El cinema català aterra a Hollywood: Bayona i "Robot dreams" guanyaran l'estatueta?

La del 10 de març podria ser una altra gala qualsevol dels Oscars. Però no. La nit serà especial perquè el cinema català pot tornar premiat de Los Angeles.

El primer gran protagonista és Juan Antonio Bayona, que ha aconseguit que "La societat de la neu" estigui nominada com a millor pel·lícula internacional i, també, a la categoria de maquillatge i perruqueria.  

El director barceloní ha creat una pel·lícula majúscula sobre la tragèdia que va viure un equip de rugbi uruguaià el 1972 quan l'avió que els portava cap a Xile va patir un accident als Andes. Una història coneguda per molts, però que Bayona ha rellegit fixant-se en la relació dels personatges.

No és tant l'èpica de la supervivència com els vincles que es creen entre aquest grup que formen "La societat de la neu". I tot això amb una factura de gran producció que ha trigat cinc anys a fer-se realitat.  

Darrere del projecte, Bayona va aconseguir la complicitat de Netflix i això fa que no puguem parlar estrictament de "La societat de la neu" com d'una producció catalana. Però el talent català és evident als crèdits de la pel·lícula, començant per la direcció, la producció, els efectes visuals, el so o el maquillatge i la perruqueria, en què dos companys habituals del director català, Montse Ribé i David Martí, també estan nominats.  

Ells són les cares visibles de l'estudi DDT i, juntament amb la madrilenya Ana López-Puigserver, podrien endur-se l'Oscar. Per a Montse Ribé i David Martí no seria el primer, ja el van guanyar amb "El laberinto del fauno", de Guillermo del Toro, el 2006.

"Robot dreams", una producció de la catalana Arcàdia dirigida per Pablo Berger 

El cinema català també opta a endur-se l'Oscar a millor pel·lícula d'animació amb "Robot dreams", del director basc Pablo Berger. Aquesta és una producció catalana d'Arcàdia amb molt de talent català entre els professionals que l'han fet possible.

Una història preciosa sobre l'amistat i l'amor basada en la novel·la gràfica de la nord-americana Sara Varon que ha aconseguit atrapar el vot de molts acadèmics que l'han nominada.

Haurà de lluitar per l'Oscar amb produccions dels grans gegants de l'animació nord-americans i amb un tot un clàssic del gènere, el japonès Hayao Miyazaki i la seva última pel·lícula, "El noi i la garsa".

Però el tàndem Pablo Berger i la productora Sandra Tàpia han posat tota la carn a la graella i, ara per ara, tot és possible.

Els catalans que també han estat nominats als Oscars 

Aviat sabrem si catalans com Juan Antonio Bayona, els productors de "Robot dreams" o els caracteritzadors David Martí i Montse Ribé engrandeixen la història del cinema català guanyant l'Oscar. 

Però no són els primers catalans que han aspirat a guanyar-lo. El primer nominat català va ser l'artista Antoni Clavé. Exiliat a França després de la Guerra Civil, va pintar, gravar i esculpir, i va treballar a pel·lícules com "El fabulós Andersen", amb què el van nominar per disseny de producció i per vestuari el 1952.  

Als 60, el director Francesc Rovira Beleta va optar dos cops a millor pel·lícula de parla no anglesa. Primer amb "Los Tarantos", un Romeu i Julieta portat al barri del Somorrostro. I després amb "El amor brujo", que el va catapultar com un dels grans noms del cinema català del segle XX.  

Fins als 18 anys, Néstor Almendros va viure a Catalunya. Després va marxar a Cuba, on es va formar com a cineasta. També va estudiar a Roma i als Estats Units i es va convertir en un dels millors directors de fotografia. Va guanyar l'Oscar amb "Días de cielo" el 1978 i va estar nominat tres cops més. Està enterrat a Calders, al Moianès, al costat de la seva mare.  

Una gran fita per al cinema documental català va ser la nominació de "Balseros", el 2003. Hollywood es fixava en una pel·lícula que havia nascut arran d'un reportatge de l'equip del "30 minuts". Carles Bosch i Josep Maria Domènech posaven Barcelona en el mapa internacional de la producció documental.  

"Midnight in Paris", de Woody Allen i coproduïda per l'empresari Jaume Roures, aleshores soci de Mediapro, va tenir quatre nominacions, entre les quals hi havia la de millor pel·lícula. 

El mateix any, el 2012, Fernando Trueba i Javier Mariscal van optar a millor pel·lícula d'animació per "Chico & Rita", tot un homenatge al jazz llatí.  

Al director Juanjo Giménez Peña el van nominar pel seu curtmetratge "Timecode", on dos guardes de seguretat d'un pàrquing es relacionen a través de la música i el ball.  

I el productor de l'Hospitalet Leo Sánchez va guanyar fa dos anys l'Oscar al millor curtmetratge d'animació amb "El limpiaparabrisas", dirigit per Alberto Mielgo.  

Les pel·lícules favorites d'aquesta edició 

"Oppenheimer" és una gran producció del cinema americà i porta el segell made in Hollywood. Una història personal d'ambició, d'auge i caiguda, del creador de la fatídica bomba atòmica.

Christopher Nolan s'allunya de les seves pel·lícules anteriors, però no de la seva manera de fer cine, i suma 13 nominacions, en què destaca pel·lícula, direcció i la interpretació de Cillian Murphy com a protagonista.  

La gran contrincant havia de ser, segons totes les apostes, la "Barbie" amb perspectiva de gènere de Greta Gerwig, protagonitzada per Margot Robbie. Però totes dues, segurament de manera injusta, han quedat fora de les candidatures a millor directora i protagonista. "Barbie" suma 8 nominacions i dues són a millor cançó.  

En canvi, el director grec Yorgos Lanthimos es consolida en el panorama independent nord-americà i ha fet de "Pobres criaturas", una de les grans favorites de la nit, amb 11 nominacions.

D'entrada, per la interpretació brillant d'Emma Stone, però també per saber connectar amb el públic a través d'una història renovada de Frankenstein amb el personatge fascinant de Bella Baxter alliberat i desinhibit.   

I enmig, un gran entre els grans amb una gran producció de més de tres hores. Martin Scorsese opta a 10 estatuetes per "Los asesinos de la luna", una pel·lícula sobre la massacre a la tribu dels Osage per arrabassar-los el petroli de les seves terres.

Una pel·lícula en la línia de revisió història dels americans i amb Lily Gladstone lluitant per convertir-se en la primera actriu nadiua nord-americana a guanyar un Oscar.  

"Maestro", de Bradley Cooper, explica la complicada vida familiar de Leonard Bernstein. Una producció de Netflix que aspira a millor pel·lícula, actriu i actor, però que ha deixat Bradley Cooper fora de la nominació a millor direcció.  

Aquest és un any de bones pel·lícules en competició, que consolida el camí que va iniciar "Paràsits", la pel·lícula sud-coreana que va arrasar fa quatre anys.

Probablement, hi té a veure que voten uns 11.000 acadèmics de 93 països i l'elecció no es fa només amb acadèmics nord-americans.

Entre les nominades, 9 es van poder veure a Canes, amb títols com "Anatomia d'una caiguda" o "La zona de interés", amb cinc nominacions cadascuna, entre les quals, millor pel·lícula, direcció o guió, i que deixen clara la projecció internacional que té el cinema que passa per la Croisette. Un cinema amb una pàtina més autorial que cada cop es valora més a l'Acadèmia de Hollywood.  

I que sembla que també connecta amb els espectadors i amb l'audiència televisiva. Perquè després de caure en picat durant molts anys, l'any passat la gala dels Oscars va remuntar i va ser la més vista des de la pandèmia, arribant als 18,7 milions d'espectadors.  

L'èxit de l'any passat ha fet que en aquesta edició els organitzadors de la gala hagin tornat a confiar en Jimmy Kimmel per conduir-la.

Veurem quants espectadors miren la gala aquest any. Segur que molts ho faran des de Catalunya a pesar de la diferència horària, pendents de saber si, finalment, el cine català torna cap a casa amb un, dos o tres Oscars sota el braç. 

Totes les nominades als Oscars 2024

Millor pel·lícula

• "American fiction"
• "Anatomia d'una caiguda" 
• "Barbie"
• "Los que se quedan" 
• "Los asesinos de la luna" 
• "Maestro"
• "Oppenheimer"
• "Vidas pasadas" 
• "Pobres criaturas"
• "La zona de interés"

Millor direcció

• Justine Triet, per "Anatomia d'una caiguda"
• Martin Scorsese, per "Los asesinos de la luna" 
• Christopher Nolan, per "Oppenheimer" 
• Yorgos Lanthimos, per "Pobres criaturas" 
• Jonathan Glazer, per "La zona de interés"

Millor actriu protagonista

• Annete Bening, per "Nyad"
• Lily Gladstone, per "Los asesinos de la luna" 
• Sandra Hüller, per "Anatomia d'una caiguda" 
• Carey Mulligan, per "Maestro"
• Emma Stone, per "Pobres criaturas"

Millor actor protagonista

• Bradley Cooper, per "Maestro"
• Colman Domingo, per "Rustin"
• Paul Giamatti, per "Los que se quedan"
• Cillian Murphy, per "Oppenheimer"
• Jeffrey Wright, per "American Fiction"

Millor actriu de repartiment

• Emily Blunt, "Oppenheimer"
• Danielle Brooks, "El color púrpura"
• America Ferrera, "Barbie"
• Jodie Foster, "Nyad"
• Da'vine Joy Randolph, "Los que se quedan"

Millor actor de repartiment

• Sterling K. Brown, per "American fiction"
• Robert de Niro, per "Los asesinos de la luna" 
• Robert Downey Jr., per "Oppenheimer"
• Ryan Gosling, per "Barbie"
• Mark Ruffalo, per "Pobres criaturas" 

Millor guió original

• "Anatomia d'una caiguda"
• "Los que se quedan" 
• "Maestro" 
• "Secretos de un escándalo" 
• "Vidas pasadas"

Millor guió adaptat

• "American fiction"
• "Barbie"
• "Oppenheimer"
• "Pobres criaturas" 
• "La zona de interés" 

Millor pel·lícula internacional

• "Io capitano" (Itàlia)
• "Perfect days" (Japó)
• "La societat de la neu" (Espanya)
• "Sala de profesores" (Alemanya)
• "La zona de interés" (Regne Unit)

Millor disseny de vestuari

• "Barbie"
• "Los asesinos de la luna"
• "Napoleón"
• "Oppenheimer"
• "Pobres criaturas"

Millor disseny de producció

• Sarah Greenwood i Katie Spencer, per "Barbie"
• Jack Fisk i Adam Willis, "Los asesinos de la luna"
• Arthur Max i Elli Griff, per "Napoleón"
• Ruth De Jong i Claire Kaufman, per "Oppenheimer"
• James Price, Shona Heath i Zsuzsa Mihalek, per "Pobres criaturas"

Maquillatge i perruqueria 

• "Golda"
• "Maestro"
• "Oppenheimer"
• "Pobres criaturas"
• "La societat de la neu"

Millor muntatge

• Laurent Sénechal, per "Anatomia d'una caiguda"
• Kevin Tent, per "Los que se quedan"
• Thelma Schoonmaker, per "Los asesinos de la luna" 
• Jennifer Lame, per "Oppenheimer"
• Yorgos Mavropsaridis, per "Pobres criaturas"

Millor fotografia

• "El conde"
• "Los asesinos de la luna" 
• "Maestro"
• "Oppenheimer"
• "Pobres criaturas"

Millors efectes visuals 

• "The Creator" 
• "Godzilla minus one"
• "Guardianes de la galaxia Vol. 3" 
• "Misión imposible: Sentencia mortal - Parte 1" 
• "Napoleón"

Millor so

• "The Creator" 
• "Maestro" 
• "Misión imposible: Sentencia mortal - Parte 1" 
• "Oppenheimer" 
• "La zona de interés"

Millor banda sonora original

• Laura Karpman, per "American fiction"
• John Williams, per "Indiana Jones i el dial del destí"
• Robbie Robertson, per "Los asesinos de la luna" 
• Ludwig Göransson, "Oppenheimer" 
• Jerskin Fendrix, per "Pobres criaturas"

Millor cançó original

• "The fire inside", de "Flamin' hot"
• "I'm just Ken", de "Barbie"
• "It never went away", de "American Symphony" 
• "Wahzhazhe (a song for my people)", de "Los asesinos de la luna"  
• "What was I made for?", de "Barbie"

Millor pel·lícula documental

• "Bobi Wine: The People's President" 
• "La memoria infinita"
• "Four daughters"
• "To kill a tiger" 
• "20 días en Mariúpol"

Millor pel·lícula d'animació

• "El nen i la garsa", de Hayao Miyazaki iToshio Suzuki
• "Elemental", de Peter Sohn i Denise Ream 
• "Nimona", de Nick Bruno, Troy Quane, Karen Ryan i Julie Zackary
• "Robot dreams", de Pablo Berger, Ibon Cormenzana, Ignasi Estapé i Sandra Tapia Díaz
• "Spider-Man: Creuant el Multivers", de Kemp Powers, Justin K. Thompson, Phil Lord, Christopher Miller i Amy Pascal

Millor curtmetratge de ficció

• "The After"
• "Invencible"
• "Knight of fortune"
• "Red, white and blue"
• "La maravillosa historia de Henry Sugar"

Millor curtmetratge documental

• "The ABCs of book banning"
• "The barber of Little Rock"
• "Island in between" 
• "The last repair shop"
• "Nai Nai & Wài Pó"

Millor curtmetratge d'animació

• "Letter to a pig"
• "Ninety-five senses"
• "Our uniform" 
• "Pachyderme"
• "War is over! Inspired by the music of John & Yoko"