El CEAB de Blanes participa en un estudi que avalua els impactes de la salinització d'un dels principals rius d'Àfrica
ACN Blanes - Un equip de recerca internacional, en el que s'hi inclou personal investigador de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC), del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i de la Universitat de les Illes Balears (UIB), estudia els efectes de l'augment de la sal en les aigües del riu Gàmbia. El projecte és pioner per la seva perspectiva "interdisciplinària", ja que avalua tant els efectes ecològics com els socioeconòmics d'aquesta problemàtica global i creixent en aquest riu, un dels principals d'Àfrica. La salinització de l'aigua dolça té greus conseqüències per als ecosistemes i per a les persones.
Un dels punts del món on està causant més estralls és al riu Gàmbia (Àfrica Occidental), que està experimentant un important augment de la salinitat arran d'una prolongada sequera; una situació que es preveu que vagi a més per la pujada del nivell del mar i per la construcció d'una enorme presa que en reduiria significativament el cabal.
Un equip de recerca estudia ara, per primera vegada, la salinització d'aquest riu i els seus impactes. Ha començat a identificar, quantificar i descriure les seves conseqüències en diferents aspectes clau com els canvis en la biodiversitat aquàtica, l'impacte en les emissions de gasos d'efecte hivernacle, l'afectació a les zones de manglars o les conseqüències sobre les persones. Són experts en àmbits diversos- com la biogeoquímica, la biologia, l'ecologia, la geologia o les ciències socials- de centres de recerca i universitats africanes, australianes i europees.
La recerca té com a objectiu no només comprendre els efectes de l'augment de la salinitat en el riu africà, sinó obtenir una visió general del que succeeix arreu amb un problema, el de la salinització de l'aigua dolça. L'investigador de l'IDAEA-CSIC, Miguel Cañedo-Argüelles, afirma que es tracta d'un problema que "és global i va en augment degut a l'efecte combinat del canvi climàtic i l'increment en la demanda de recursos".
El projecte es proposa obtenir evidències que permetin desenvolupar estratègies aplicables a qualsevol punt on es dona aquesta situació. Una de les fites és assegurar que les solucions suggerides es creïn conjuntament amb les poblacions locals.
Per la seva banda, Núria Catalán, investigadora del CEAB-CSIC d'aquest equip, explica que busquen "comprendre tant els canvis en els processos que es produeixen dins el riu i el seu entorn natural arran del fet que l'aigua tingui cada vegada un percentatge més elevat de sal, com les afectacions que això té en les comunitats locals que en depenen".
L'equip subratlla que els resultats del projecte de recerca (anomenat SALBIA) haurien de servir a nivell local, contribuint a la millora de la gestió del riu Gàmbia, i a nivell global, aportant un model per abordar el problema de la salinització a altres zones. "Esperem que aquest treball aporti eines útils per a la gestió sostenible dels ecosistemes aquàtics en zones vulnerables a la salinització i que ajudi a co dissenyar possibles formes d'adaptació a aquest impacte", afirmen Pablo Rodríguez Lozano, investigador de la UIB i Miguel Cañedo-Argüelles, de l'IDAEA-CSIC.
Primers resultats
De fet, segons els resultats preliminars derivats de la primera campanya de mostreig realitzada a l'estiu, la salinitat està modificant els patrons de biodiversitat del riu. Es troben comunitats d'organismes fortament diferenciades al llarg del gradient de salinitat.
La sal també està influint en com es mou i es transforma el carboni al riu, cosa que afecta les emissions de gasos d'efecte hivernacle, com el CO2, procedents de l'aigua i dels sediments. S'ha vist que a les zones més salades, especialment a la part baixa, s'emeten més gasos d'efecte hivernacle.
A principis del 2025 es preveu dur a terme la segona campanya de mostreig per tal de continuar obtenint informació sobre els efectes -tant ambientals com socioeconòmics- de la salinització d'aigües continentals.
SALBIA és un projecte coordinat cofinançat per la Unió Europea, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i l'Agència Estatal d'Investigació en el marc de la convocatòria Generación de Conocimiento 2022. A més es desenvolupa en estreta col.laboració amb agents locals, com el Great Institute, la University of the Gambia, la Sankandi Youth Association, i els Minsiteris de Cambi Climàtic i Pesqueries (Gambia) i internacionals, com la University of Tasmania, el Institute of Research for Development (França), la University of Landau (Alemania), la Université de Genève (Switzerland) o el LSCE-CNRS (França), entre d'altres.