L'espionatge del Catalangate: cronologia de dues setmanes de l'escàndol Pegasus

L'anomenat Catalangate, el cas d'espionatge a independentistes catalans, ha arribat aquest dimecres al Parlament Europeu a proposta del grup dels Verds/ALE, on hi ha els eurodiputats catalans Diana Riba i Jordi Solé. Els dos europarlamentaris d'Esquerra són dues de les persones espiades amb el programari Pegasus, entre les quals també hi ha l'eurodiputat de Junts Toni Comín i persones de l'entorn de Carles Puigdemont i Clara Ponsatí.

Des que es va conèixer, fa dues setmanes, l'espionatge massiu a dirigents i activistes independentistes ha causat una tempesta política que ha obert una crisi entre la Generalitat i el govern espanyol. Aquests són els fets més destacats del Catalangate:
 

18 d'abril: Revelen l'espionatge a una seixantena d'independentistes

En un reportatge publicat el Dilluns de Pasqua, la revista The New Yorker i l'organització vinculada a la Universitat de Toronto Citizen Lab revelen l'espionatge a més de 60 líders i activistes independentistes.

Entre les persones espiades hi ha Pere Aragonès, Quim Torra, Artur Mas, Laura Borràs o Roger Torrent, entre d'altres polítics i personalitats de la societat civil.

19 d'abril: Aragonès congela relacions amb el govern espanyol, que ho nega tot

L'endemà de la revelació de l'espionatge a independentistes, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, avisa que que "no es pot recuperar la normalitat" de les relacions polítiques amb La Moncloa i veu "molt difícil que hi hagi les condicions per avançar" en la taula de diàleg.

En una compareixença acompanyat de tot el Consell Executiu, Aragonès promet que el govern anirà "fins al final" perquè tothom involucrat en el cas d'espionatge "respongui davant la justícia".

En canvi, el govern espanyol nega qualsevol relació amb el cas. La portaveu de l'executiu, Isabel Rodríguez, assegura que La Moncloa no hi té "res a veure ni res a ocultar" i defensa que "Espanya és un estat democràtic i de dret on es respecten les llibertats individuals".

A Brussel·les, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras anuncien accions judicials i polítiques a tot nivell, amb la presentació de querelles a Alemanya, Bèlgica, França, Luxemburg i Suïssa.

20 d'abril: Ronan Farrow, convençut que Espanya té el programa Pegasus

En declaracions a Catalunya Ràdio, el periodista Ronan Farrow, autor del reportatge de The New Yorker sobre l'espionatge a independentistes, es mostra convençut que Espanya té el programa d'espionatge Pegasus. Farrow diu que "l'atac informàtic als polítics catalans és el més gran que s'ha documentat fins ara" i assegura que en sorgiran més casos.

D'altra banda, Pere Aragonès alerta Pedro Sánchez que el suport d'Esquerra al PSOE al Congrés dels Diputats perilla.

21 d'abril: El Parlament condemna l'espionatge

El Parlament de Catalunya, amb els vots d'Esquerra, Junts, la CUP i En Comú Podem, condemna l'espionatge polític i exigeix al govern espanyol una investigació transparent i l'assumpció de responsabilitats. El PSC, Vox, Ciutadans i PP hi voten en contra.

D'altra banda, el Catalangate arriba al Parlament Europeu. A iniciativa de la presidenta de la cambra, Roberta Metsola, es posa a disposició dels diputats un servei per revisar els telèfons mòbils i detectar si hi tenen instal·lat el programari espia.

El mateix dia, es constitueix la comissió d'investigació de l'Eurocambra sobre l'ús de Pegasus, pactada després que, l'estiu de 2021, es tingués coneixement d'una llista de 50.000 telèfons mòbils d'arreu del món espiats amb aquest programari. En formen part els eurodiputats catalans Carles Puigdemont i Diana Riba.

22 d'abril: El CNI, al punt de mira

Els partits independentistes bascos i catalans reclamen la compareixença a la cambra de Pedro Sánchez i dels ministres d'Interior i de Defensa per informar del Catalangate.

El titular d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, es limita a dir que el seu departament no disposa del programa Pegasus, sense aclarir si algun altre organisme el té.

Tot plegat fa que totes les mirades se situïn en el CNI. El Centre Nacional d'Intel·ligència, però, només respon davant de la comissió de secrets oficials i, en aquest moment, encara no s'ha reunit aquesta legislatura. Tant el PP com Ciutadans i Vox veten que hi participin Esquerra i Bildu.

23 d'abril: Els socialistes neguen que el govern espanyol espiï

Els discursos polítics de la diada de Sant Jordi giren al voltant del Catalangate. Mentre que l'independentisme demana explicacions, investigacions i dimissions, Unides Podem diu que la qüestió és greu i els socialistes neguen que el govern espanyol hagi espiat ningú.

"El govern d'Espanya no espia, el govern d'Espanya dialoga i el govern d'Espanya està disposat a col·laborar per arribar al fons de l'assumpte", diu el líder del PSC, Salvador Illa.

24 d'abril: Sense acord a la reunió entre Generalitat i govern espanyol

Els governs català i espanyol es troben cara a cara. Reunits al Palau de la Generalitat, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, mantenen posicions allunyades.

El govern espanyol ofereix a Esquerra i Junts participar en la comissió de secrets oficials. La Generalitat, però, veu insuficients les mesures anunciades fins ara i reclama que algú assumeixi responsabilitats i que "la gent sàpiga qui i per què va ordenar aquest espionatge massiu".

25 d'abril: L'independentisme demana dimissions

La crisi del Catalangate amenaça l'estabilitat parlamentària del govern espanyol: els partits independentistes amenacen de votar contra l'executiu del PSOE i Unides Podem al Congrés dels Diputats.

La ministra de Defensa, Margarita Robles, assegura que no sap què és això de l'espionatge i afirma que el CNI i el govern espanyol actuen sempre segons la legalitat vigent.

26 d'abril: El CNI hauria admès haver espiat independentistes

El diari El País publica, citant fonts del servei d'intel·ligència espanyol, que el CNI ha admès que va utilitzar el programa Pegasus per espiar dirigents independentistes, però subratlla que ho va fer sempre amb autorització judicial i de manera individualitzada.

La presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, proposa rebaixar la majoria qualificada de tres cinquens a una majoria absoluta perquè es pugui constituir la comissió de secrets oficials i tractar-s'hi el cas de l'espionatge a l'independentisme.

D'altra banda, el govern de la Generalitat demana a La Moncloa accés als contractes entre el CNI i l'empresa NSO, propietària del programari Pegasus.

27 d'abril: Robles justifica l'espionatge

La ministra de Defensa, Margarita Robles, justifica l'espionatge a l'independentisme. "Què ha de fer un estat quan algú vulnera la Constitució? Quan algú declara la independència? Quan algú talla els carrers i fa desordres públics? Quan algú té relacions amb dirigents polítics d'un país que està envaint Ucraïna?", es pregunta obertament Robles al Congrés dels Diputats, on li pregunten fins a quatre vegades pel Catalangate.

Després de la polèmica intervenció de Robles, tant Pere Aragonès com Jordi Puigneró en demanen la dimissió. Segons el president de la Generalitat, les declaracions de la ministra de Defensa la "incapaciten políticament" per exercir el càrrec.

D'altra banda, el Parlament acorda presentar una denúncia davant les autoritats judicials pel Catalangate, amb els vots de PSC, ERC, Junts, CUP i En Comú Podem i els vots en contra de PP, Ciutadans i Vox.

28 d'abril: Es desbloqueja la comissió de secrets oficials

El Congrés designa els diputats que formaran part de la comissió de secrets oficials, que vol convocar la directora del CNI, Paz Esteban, per abordar el Catalangate. Entre els membres de la comissió hi ha Gabriel Rufián (ERC), Miriam Nogueras (Junts) i Albert Botran (CUP).

També al Congrés, ERC, Junts i la CUP voten en contra del decret de mesures per pal·liar els efectes de la guerra d'Ucraïna per la manca d'assumpció de responsabilitats per part del govern espanyol sobre l'espionatge amb Pegasus. El decret, però, s'aprova amb el suport del PDeCAT, Més País, Compromís i Bildu.

D'altra banda, el Parlament Europeu acorda debatre al ple l'espionatge d'estats a eurodiputats amb el programari Pegasus.

29 d'abril: Els advocats espiats anuncien querelles

Els advocats dels espiats amb el Catalangate es querellaran contra l'empresa israeliana que va crear el programa Pegasus. Els advocats es consideren doblement perjudicats, perquè s'ha vulnerat la seva privacitat i també el secret professional.

Ho anuncien, en un acte a la UB, Antoni Abad, representant de l'ANC; Andreu Van den Eynde, d'ERC; Benet Salellas, de la CUP i Òmnium Cultural, i Gonzalo Boye, de Junts.

D'altra banda, els socis de govern de Pedro Sánchez exigeixen que s'assumeixin responsabilitats polítiques pel cas Pegasus. La secretària general de Podem i ministra de Drets Socials, Ione Belarra, insta el president espanyol a actuar per salvar el suport de les formacions independentistes al Congrés.

30 d'abril: L'espionatge podria haver afectat 150 persones més

El Catalangate podria anar més enllà de l'espionatge a la seixantena de dirigents i activistes independentistes revelat en un primer moment. Les agendes de telèfon d'aquestes 65 persones haurien servit per infectar d'altres dispositius i estendre l'espionatge a unes 150 persones més, segons publica El Confidencial.

D'altra banda, la defensa de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel anuncia la presentació d'accions legals a Suïssa per demanar que s'investigui l'atac amb Pegasus contra el seu mòbil. Els advocats de Gabriel apunten que a Suïssa no es pot fer una investigació d'aquestes característiques sense autorització judicial, perquè suposaria un delicte contra l'Estat, la seguretat nacional i el poder públic suís, segons avança Vilaweb.

1 de maig: Aragonès anuncia que es querellarà

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, anuncia que es querellarà dins de les pròximes setmanes per l'espionatge al seu mòbil. En una entrevista a Eldiario.es, Aragonès explica que està ultimant les accions judicials que vol emprendre per la vulneració dels seus drets fonamentals a nivell individual i que, dins el termini de poques setmanes, ho posarà en mans de la justícia.

Des dels comuns, Jaume Asens assegura que han extremat les precaucions davant la possibilitat que també se'ls hagi espiat i que, els propers dies, posaran els telèfons mòbils a disposició dels serveis tècnics per esbrinar-ho.

2 de maig: Sánchez i Robles, també espiats

El ministre de la Presidència del govern espanyol, Félix Bolaños, anuncia en una roda de premsa convocada d'urgència que tant Pedro Sánchez com Margarita Robles també van ser espiats amb el programa Pegasus. Bolaños detalla que s'han detectat dues intervencions al telèfon del president del govern espanyol al maig de l'any passat i una al dispositiu de la ministra de Defensa al juny, també de l'any passat.

En aquells moments, la crisi entre Espanya i el Marroc s'agreujava amb l'arribada del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, per tractar-se de covid a l'Hospital de Logronyo. D'altra banda, el debat polític estatal girava al voltant de l'indult als líders sobiranistes empresonats, aprovats a finals de juny. El triomf electoral d'Isabel Díaz Ayuso a Madrid i la investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat eren altres qüestions de l'actualitat.

El mateix dia, Òmnium Cultural i la CUP presenten les primeres querelles pel suposat cas d'espionatge. La denúncia és contra l'empresa israeliana NSO, propietària de Pegasus, però inclou diligències per investigar la implicació de l'estat espanyol.

3 de maig: PSOE i PP eviten que el Congrés investigui

El Congrés dels Diputats tanca la porta a investigar el Catalangate. La Junta de Portaveus tomba la petició de crear una comissió d'investigació sobre l'espionatge amb Pegasus i Candiru, amb els vots del PSOE, PP, Vox i Ciutadans.

D'altra banda, l'Audiència Nacional accepta la demanda presentada per l'Advocacia de l'Estat i incoa diligències prèvies per les escoltes a Pedro Sánchez i Margarita Robles.

També aquest dimarts, la Generalitat aprova presentar-se com a acusació popular en el Catalangate. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, confirma que presentarà una querella individual i tant l'expresident de la Generalitat Quim Torra com l'exvicepresident del Parlament Josep Costa expliquen que ja han iniciat el procés per demandar Pedro Sánchez.

4 de maig: Pegasus, al Parlament Europeu

L'espionatge a líders polítics i activistes independentistes arriba al Parlament Europeu. La majoria d'eurodiputats que intervenen al ple es mostren indignats per l'espionatge i la parlamentària Saskia Bricmont, del grup d'Els Verds – Aliança Lliure Europea assegura que les revelacions d'espionatge "dels nostres companys catalans" demostra que "la Comissió Europea ha estat espiada".

Per part de la Comissió Europea, el comissari de Pressupost, Johannes Hahn, reclama als estats membres que "examinin en profunditat" l'espionatge amb Pegasus. Tanmateix, diu que la Comissió no pot investigar "casos específics" perquè garantir la seguretat nacional és competència dels estats.

D'altra banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, carrega durament contra la gestió que el govern espanyol està fent de l'escàndol de l'espionatge amb Pegasus. A la inauguració de les jornades del Cercle d'Economia, Aragonès acusa el president espanyol, Pedro Sánchez, de "dinamitar" la via del diàleg amb el govern català per la seva gestió del Catalangate.

A Madrid, la ministra de Defensa, Margarita Robles, defensa l'actuació dels serveis secrets espanyols, tot i que evita donar suport a la directora del CNI, Paz Esteban. En canvi, la líder de Podem, Ione Belarra, dona per fet que el CNI està darrere de l'espionatge a l'independentisme català i torna a exigir que s'assumeixin responsabilitats polítiques.