El CNI hauria admès que va espiar dirigents independentistes amb autorització judicial

El CNI ha admès que va utilitzar el programa Pegasus per espiar dirigents independentistes, però ha subratllat que ho va fer sempre amb autorització judicial i de manera individualitzada, segons publica el diari El País aquest dimarts, citant fonts del servei d'intel·ligència espanyol.

Aquestes fonts no revelen ni qui van espiar ni quan i també asseguren que moltes persones de la seixantena que figuren a la llista que va destapar la investigació de Citizen Lab, mai no van ser espiades pel centre.

Les mateixes fonts sí que admeten que els líders d'entitats independentistes catalanes han estat objecte informatiu del CNI els darrers anys, en virtut del mandat legal que li atribueix la potestat de prevenir i evitar qualsevol amenaça a la integritat territorial d'Espanya, segons subratlla el diari.

Afirmen que s'ha fet servir Pegasus --que van adquirir a mitjans de la dècada passada per uns sis milions d'euros-- per espiar càrrecs públics independentistes. No aclareixen, en tot cas, si això inclou els últims quatre presidents de la Generalitat, com assegura la investigació.

En aquest punt, expliquen que, en tot cas, se'ls va infectar mòbils particulars, no pas els aparells institucionals que facilita, per exemple, el Congrés als Diputats. Així mateix, mantenen que es va fer per contactar amb "grups de caràcter violent, com els Comitès de Defensa de la República (CDR)".

A la llista hi ha un dels acompanyants de Carles Puigdemont a Alemanya el març del 2018, en el moment que la seva detenció. Aquesta escolta va permetre al CNI seguir el vehicle.

En aquesta línia, el diari digital El Español publica que el CNI no va demanar mai permís judicial per espiar independentistes de manera massiva. Citant el que anomena "un dels jutges del CNI", assegura que mai no es van fer sol·licituds per a més de tres o quatre persones alhora.
 

La policia espanyola hauria comprat un programa d'espionatge

També El Periódico publica aquest dimarts que un empresari israelià, Matian Caspy, hauria exercit d'intermediari de l'empresa NSO Group, propietària del programa Pegasus, i hauria subministrat a membres de la policia espanyola un sistema per accedir a telèfons i dispositius mòbils sense deixar-ne rastre.

El diari ha tingut accés a una carta d'invitació del 31 de juliol del 2014 de Caspy dirigida al director adjunt operatiu de la Policia durant el mandat de Mariano Rajoy, Eugenio Pino. Aquí es fixava una cita per a l'11 d'agost per fer una "prova de camp", que incloïa una demostració en viu d'un "sistema GSM passiu tàctic".

Un altre document apuntava que l'entrega es faria en un hotel de Barcelona. També s'hi concreta que el material seria introduït primer per l'aeroport de Barajas i que l'oferiment es feia després de les "trobades" i "demostracions" que s'havien fet abans amb la cúpula policial.
 

Robles repta els independentistes a denunciar l'espionatge als tribunals

La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha negat "rotundament" que el govern espanyol o el CNI estiguin darrere l'espionatge. Després d'acusar ERC, JxCat i Bildu de "frivolitzar" amb les acusacions, els ha desafiat a anar als tribunals.

"Estem en un estat de dret, no s'hi val  arribar aquí i fer insinuacions sense cap element de prova", ha afirmat al ple del Senat, davant les preguntes dels tres grups.

Robles ha advertit que les denúncies falses de vegades també són delicte:

 "Si tenen dubtes d'aquest compliment de la legalitat, vagin als tribunals. (...) Amb totes les conseqüències, per l'acusació i la denúncia falsa també són un delicte, de vegades." 

Davant la insistència dels independentistes, ha insistit a negar cap activitat fora de la llei. "L'hi puc dir més alt i més clar, en castellà o en català", ha afirmat.

Junqueras insisteix a demanar dimissions

El govern espanyol s'ha compromès a obrir un control intern al CNI per esclarir el cas d'espionatge i convocar la Comissió de Secrets Oficials del Congrés, amb presència de tots els partits. Així ho va traslladar el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, a la consellera Laura Vilagrà a la reunió al Palau de la Generalitat diumenge passat. La mesura, però, no convenç la Generalitat, que reclama la dimissió dels responsables.

Justament, el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, hi ha insistit en una entrevista a "Els matins" de TV3: 

"Avui és un bon dia perquè el govern espanyol assumeixi responsabilitats per l'espionatge."

Junqueras reclama dimissions o cessaments i assegura que, com més temps passa, més difícil és reconstruir la confiança amb el govern espanyol. Junqueras no aclareix si Esquerra continuarà donant suport a Sánchez.

Es pot veure l'entrevista sencera aquí: