El CCCB proposa un viatge per entendre la intel·ligència artificial

Encara no fa ni un any la humanitat descobria que era possible conversar de forma realista amb un ens no humà. Era el 30 de novembre del 2022 quan OpenAI va decidir fer pública una versió conversacional del seu model de llenguatge, ChatGPT. 

Des d'aleshores, el tsunami d'innovacions i aplicacions de les IAs generatives, a més d'altres sistemes basats en l'aprenentatge automàtic i les xarxes neuronals, ha meravellat tant com ha despertat recels sobre riscos existencials per a l'ésser humà.

El 2023 passarà com l'any en què la societat ha obert els ulls a les capacitats més sorprenents dels sistemes d'intel·ligència artificial, gràcies a l'explosió de les de tipus generatiu.

Les versions actuals de models de llenguatge parlen, escolten, hi veuen i poden arribar a fer creure que són intel·ligents, que ens comprenen i, en fer-ho, comprenen el món, i fins i tot que els seus cúmuls de càlculs tenen consciència. 

En definitiva, la innovació tecnològica ha revifat interessants debats sense resoldre, alguns d'ells existencials. A qui pertany una obra generada per un sistema d'IA que es basa en dades extretes de persones? Com harmonitzem progrés tecnològic i justícia social? Com definim i acotem la intel·ligència? Què és la consciència?

El CCCB, així com ha fet prèviament el Barbican Centre de Londres (comissària original de l'exposició), considera que, per aquests motius, ara és el millor moment per posar el fre, obrir la mirada més enllà dels titulars sobre la darrera innovació presentada i mirar de comprendre.

Ho fa en la seva nova exposició, "IA: Intel·ligència artificial", estrenada aquest dimecres 18 d'octubre, que s'allargarà fins al 17 de març.

L'objectiu és intentar explicar d'on sorgeix i com ha evolucionat la tecnologia darrere el concepte "intel·ligència artificial", com funciona, per què l'hem dotat de mística i temors i quins reptes suposa. Dotar d'arguments els visitants per articular els nous debats.

"Tant si et fascina com si t'espanta, és important intentar tenir una relació més informada i més realista amb la intel·ligència artificial."

"La intel·ligència artificial té un impacte molt important en molts aspectes de la nostra vida quotidiana. És responsabilitat col·lectiva, responsabilitat del ciutadà, responsabilitat de l'usuari, relacionar-s'hi sense prejudicis", argumenta Lluís Nacenta, comissari de l'exposició i investigador.

L'exposició "IA: Intel·ligència artificial" divideix el seu recorregut en quatre àmbits: mons de dades, màquines que pensen, el somni de la IA i transformació permanent.

Mons de dades

Comencem pel més essencial. En el primer àmbit del recorregut per l'exposició ens dona la benvinguda la font essencial de les capacitats de qualsevol eina que entri dins la definició d'intel·ligència artificial: les dades.  

La IA no experimenta la realitat com ho fem els humans. Pels sistemes d'algoritmes, el món és un conjunt de dades i basa la seva "comprensió" en aquestes, cosa que fa que sigui "extraordinàriament sensible a la forma com es recullen i analitzen", tal com apunta l'exposició.

Durant el recorregut, és possible veure i experimentar com som els humans, en darrera instància, qui alimentem de dades les IA, amb els sensors que ens rodegen, o que portem a sobre en forma de telèfon mòbil i el registre de la nostra activitat en línia.

D'aquesta manera, l'exposició dona la possibilitat d'interactuar amb sistemes que llegeixen les dades i les reinterpreten, en directe, per acabar oferint un producte nou, híbrid. 

És el cas de Learning to See, de Memo Akten, on una xarxa generativa adversativa interpreta la informació que introdueix el visitant, de forma visual, i retorna, en directe, la forma en què la veu. L'ésser humà estructura un conjunt d'objectes aleatoris sota una càmera i el sistema és capaç de veure-hi un conjunt floral, una flama o un oceà, interpretant segons les dades amb què s'ha entrenat, tot conservant-ne la disposició.

Memo Akten, artista, músic i investigador: "Una xarxa neuronal artificial mira cap al món i intenta donar sentit al que està veient. Però només pot veure a través del filtre del que ja sap. Igual que nosaltres."

Altres instal·lacions d'IA incloses en el recorregut interactuen físicament amb la persona que els observa. Ja sigui ballant, a les instal·lacions d'Universal Everything, seient davant d'una càmera que identificarà les emocions i precisió d'un conductor dins un simulador (Affectiva Automotive AI), o tocant una bateria que entrenarà un model IA per transformar els ritmes i sonar de forma cada vegada més humana, gràcies als exemples que aniran enviant els visitants (El Bongosero. Una bateria a les teves mans). 

"És una exposició amb moltes zones interactives. El visitant, quan surti d'aquí, estarà més familiaritzat amb la IA, s'hi sentirà més proper", explica  Nacenta, comissari de l'exposició i investigador.

"La intel·ligència artificial li resultarà una mica menys obscura i una mica menys misteriosa"

L'apartat "Mons de dades" convida a reflexionar sobre la quantitat de dades que poden processar i relacionar els sistemes d'IA, l'impacte que té en la privacitat i la seva capacitat per repetir i amplificar els biaixos de la societat. Inclou exemples tan clarividents com el de Joy Buolamwini, la investigadora que va descobrir que el sistema de reconeixement de cares de Google no li reconeixia la fisonomia fins que es posava una màscara blanca.

El món es va començar a preguntar aquell 2017 si la intel·ligència artificial era racista. Avui en dia sabem que qui és racista és la societat, i les dades que produeix i que alimenten els algoritmes que després repeteixen i amplifiquen biaixos similars.
 

Màquines que pensen

L'àmbit "Màquines que pensen" convida el visitant de l'exposició a repassar l'evolució de la intel·ligència artificial, des dels primers exemples de la voluntat humana de recrear en màquines el procés cognitiu a la definició dels seus conceptes actuals. 

El recorregut et transporta per diferents invencions fascinants, com la màquina de pensar de Ramon Llull, una sorprenent invenció de mitjans del 1200 que es pot considerar el tret de sortida al processament artificial d'idees, el dispositiu Bombe que va millorar el matemàtic Alan Turing per desxifrar els missatges d'Enigma o la màquina analítica d'Ada Lovelace, considerada la primera programadora de la història. 

A més, l'exhibició inclou una completa cronologia interactiva de la història de la IA, amb moments clau com el que va impulsar l'aposta xinesa pel desenvolupament de sistemes d'IA: l'apassionant partida de Go del 2016 entre el millor jugador humà, Lee Sedol, i els experts en aprenentatge profund de Google Deepmind amb la seva impressionant creació, AlphaGo, que no ha fet més que millorar resultats i augmentar capacitats des d'aquell dia.

El somni de la IA

El tercer apartat ens endinsa dins la psique de l'ésser humà en relació amb les màquines. Com processa el cervell d'una persona la interacció amb una intel·ligència artificial?

L'àmbit "el somni de la IA" mostra els diferents referents històrics i culturals que la societat té per racionalitzar la relació que pot mantenir amb les seves creacions.

Exemples com els gòlems de la cultura judaica, protectors i amenaces ancestrals; els esperits kami sintoistes que han fet dels japonesos la societat més inclinada a relacionar-se naturalment amb robots, o idees de l'alquímia i la literatura gòtica, exemplifiquen l'eterna fricció entre la meravella i la fòbia davant els avenços tecnològics, i l'omnipresent temor que un instrument de creació humana sigui la darrera causa de la seva perdició.

Aquí es repassen conceptes com la vall inquietant, el recel que provoca tot allò artificial que pretén semblar humà o l'estranyesa inquietant, que reflexiona sobre la definició de la vida i la seva recreació artificial. "Què és viu?" o "Què és humà?" com a preguntes que acompanyen tot al història de la IA.

Transformació permanent

L'exhibició del CCCB, "IA: Intel·ligència artificial", acaba amb una mirada obligada als reptes de futur, acompanyada per les fites científiques i culturals que han assolit sistemes basats en la intel·ligència artificial.

En aquest darrer àmbit es nota especialment la mà del Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Computación (BSC-CNS), que ha escollit divulgar 7 dels projectes que està desenvolupant amb intel·ligència artificial gràcies a l'ajuda del superordinador Mare Nostrum, que preveu estrenar ben aviat la seva cinquena versió.

"Hem intentat endreçar el coneixement que ja tenim, validar-lo i classificar-lo"

Jordi Torres, és assessor científic de l'exposició: "Aprofitem per explicar la recerca puntera que s'està fent a Barcelona amb la màquina que tenim, el Mare Nostrum 5, la nova màquina que és una de les tres més grans d'Europa i s'explica les coses que s'estan fent amb intel·ligència artificial."

Les darreres innovacions, tot i que clarament beneficioses en molts camps científics, tiben les costures de les lleis actuals. Moltes pràctiques per desenvolupar sistemes d'intel·ligència artificial ni tan sols es contemplen en els marcs legals actuals. 

Els reptes són múltiples, tot i que molts rebutgen els discursos apocalíptics que, d'alguna manera, oculten els més reals i immediats. Per exemple, l'ús d'immensos conjunts de dades extrets directament de la xarxa per entrenar dades, el coneixement humà de dècades que, entre tots, hem pujat al núvol, el processament de creacions artístiques humanes per fer-ne noves obres artificials o la desinformació, cada cop més efectiva i indestriable de la informació veraç:

"Les amenaces són no tant les que diu la ciència-ficció, és a dir, no és una amenaça real que perdem el control de la intel·ligència artificial i destrueixi la humanitat, són més per la via de la desinformació."

Nacenta diu que la intel·ligència artificial té una "gran capacitat d'articular mentides de manera molt verosímil, i també hi ha perills com, per exemple, el reconeixement facial, molt perillós en les mans equivocades".

El moment per debatre

Els algoritmes no només fan que conversen: generen i modifiquen imatges, vídeos i àudios de forma realista, produeixen exemples creatius, llegeixen i identifiquen imatges... imiten veu, oïda i vista i, mentre segueixen sumant sentits humans per processar més informació, fan augmentar el recel humà cap a les seves capacitats i conseqüències, tot empenyent els debats i les preguntes que pretén articular l'exhibició.

En una entrevista de fa pocs mesos, un dels fundadors i científic en cap d'OpenAI, Ilya Sutskever, assegurava que processar dades i predir estadísticament la probabilitat de les següents, el que fan xarxes neuronals com la de ChatGPT no és molt diferent del que fa el cervell humà per comprendre el món i predir el seu comportament esperat:

"Quan entrenem una gran xarxa neuronal per predir amb precisió la paraula següent gràcies a molts textos diferents d'Internet, el que estem fent és que estem aprenent un model del món", afirma Ilya Sutskever, científic en cap d'OpenAI.

"Pot semblar, a primera vista, que només estem aprenent correlacions estadístiques al text", afegeix, "però resulta que per "només aprendre" les correlacions estadístiques del text, per comprimir-les molt bé, el que aprèn la xarxa neuronal és alguna representació del procés que va produir el text".

"Aquest text és en realitat una projecció del món"

És possible que les IA's imitin cada vegada millor el funcionament del cervell humà, però encara, mentre transitem el vall inquietant, és possible enxampar-les en la impostura.

Segons tots els experts, el que ens sorprèn avui en dia són exemples dels pitjors models d'intel·ligència artificial que viurem en els pròxims anys: el que s'albira en el futur més proper és millor, més realista, més potent.

És el moment ideal per plantejar preguntes, debatre i implementar legislacions i qüestionar, per exemple, en mans de qui i amb quines prioritats permetem l'entrenament, desenvolupament i implementació dels sistemes d'IA?

Recupera el documental de Punt de no retorn "Japó, la utopia dels robots i la IA":