El Club de las Vi(u)das, la iniciativa de dues vídues joves per compartir el dol
La Tessa Harry i la Montse Clotet són una psicòloga i una il·lustradora que van quedar vídues de joves i van decidir crear un espai on la gent pot explicar experiències de dol de tota mena
La Montse i la Tessa són vídues molt joves. Fa quatre anys, els seus companys van morir, amb 42 i 30 anys. Van assistir a un grup de dol i allà es van conèixer i es van caure molt bé. Encaixaven compartint moments de dolor, però també moments d'alegria.
De fet, totes dues gaudeixen molt de la gastronomia i de descobrir racons agradables on prendre un cafè o compartir un tros de pastís. Consideren que haver viscut la mort de tan a prop i amb una edat tan jove et fa sentir la vida amb més intensitat. Quan van quedar vídues, el xoc va ser molt fort, i no van trobar gaire ajuda, se sentien soles, malgrat estar envoltades de gent.
Montse Clotet: "Llegíem molt sobre el dol, però no trobàvem cap xarxa social que el tractés des d'un punt de vista jove. Potser als Estats Units o Anglaterra, però aquí no. Ens va costar molt acceptar la paraula vídua, perquè aquí té moltes connotacions negatives. I vam decidir muntar el Club de les Vídues."
Tessa Harry: "Quina sort haver pogut fer això, que bé que ens hauria anat a nosaltres quan estàvem passant el dolor més intens. Un dolor que no desitjo ni al pitjor dels meus enemics."
El Club de las Vi(u)das, així, en castellà i amb la u entre parèntesi perquè es pot llegir també com de les "vides". És una plataforma virtual amb pàgina web i amb Instagram on es poden compartir experiències de dol de tota mena, amb escrits breus, fotografies i músiques.

Ja tenen més de 2.000 seguidors, amb gent que els escriu des de Sud-amèrica o des de poblets petits d'Espanya, on no hi ha la possibilitat d'assistir presencialment a grups de dol.
L'objectiu d'aquest club, que també accepta homes i que no exclou ningú per ideologies de sexe o religió, és que ningú se senti sol. I que, a través de les experiències de pèrdua compartides, s'identifiquin els processos de dol pels quals es passa com a processos normals.
Tessa Harry: "El dol, per la societat, moltes vegades és: 'Va! Dos dies i posa't a treballar'. Però quan s'acaba el dol? Per la nostra experiència sabem que moltes vegades, sis mesos després, pots estar més trist. Tothom té el seu temps."
Montse Clotet: "Li pot passar a un amic teu, a l'amic d'un amic, a un familiar, i està bé tenir unes eines, no? I no sentir-te culpable perquè, un temps més tard, encara plores."

"El club de les vídues culturetes", trobades presencials
Vist l'èxit de la xarxa que han muntat, ara la Montse, que és il·lustradora, i la Tessa, que és psicòloga, muntaran a partir de desembre "el club de les vídues culturetes".
Aquesta vegada es plantegen fer trobades presencials amb l'excusa d'un llibre, una obra de teatre o una pel·lícula, i fer un debat sobre com s'han sentit consumint aquestes propostes culturals. Tot i que el seu projecte neix a Barcelona amb una mirada global, les trobades es faran per la ciutat.
La Montse i la Tessa no tenen cap intenció de passar pàgina a la vida que van viure amb els seus companys, i els recordaran sempre. Asseguren, però, que aquest passat és compatible amb el futur, perquè elles ja no són les mateixes.
Tessa Harry: "Ser mare et transforma, casar-te et transforma. La mort del teu company de vida també et transforma."

- ARXIVAT A:
- Xarxes socials