El cinema París de Solsona reobre després de cinc anys gràcies a voluntaris cinèfils
L'equipament estarà gestionat per una entitat sense ànim de lucre formada per 150 voluntaris i amb més de 320 socis i mecenes
Joaquim Albalate Argiz
Corresponsal de Catalunya Ràdio a l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès i Andorra
Cinc anys després, la pantalla del cinema París de Solsona es torna a il·luminar aquest cap de setmana. La sala, amb més de 60 anys d'història, va tancar de manera sobtada el març del 2020, amb l'arribada de la pandèmia de la covid, i ha estat tancada fins ara, que estrena una nova etapa.
Serà la mateixa sala que fins ara, amb 429 butaques, un projector digital i so d'alta fidelitat, i una cartellera comercial, però amb una novetat important: la gestionarà una entitat sense ànim de lucre, l'Associació Amics i Amigues del Cine París, formada per uns 150 voluntaris.
El seu president, Martí Abella, creu que aquesta forma de gestió pot obrir camí:
"Creiem que podem ser un model a seguir per a molts cinemes de Catalunya que s'han trobat en la mateixa situació del París. Es tracta d'organitzar la societat civil per ser capaços de recuperar un cinema amb tota la seva ambició."

Els voluntaris s'han organitzat per cobrir totes les posicions del cinema: obrir les portes, vendre les entrades, fer les crispetes o gestionar el bar. També hi ha diferents comissions, com les de programació, comunicació o recursos humans. Una de les posicions amb més voluntaris ha estat la de projeccionista, amb una trentena d'interessats, una xifra que ha sorprès el Martí:
"Ja no té res a veure amb 'Cinema Paradiso', avui en dia, però encara hi ha una certa complexitat encara que sembli que només cal prémer un botó. Em va sorprendre que s'hi apuntés tanta gent, i la majoria són joves."
Més de 60 anys d'història
La sala la va obrir el 1964 el pare de l'actual propietari, Josep Codina, inspirat en el cinema Urgell de Barcelona. De fet, va contractar el mateix arquitecte que l'havia construït. L'escultor Manel Casserras, conegut sobretot com a constructor de gegants, va adornar-lo amb dos frisos d'inspiració assíria que va esculpir a la mateixa sala.

El Josep i la seva dona, la Laura, acompanyats de la seva família, van gestionar el cinema fins al mateix 2020, tot i que aquests anys han continuat mantenint les instal·lacions llestes per seguir funcionant si arribava l'oportunitat. I es mostra emocionat i aclaparat per l'èxit que ha tingut la iniciativa:
"Quan em van dir que batejarien l'entitat com a Amics i Amigues del Cine París, em va semblar molt bé, però vaig pensar que era presumptuós: però ha resultat que tenim molts més amics dels que pensava, i com més en conec, més ben parits em semblen."
Tant el Josep com el Martí reconeixen que el camí de la reobertura ha estat llarg i tens, però celebren que tota la ciutat s'hagi fet seva la iniciativa:
"Hem de sentir-nos-en orgullosos."
Més de 320 socis i mecenes
Més enllà dels prop de 150 voluntaris, els Amics i Amigues del Cine París sumen també més de 320 socis i mecenes que donen suport amb una quota, a canvi d'un descompte a les entrades. També s'han engegat iniciatives com abonaments de temporada o l'apadrinament de butaques, i també hi ha empreses que s'han interessat a col·laborar amb la iniciativa.
Una onada de suport popular que volen estendre a altres municipis propers, a qui conviden a fer-se seu el cinema. L'alcaldessa de Solsona, Judit Gisbert, parla d'èxit col·lectiu.
"Som lluny i, a la vegada, a prop de tot arreu. Els petits municipis que som fora d'una estructura metropolitana hem de fer servir l'enginy per tenir tots els recursos. I tenir el cinema viu és una cosa importantíssima, no només per a Solsona sinó per a tota la comarca i més enllà."
L'Ajuntament, precisament, ha jugat un paper destacat a l'hora d'impulsar el projecte, davant del risc que Solsona es quedés definitivament sense cinema, i també hi participa amb una aportació econòmica per cobrir part del cost del lloguer.
"Casablanca" i "Wolfgang", les primeres projeccions
El cinema París apuja la persiana amb dues sessions. La primera, tot un clàssic: "Casablanca". Una projecció gratuïta que vol ser una festa d'agraïment als socis que permeten la reobertura, però també als solsonins que han estat cinc anys sense cinema.
I, és clar, amb una picada d'ullet al nom del cinema, amb la cèlebre cita "Sempre ens quedarà París".
Diumenge serà el torn, ara ja sí, per a l'estrena comercial, amb un dels èxits catalans de la temporada: "Wolfgang", amb una sessió que comptarà, també, amb un col·loqui amb el director de la pel·lícula, Javier Ruiz Caldera, a més d'actors, productors i guionistes.

Aposta pel cinema en català
La tria de "Wolfgang" és una declaració d'intencions:
"El nostre compromís és programar tot el que puguem en català, sigui en versió original, doblada o subtitulada. Si tenim l'opció i ens hem d'esperar pel motiu que sigui, ens esperarem a tenir-la en català."
Més enllà d'això, la intenció de l'entitat és tenir una programació comercial per a tots els públics, tot i que pararan atenció al cinema d'autor i, també, al cinema infantil. De fet, en una votació que van organitzar durant la diada de Sant Jordi perquè els solsonins decidissin quines estrenes dels últims anys volien veure al París, les més triades van ser, precisament, pel·lícules per als més joves.