El Cercle d'Economia proposa que Madrid aporti més diners a la solidaritat

Els beneficis que Madrid treu de la seva capitalitat són prou coneguts, i les crítiques a la seva agressiva política d'impostos baixos, molt freqüents.

Però ara el Cercle d'Economia ha decidit anar més enllà i, aprofitant que es reobre el meló del finançament, planteja compensacions en forma de més solidaritat.

La reforma del sistema de finançament autonòmic "hauria de servir per reconèixer la responsabilitat d'aquesta regió com a capital d'Espanya i els beneficis que obté per la concentració d'activitat econòmica" derivada de la seva capitalitat.

Aquest és l'argument del Cercle d'Economia per reclamar, a la nota d'opinió que avui han fet pública, més solidaritat de la comunitat que presideix Isabel Díaz Ayuso respecte a les altres.

Madrid concentra un percentatge molt elevat de funcionaris i també és la seu de moltes entitats dependents de l'administració. Són llocs de treball amb retribucions més estables i també més protegits davant les eventuals crisis.

A més, Madrid també concentra més inversions i infraestructures, que situen la ciutat en una posició privilegiada respecte a la resta d'autonomies.

Centres d'investigació com l'IVIE (l'Institut Valencià d'investigacions Econòmiques) fa temps que ho analitzen, però és la primera vegada que una entitat com el Cercle proposa que hi hagi compensacions en forma de més solidaritat.

El president de l'entitat, Jaume Guardiola, ha afirmat en roda de premsa que "el que no té gaire lògica és que Madrid pugui aprofitar aquests avantatges de capitalitat per traslladar-los a una oferta fiscal que al final el que provoca és un efecte d'aspiradora".

L'ATC: una transició sense riscos

El Cercle d'Economia, d'entrada, és més partidari d'una única agència que centralitzi la gestió de tots els impostos, per evitar la pèrdua d'eficiència i d'eficàcia.

Malgrat tot, creu que si l'Agència Tributària catalana es dota dels recursos suficients, la pèrdua d'eficàcia "hauria de ser negligible", constata el seu document.

Això vol dir passar dels menys de 1.000 treballadors actuals de l'ATC als més de 4.000 professionals amb què compta l'Agència Tributària estatal.

On es desmarca el Cercle del que diu l'acord polític és en la seva proposta d'incorporar representants de l'administració central en els òrgans de govern de la nova institució. Tot plegat, per assegurar "una transició ordenada i sense riscos".

Al mateix temps, deixen la porta oberta a la possibilitat que altres comunitats puguin copiar el model català, tot i que reconeixen que són poques les que hi podrien estar interessades. En qualsevol cas, veuen viable que en alguns territoris operi una agència tributària pròpia i en uns altres l'estatal.

Lluny del model foral

En el seu document, el Cercle es desmarca totalment del model foral que, segons apunta Teresa García Milà, vicepresidenta del Cercle, "no seria sostenible en el cas de Catalunya", tenint en compte "la participació tan baixa de les forals en els mecanismes de solidaritat".

La solució passa, asseguren, per un model federal com el que planteja l'acord sobre finançament singular, amb un mecanisme de repartiment de recursos "rigorós, detallat, transparent i flexible".  

Tanmateix, el mecanisme de solidaritat ha de ser transparent i just, "que acabi amb la utilització actual de la solidaritat amb fins electoralistes", conclouen.  

En aquest sentit, la solidaritat hauria d'estar limitada pel principi d'ordinalitat, per evitar que les autonomies que inicialment tenen més recursos per habitant en tinguin menys quan s'aplica el model de finançament.

Molts més recursos

Només respectant aquest principi i sense que cap comunitat perdi diners, el Cercle creu que el pressupost de la Generalitat es veuria incrementant entre un 17% i 20%.  

El director general del Cercle, Miquel Nadal, ha defugit concretar la xifra, apel·lant a la importància del canvi de model, més enllà dels guanys puntuals. En tot cas, això representaria al voltant de 7.000 o 8.000 milions d'euros més.

Al marge d'aquestes estimacions provisionals, el Cercle d'Economia considera que la transició al nou sistema hauria de ser gradual, però sense que s'estengui en el temps.

Després de més de deu anys caducat, la reforma del sistema, asseguren, és inajornable. "Call llegir-la com una gran oportunitat, esperada durant molt de temps, per abordar els desequilibris territorials des d'una col·laboració constructiva entre administracions", conclouen des d'aquesta entitat.