roda de premsa, la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ha afirmat que no cal modificar la norma i que, d'acord amb el pacte, el canvi de criteri s'ha de fer efectiu immediatament, en el pròxim ple.

"Molts diputats no entenen el que estan dient"

De moment, els grups parlamentaris de PP i Vox han demanat que Armengol revisés i fins i tot invalidés els acataments dels diputats que han emprat fórmules diverses o s'han expressat en llengües que no eren el castellà, però l'expresidenta de les Balears s'hi ha negat.

Finalitzats els juraments i promeses dels nous diputats, la nova portaveu de Vox, Pepa Millán, ha demanat la paraula per afirmar que no eren vàlids els acataments en català, basc o gallec i que en alguns casos feien servir l'afegitó "per imperatiu legal" o posaven com a fita les repúbliques basca o catalana.

"Molts diputats no entenen el que estan dient" i si estan "atacant" o "acatant" la Constitució, ha assegurat.

Tot seguit, la portaveu del PP, Cuca Gamarra, ha demanat que es revisin els acataments, ja que entén que s'ha excedit la flexibilitat permesa fins a "desnaturalitzar-los i buidar-los de contingut", i ha anunciat que el partit es planteja emprendre accions legals.

Després de reivindicar la seva competència exclusiva com a presidenta de la Cambra, Armengol ha defensat que "totes les fórmules" emprades s'"ajusten al que es preveu" a l'article 4 del Reglament, en una resolució de la Presidència de la Cambra del 1989 i en la darrera sentència del Tribunal Constitucional.