El centredreta tornarà a governar a Islàndia després de quatre anys
Els islandesos han tornat la confiança als partits de centredreta que van abocar el país a una greu crisi, el 2009, que va fer sortir la ciutadania al carrer i va acabar amb els banquers i polítics responsables als tribunals.
RedaccióActualitzat
Els islandesos han tornat la confiança als partits de centredreta que van abocar el país a una greu crisi, el 2009, que va fer sortir la ciutadania al carrer i va acabar amb els responsables polítics als tribunals. Els conservadors Partit de la Independència i Partit Progressista s'enduen, amb dos terços de l'escrutini, un 26,5% i un 22% dels vots, i aconsegueixen gairebé 40 dels 63 escons, enfonsant així la coalició de govern formada pel Partit Socialdemòcrata i els Verds. Els islandesos han emès així un vot de càstig al govern actual, molestos per la inflació i els ajustos imposats per l'FMI.
El nou primer ministre islandès serà, previsiblement, el candidat del Partit de la Independència, Bjarni Benediktsson, que no ha volgut esperar que s'acabés el recompte de vots per valorar el resultat que li ha donat la victòria. "La gent s'està adonant que el que necessitem és crear més llocs de treball", ha assenyalat als mitjans. Es dóna el cas que Benediktsson pertany a l'elit financera que només fa quatre anys va dur Islàndia a la fallida.
Des del 2009, Islàndia ha aconseguit sortir de la recessió i tancar el 2012 amb un creixement de l'1,6%, a més de reduir l'atur del 10% al 4,6%. Però el crèdit de 1.500 milions d'euros que els va donar el Fons Monetari Internacional (FMI) ha obligat el govern socialdemòcrata-verd a contenir la despesa pública, amb un programa d'ajustos, i a apujar impostos als més rics. A més, bona part dels 319.000 habitants d'Islàndia són euroescèptics i, en canvi, l'executiu liderat per la primera ministra sortint, Jóhanna Sigurdatdóttir, apostava per entrar a la Unió Europea.
Aquests factors han portat els islandesos a un descontentament que aquest dissabte han mostrat a les urnes. En la campanya han pesat les promeses del centredreta d'abaixar els impostos, reduir el deute i aconseguir una ràpida recuperació econòmica. Una estratègia que ha estat profitosa pel conservador Bjarni Benediktsson i el centrista Sigmundur Gunnlaussong, que ja eren favorits als sondejos, segons han informat diversos mitjans internacionals. El pacte de govern entre el Partit de la Independència i el Partit Progressista es veu més que factible, ja que havien col·laborat activament en legislatures anteriors.
Fa deu anys, el sector financer d'Islàndia es va començar a inflar, fins a arribar a vuit vegades el PIB del país. El sector era desmesurat i finalment hi va haver un col·lapse bancari el 2008 que va abocar el país a la crisi econòmica. Els islandesos van portar als tribunals els banquers i polítics que van permetre aquesta situació. Ara, però, tornen a dipositar la confiança en els partits que governaven quan va esclatar la bombolla.
El nou primer ministre islandès serà, previsiblement, el candidat del Partit de la Independència, Bjarni Benediktsson, que no ha volgut esperar que s'acabés el recompte de vots per valorar el resultat que li ha donat la victòria. "La gent s'està adonant que el que necessitem és crear més llocs de treball", ha assenyalat als mitjans. Es dóna el cas que Benediktsson pertany a l'elit financera que només fa quatre anys va dur Islàndia a la fallida.
Des del 2009, Islàndia ha aconseguit sortir de la recessió i tancar el 2012 amb un creixement de l'1,6%, a més de reduir l'atur del 10% al 4,6%. Però el crèdit de 1.500 milions d'euros que els va donar el Fons Monetari Internacional (FMI) ha obligat el govern socialdemòcrata-verd a contenir la despesa pública, amb un programa d'ajustos, i a apujar impostos als més rics. A més, bona part dels 319.000 habitants d'Islàndia són euroescèptics i, en canvi, l'executiu liderat per la primera ministra sortint, Jóhanna Sigurdatdóttir, apostava per entrar a la Unió Europea.
Aquests factors han portat els islandesos a un descontentament que aquest dissabte han mostrat a les urnes. En la campanya han pesat les promeses del centredreta d'abaixar els impostos, reduir el deute i aconseguir una ràpida recuperació econòmica. Una estratègia que ha estat profitosa pel conservador Bjarni Benediktsson i el centrista Sigmundur Gunnlaussong, que ja eren favorits als sondejos, segons han informat diversos mitjans internacionals. El pacte de govern entre el Partit de la Independència i el Partit Progressista es veu més que factible, ja que havien col·laborat activament en legislatures anteriors.
Fa deu anys, el sector financer d'Islàndia es va començar a inflar, fins a arribar a vuit vegades el PIB del país. El sector era desmesurat i finalment hi va haver un col·lapse bancari el 2008 que va abocar el país a la crisi econòmica. Els islandesos van portar als tribunals els banquers i polítics que van permetre aquesta situació. Ara, però, tornen a dipositar la confiança en els partits que governaven quan va esclatar la bombolla.
