El Clínic prova un nou dispositiu sense cables per a pacients amb risc de mort sobtada

Actualment ja hi ha dispositius similars, però el que estan desenvolupant a l'Hospital Clínic -conjuntament amb altres centres d'arreu del món- presenta una sèrie de novetats que el fan més segur per al pacient. Per exemple, en aquest cas el marcapassos i el desfibril·lador subcutani es comuniquen entre ells per radiofreqüència, sense cables. I això és important perquè evita complicacions habituals, com ara les infeccions o el trencament d'aquests cables intravenosos.

El fet que marcapassos i desfibril·lador "parlin" entre ells també permet oferir el millor tractament al pacient en funció del que li estigui passant: estimular-lo en cas d'aturada o ritme cardíac lent, o aturant la taquicàrdia en cas que el cor s'acceleri massa. El doctor Lluís Mont, cap de la Unitat d'Arrítmies de l'Hospital Clínic, posa un exemple pràctic:

"Aquest aparell compta el nombre de batecs i diu: 'Ui, aquest cor va molt ràpid.' Aleshores envia la informació al marcapassos, que intenta aturar la taquicàrdia. Si no la pot aturar, el desfibril·lador sempre pot emetre un xoc elèctric, però si l'atura el pacient s'estalvia el xoc."

Dispositiu en període de proves

Les conclusions de l'estudi s'han publicat a la revista The New England Journal of Medicine i el dispositiu ja s'ha provat en 162 pacients, una vintena dels quals a l'Hospital Clínic.

És el cas del David, que va tenir un infart molt greu i des de llavors té risc de patir una mort sobtada. Explica que 8 mesos després de l'infart li van trucar per proposar-li que provés aquest nou aparell. Fins ara, tot ha anat bé:

"El servei ha estat atent i estic controlat en tot moment. Tinc una màquina a casa que cada setmana envia informació al Clínic i de moment m'ha millorat la vida."

Els pacients que més es podrien beneficiar d'aquest nou dispositiu són els que, com el David, tenen risc de tenir una mort sobtada després d'un infart. També està indicat per a les persones que tenen una malformació congènita que pot provocar-los una aturada del cor en qualsevol moment.

1.500 casos de mort sobtada cada any

A Catalunya, cada any moren 1.500 persones per aquesta causa. Els casos més freqüents es donen en pacients amb cardiopaties prèvies, però aquesta també pot ser una patologia hereditària. Per millorar la detecció de les morts sobtades d'origen hereditari, l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya està treballant en la creació d'una unitat especialitzada. 

La Unitat de Mort Sobtada estarà integrada per metges forenses i recollirà mostres d'ADN de totes aquelles autòpsies de mort sobtada sense causa clara. A partir d'aquí es faran estudis genètics i --en funció dels resultats-- es posaran en contacte amb les famílies del difunt per comunicar-los, si és el cas, que al darrere de la mort hi ha una malaltia hereditària i que, per tant, podrien ser portadors del gen. La detecció precoç permetria activar ràpidament els protocols orientats a la prevenció.