El Club de las Vi(u)das, la iniciativa de dues vídues joves per compartir el dol

La Tessa Harry i la Montse Clotet són una psicòloga i una il·lustradora que van quedar vídues de joves i van decidir crear un espai on la gent pot explicar experiències de dol de tota mena

Mireia Prats/Mireia SegúActualitzat

La Montse i la Tessa són vídues molt joves. Fa quatre anys, els seus companys van morir, amb 42 i 30 anys. Van assistir a un grup de dol i allà es van conèixer i es van caure molt bé. Encaixaven compartint moments de dolor, però també moments d'alegria.

De fet, totes dues gaudeixen molt de la gastronomia i de descobrir racons agradables on prendre un cafè o compartir un tros de pastís. Consideren que haver viscut la mort de tan a prop i amb una edat tan jove et fa sentir la vida amb més intensitat. Quan van quedar vídues, el xoc va ser molt fort, i no van trobar gaire ajuda, se sentien soles, malgrat estar envoltades de gent.

Montse Clotet: "Llegíem molt sobre el dol, però no trobàvem cap xarxa social que el tractés des d'un punt de vista jove. Potser als Estats Units o Anglaterra, però aquí no. Ens va costar molt acceptar la paraula vídua, perquè aquí té moltes connotacions negatives. I vam decidir muntar el Club de les Vídues."

Tessa Harry: "Quina sort haver pogut fer això, que bé que ens hauria anat a nosaltres quan estàvem passant el dolor més intens. Un dolor que no desitjo ni al pitjor dels meus enemics."

El Club de las Vi(u)das, així, en castellà i amb la u entre parèntesi perquè es pot llegir també com de les "vides". És una plataforma virtual amb pàgina web i amb Instagram on es poden compartir experiències de dol de tota mena, amb escrits breus, fotografies i músiques.

A l'Instagram d'El Club de las Vi(u)das s'hi poden compartir experiències de dol de tot tipus
A l'Instagram d'El Club de las Vi(u)das s'hi poden compartir experiències de dol de tota mena

Ja tenen més de 2.000 seguidors, amb gent que els escriu des de Sud-amèrica o des de poblets petits d'Espanya, on no hi ha la possibilitat d'assistir presencialment a grups de dol.

L'objectiu d'aquest club, que també accepta homes i que no exclou ningú per ideologies de sexe o religió, és que ningú se senti sol. I que, a través de les experiències de pèrdua compartides, s'identifiquin els processos de dol pels quals es passa com a processos normals.

Tessa Harry: "El dol, per la societat, moltes vegades és: 'Va! Dos dies i posa't a treballar'. Però quan s'acaba el dol? Per la nostra experiència sabem que moltes vegades, sis mesos després, pots estar més trist. Tothom té el seu temps."

Montse Clotet: "Li pot passar a un amic teu, a l'amic d'un amic, a un familiar, i està bé tenir unes eines, no? I no sentir-te culpable perquè, un temps més tard, encara plores."

La Montse Clotet, cofundadora d'El Club de las Vi(u)das
La Montse Clotet, cofundadora d'El Club de las Vi(u)das

"El club de les vídues culturetes", trobades presencials

Vist l'èxit de la xarxa que han muntat, ara la Montse, que és il·lustradora, i la Tessa, que és psicòloga, muntaran a partir de desembre "el club de les vídues culturetes".

Aquesta vegada es plantegen fer trobades presencials amb l'excusa d'un llibre, una obra de teatre o una pel·lícula, i fer un debat sobre com s'han sentit consumint aquestes propostes culturals. Tot i que el seu projecte neix a Barcelona amb una mirada global, les trobades es faran per la ciutat.

La Montse i la Tessa no tenen cap intenció de passar pàgina a la vida que van viure amb els seus companys, i els recordaran sempre. Asseguren, però, que aquest passat és compatible amb el futur, perquè elles ja no són les mateixes.

Tessa Harry: "Ser mare et transforma, casar-te et transforma. La mort del teu company de vida també et transforma."

La Tessa Harry és una de les creadores de la plataforma El Club de las Vi(u)das
La Tessa Harry és una de les creadores de la plataforma El Club de las Vi(u)das

 

ARXIVAT A:
Xarxes socials
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut