El CGPJ incompleix la llei en no renovar dos magistrats del Tribunal Constitucional

Aquest dimarts s'ha acabat el termini fixat pel govern espanyol perquè el Consell General del Poder Judicial nomeni dos nous vocals del Tribunal Constitucional i no hi ha hagut cap designació.

El Tribunal Constitucional està format per dotze magistrats designats per a un període de nou anys, que es renoven cada tres anys, de quatre en quatre. Els noms dels candidats els proposa el Congrés (que decideix quatre noms), el Senat (quatre més), l'executiu espanyol (que proposa dos noms) i el CGPJ (que en decideix dos més).

Des del passat mes de juny, quatre dels magistrats tenen el mandat caducat, -- el seu president, Pedro González-Trevijano, el vicepresident, Juan Antonio Xiol, i els magistrats Antonio Narváez i Santiago Martínez-Vares--, en concret, els que depenen del govern i del CGPJ.  

L'any passat, el govern espanyol va aprovar una reforma de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) que prohibia al CGPJ fer nomenaments a la cúpula judicial mentre estigués en funcions, una norma que s'ha reformat d'urgència aquest estiu, però només per poder renovar la cúpula del Constitucional.

La reforma, impulsada d'urgència pel PSOE i aprovada al juliol, legitima el CGPJ a aprovar només aquests aquests dos membres en funcions -i no cap altre òrgan- i desfer el bloqueig, el que permetria un canvi de majories.

La reforma estableix de forma expressa que la designació del CGPJ s'ha de fer abans d'aquest 13 de setembre.

Desacord en el bloc conservador

El poder judicial, però, no ha convocat cap reunió per a aquest dimarts, després que dijous se'n va fer una que va acabar sense acord i amb un clar desafiament a Pedro Sánchez.

A la reunió, el bloc conservador hauria mostrat el seu desacord en el fet que se'ls forci a aprovar aquests nomenaments i s'hauria debatut la fórmula que s'havia de seguir per fer l'elecció, però no s'hauria parlat, en cap moment, de candidats.  

Segons algunes fonts, els sectors progressista i conservador haurien acordat una nova trobada per videoconferència aquest divendres.

Un cop s'escullin els nous membres del Constitucional, l'executiu de Sánchez nomenarà els dos vocals que li corresponen i la majoria d'aquest tribunal passaria de ser conservadora a progressista.

El canvi de majories pot ser clau en algunes de les qüestions que el tribunal té sobre la taula per dirimir aquest nou curs judicial, com ara l'avortament, l'eutanàsia, la revisió els indults als líders del procés o la llei del català.

Quatre cursos en funcions

Aquest és el quart curs en què el màxim òrgan dels jutges té el mandat caducat, concretament des del desembre del 2018, en què havia de renovar els vint vocals i el president, Carlos Lesmes, que també presideix el Tribunal Suprem.

La seva renovació afecta tots els òrgans que en depenen, com el Tribunal Constitucional.

Dimecres passat, en l'obertura de l'any judicial, el president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, va obrir la porta a dimitir si no hi havia una renovació urgent i va instar els líders del PSOE i del PP, Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, a reunir-se de forma imminent per trobar una sortida.

Lesmes també va aprofitar el seu discurs d'inauguració del curs per criticar les peticions de "desjudicialització" de la vida política fetes, entre d'altres, pel president de la Generalitat Pere Aragonès en una entrevista a TV3.

El president del CGPJ va assegurar que la desjudicialització del procés seria "un triomf de la impunitat" que posaria en risc "el principi d'igualtat" davant la justícia.