El cinema i Francesc: un papa cinèfil que ha inspirat documentals, sèries i pel·lícules

La mort del papa Francesc aquest dilluns obre un període d'incertesa a l'Església catòlica que s'haurà de resoldre en el conclave de cardenals que d'aquí un mes escollirà el seu successor.

Això passa en ple èxit d'una pel·lícula titulada precisament "Conclave", que relata les tensions i les intrigues politicoreligioses entre els aspirants a rellevar un papa que ha mort d'atac de cor.

Basada en una novel·la de l'escriptor Robert Harris, dirigida per Edward Berger i protagonitzada per Ralph Fiennes, és un thriller polític amb final sorpresa que ha estat un dels èxits de públic i de crítica de la temporada.

El cert és que entre les moltes peculiaritats de Jorge Mario Bergoglio, el papa Francesc, hi figura la seva passió pel cinema, indústria artística que havia afirmat que "ensenya a custodiar la memòria".

I ell es va convertir en matèria cinematogràfica després de la seva elecció com a cap de l'església el 2013 en substitució de Benet XVI, quan aquest va decidir deixar el càrrec.

Dues pel·lícules sobre la seva vida anterior al papat

Dos anys després van estrenar-se dues pel·lícules que volien il·lustrar la seva biografia: la italiana "Llámame Francisco", de Danielle Luchetti, i l'argentina "Francisco: El padre Jorge", de Beda Docampo.

La primera relata la seva vida des de la joventut fins al moment en què el van escollir com a papa, i la segona el mostra a través dels ulls d'una periodista espanyola que el coneix en el conclave del 2005.

El protagonista d'aquesta segona, basada en el llibre d'una periodista, va ser l'actor Darío Grandinetti, que va visitar el Vaticà i va entrevistar-se amb el papa per preparar el personatge.

Dos documentals sobre el seu papat

El mateix Francesc es va involucrar personalment en dues pel·lícules documentals: "El papa Francisco, un hombre de palabra", de Wim Wenders (2018), i "In viaggio", de Gianfranco Rossi (2023).

Segons Wenders, el seu documental va sortir d'una proposta del mateix Francesc i va assegurar que li van donar carta blanca per concebre-la i muntar-la i va tenir accés a tot el material audiovisual del Vaticà.

El segon documental mostra les visites de Francesc arreu del món, 37 en 53 països diferents. Es va estrenar fa dos anys i mig al Festival de Venècia i, malgrat les bones crítiques, va tenir poc èxit de públic.

Benet XVI i el futur Francesc, cara a cara

Entremig d'aquests dos documentals es va estrenar una altra pel·lícula amb Francesc com a protagonista, tot ajuntant-lo amb el seu predecessor, Benet XVI: "Los dos papas", de Fernando Meirelles (2019).

Amb Jonathan Pryce fent el paper de Francesc i Anthony Hopkins el de Benet, l'acció se situa al 2012, quan aquest ja ha decidit plegar i intenta convèncer el primer que no renunciï al càrrec d'arquebisbe.

El guió el va escriure Anthony McCarten i era una versió d'una obra de teatre prèvia que ell mateix havia escrit basant-se en discursos i argumentacions públiques dels dos personatges, tot confrontant-los.

Una sèrie satírica sobre el Vaticà

Durant el papat de Francesc s'ha estrenat una altra obra de ficció situada al Vaticà: les dues temporades de la sèrie del director Paolo Sorrentino titulades "The young pope" (2016) i "The new pope" (2020)

És una sèrie satírica i la primera temporada està protagonitzada per Jude Law en el paper de Pius XIII, un papa fictici ultraconservador que viu tancat al Vaticà i li costa mostrar-se en públic.

En la segona temporada, Pius XIII ha entrat en coma; escullen un substitut, Francesc II, que mor sobtadament, possiblement assassinat, i acaben escollint un tercer papa, que protagonitza John Malkovich.

Aquest és el llegat cinematogràfic del papat de Francesc relacionat amb la seva figura i època, però el cinema s'ha ocupat des de fa dècades de reflectir el món de l'alta jerarquia catòlica.

Un exemple pot ser la pel·lícula clàssica "Les sandàlies del pescador", de Michael Anderson (1968), amb Anthony Quinn com a protagonista, però també la sàtira "Habemus papam", de Nanni Moretti (2011).

En tot cas, Francesc quedarà sempre lligat al món del setè art, com mostra l'entrevista que va mantenir amb el director Martin Scorsese fa un any, en la qual van parlar del projecte d'aquest de fer una pel·lícula sobre Jesús.

Hauria estat el primer papa a visitar els estudis Cinecittà de Roma, visita prevista per al febrer, però va haver de suspendre-la a causa del seu mal estat de salut.