El chemsex, una barreja de drogues i sexe que pot conduir a l'addicció

Si als anys vuitanta i fins ben entrats els noranta l'anomenada Ruta del Bakalao es va erigir, sobretot a les acaballes, com un camí cap als excessos en el consum de drogues per conservar el vigor durant tot un cap de setmana de festa i ball, ara, el que es coneix com a chemsex vehicula l'ús d'estimulants per allargar les relacions sexuals.

Les alarmes es disparen quan l'ús de les drogues s'estén més enllà d'aquesta pràctica. D'entrada, cal dir que no tothom qui la segueix té un consum problemàtic de substàncies, però cada cop més gent demana ajuda.

"La meva vida era col·locar-me el cap de setmana, treballar entre setmana, intentar dormir el màxim possible i el cap de setmana tornar a consumir."

El Marc (nom fictici) es drogava per allargar durant hores o dies les relacions sexuals, normalment, en grup. Un exemple de pràctica continuada de chemsex, un fenomen gairebé exclusiu dels homes que tenen sexe amb altres homes i que ja ha encès algunes alarmes sanitàries.

Els experts aclareixen que es tracta d'una pràctica minoritària, però amb cada cop més presència. L'informe Homosalud, finançat pel Ministeri de Sanitat i que va enquestar 2.843 homes que practiquen sexe amb altres homes, revela que la prevalença del chemsex en aquest col·lectiu se situa en el 9,4%.

El metge de la unitat d'Infeccions de Transmissió Sexual del Centre Drassanes-Vall d'Hebron, Jorge García, recorda que "no tot el chemsex és problemàtic": "Hi ha persones que en practiquen i que no tenen un consum problemàtic", però afegeix: "Un percentatge sí, i són aquests els que necessiten un abordatge multidisciplinari i ajuda."

Una pràctica amb riscos

L'ús de drogues en contextos sexuals no és nou ni tampoc exclusiu del col·lectiu homosexual. Però el chemsex té algunes particularitats: les trobades se solen fer amb gent desconeguda, amb qui es contacta a través d'aplicacions mòbils i, normalment, les drogues que més es consumeixen són mefedrona, metanfetamina, GHB o popper.

Un dels principals riscos és l'addicció a les drogues, que són imprescindibles per a la pràctica: "Penses en follar i el primer que penses és: camell", relata el Marc. I adonar-se de quan s'ha convertit en un problema tampoc és fàcil:

"Jo estava en el meu món, no tenia la percepció que això fos un problema. Però un dia una persona em va deixar una targeta d'una associació amb deu preguntes. I l'última era: quant fa que no tens sexe sense drogues? Em va colpir perquè em va confrontar amb la meva realitat."

Així és com es va adonar que necessitava ajuda. I va trucar a la porta de l'ONG Stop, que ofereix suport psicològic.

"Per mi era haver fracassat a la vida. Una persona amb estudis, que havia estudiat fora i sempre m'havien dit que seria moltíssimes coses. I de cop i volta, em veia en aquesta situació, en una cadira, explicant-li a un desconegut el que m'havia passat. Recordo que no vaig aixecar la vista en tota la sessió."

Una teràpia més enllà de les addiccions

"Observem molta soledat i factors psicosocials de risc per desenvolupar una addicció", explica el responsable del programa d'atenció psicològica de l'ONG Stop, Gastón Auguste.

Les drogues que es fan servir al chemsex, explica, generen molta dependència:

"Estem veient gent que primer comença amb festes i s'ho passa molt bé però que, passats uns mesos, acaben sols, a casa, consumint en un context en què no té cap sentit."

L'ONG Stop atén cada cop més persones. Si el 2019 en van ser 50, el 2020 la xifra es va enfilar fins a 106; el 2021, a 163 i des de principi d'any, 75 persones estan fent seguiment psicològic. Aquest és el registre d'una única entitat. N'hi ha moltes altres a Barcelona que ofereixen suport terapèutic.

En aquesta organització aborden el chemsex des de tots els àmbits, no només des de les addiccions. "Treballem sobre l'acceptació de la sexualitat", assegura Auguste. Ofereixen un tractament psicosocial que vagi més enllà de les addiccions i que abordi també la sexualitat.

"Aquest fenomen és només la punta de l'iceberg. A sota s'hi amaguen molts problemes sense resoldre i, per això, acaben fent un consum problemàtic", assenyala el psicòleg. És per aquest motiu que defensa que s'ha d'abordar des del punt de vista psicològic però també psiquiàtric.

La discriminació cap al col·lectiu LGTBIQ+, un motiu de fons

Els experts consultats coincideixen: els factors que poden desencadenar un consum problemàtic de drogues en el context del chemsex són diversos, però asseguren que, en tot cas, no es pot deslligar de la discriminació que viu el col·lectiu LGTBIQ+.

Per Auguste, hi ha un "assetjament històric" que porta a "patir situacions que afecten la salut mental". Jorge García, del Centre Drassanes, afegeix: "Per què apareix aquest consum? Crec que sobretot respon a l'estrès psicològic suposa el fet d'haver crescut com una minoria sexual a la societat".

Objectiu immediat: reduir el consum de drogues

Als serveis psicològics, són els usuaris els que trien entre l'abstinència o la reducció del consum. Cap de les dues opcions no és mai un camí ni fàcil ni ràpid.

"Hi ha gent que arriba i diu que vol aconseguir l'assistència, i d'altres el que volen és aprendre a gestionar el seu consum, amb més o menys èxit", explica Gastón Auguste.

Al llarg del tractament, els objectius del Marc han anat variant. També en funció de la realitat que va anar experimentant. Va començar optant per l'abstinència, però va topar, de cop, amb la realitat: "Arriba divendres i què fas? Has estat un any i mig o dos, col·locant-te cada cap de setmana, amb gent que també es col·locava. Si treus aquesta gent de la teva vida i els teus amics d'abans ja no els tens, ara què fas", es lamenta.

Ha tingut diverses recaigudes i ha intentat gestionar el consum. "Però no he pogut", lamenta. Per això ara té clar l'horitzó: "El meu objectiu és l'abstinència."

Reconeix que no és voluntat seva, sinó que no té cap altre remei: "A mi m'encantaria seguir-ho fent i que no tingués tantes conseqüències, però les té."

ITS i VIH, les conseqüències en la salut

A banda de problemes de salut mental i d'addiccions, el chemsex té un resultat immediat clar: un augment de les infeccions de transmissió sexual (ITS) i més risc de contraure el VIH. I és que, en la majoria de casos, l'ús de preservatiu és residual.

En els últims temps, segons les entitats, també està creixent el consum de la droga injectada en vena, el que es coneix com a "slam", i sovint es comparteixen les xeringues entre els assistents a les festes.

Aquests riscos preocupen els experts, però també demanen treure-hi ferro i posar-hi mesures: "Les ITS s'han de viure amb més normalitat; tenen un problema més gran, i és que estan relacionades amb el sexe i això genera una càrrega moral i un estigma que la resta d'infeccions no tenen", resumeix Jorge García, que recorda que encomanar-se d'una ITS com la clamídia o la gonorrea és normal (i no exclusiu del col·lectiu homosexual).

En tot cas, per minimitzar riscos recomana fer-se proves periòdicament per detectar infeccions i l'ús de la PrEP, la profilaxi preexposició, una pastilla per evitar infectar-se del VIH finançada pel sistema públic.