El català torna a ser un requisit per treballar a l'administració balear

El Parlament balear ha aprovat aquest dijous que el català torni a ser un requisit per treballar a l'administració pública de les Illes. Amb els vots del PSIB, MÉS i Podem, la cambra ha revocat els canvis legals que va introduir el PP la legislatura passada per reduir el català a un simple mèrit.

En l'exposició de motius de la proposició de llei se subratllava la importància de "recuperar el català com a llengua pròpia de les Illes Balears, dotant-la d'una oficialitat real".

La portaveu dels socialistes balears a la cambra, Pilar Costa, ha dit a Catalunya Informació que és de sentit comú que el català sigui un requisit:

"Una comunitat que té una llengua pròpia -perquè pròpia només en té una, que és la llengua catalana- és impensable que no sigui un requisit per poder accedir a l'administració pública. De la mateixa manera que a la resta de l'estat i al conjunt de comunitats exigeixen l'espanyol, evidentment."

Per al personal sanitari, l'exigència de saber el català serà progressiva fins a l'any vinent.

El PP assegura que ho anul·larà si torna al govern

El PP ja ha avançat que, si torna a governar, tombarà la decisió del Parlament balear. La diputada autonòmica del PP Neus Riera ha justificat el vot negatiu dels populars en una defensa de la "igualtat d'oportunitats" dels ciutadans a l'hora d'accedir a un lloc de feina a l'administració pública.

"No és un tema d'estimar una llengua, sinó d'igualtat de tots els ciutadans."

En el seu dia, el Tribunal Constitucional ja va avalar la mesura promoguda pel govern de José Ramón Bauzá.