El COE tanca la porta a uns Jocs el 2030 i l'obre a una candidatura de Catalunya el 2034

El Comitè Olímpic Espanyol, el COE, ha renunciat aquest dilluns a presentar una candidatura espanyola als Jocs Olímpics d'hivern del 2030 i ha obert la possibilitat perquè Catalunya en presenti una per al 2034 en solitari.

Ho ha avançat el diari Ara i ho ha confirmat TV3, i és una renúncia que significa el final dels esforços dels últims mesos per consensuar una candidatura conjunta entre Catalunya i l'Aragó, que ara ja hauria quedat definitivament descartada.

Les reaccions polítiques

Quan han conegut la notícia, els partits que formen el govern, ERC i Junts, han acusat el govern espanyol de sotmetre's a les pressions del president de l'Aragó, Javier Lambán.

En canvi, els comuns i la CUP han celebrat que s'abandoni aquest "macroprojecte" i han reclamat un nou pla d'inversions per al Pirineu. El PSC encara no s'ha pronunciat, a l'espera de la nota oficial.

Per la seva banda Lambán ha dit que "no tenia res a dir" fins que el COE no expliqui públicament la decisió, en una roda de premsa prevista per a aquest dimarts.

De tota manera, fonts del seu govern sí que han assegurat a l'agència EFE que la renúncia és deguda a la "intransigència" de la Generalitat, que no hauria volgut negociar una candidatura "de país", i "de igual a igual".

La Generalitat volia una candidatura catalana pel 2030

Fa molt pocs dies, dijous de la setmana passada, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va anunciar que la Generalitat estava elaborant un projecte de Catalunya en solitari per al 2030.

Aquell dia, la consellera ja va admetre que una possibilitat era esperar-se fins al 2034, opció que va dir que no estava "sobre la taula", però va dir que la valorarien si fos el cas, com sembla que serà.

El dia abans, Vilagrà havia pressionat el COE i el govern espanyol reclamant que donessin el vistiplau a una candidatura únicament catalana, assegurant que seria "potent" i tindria "possibilitats de guanyar".

Onze reunions a tres bandes fracassades

A finals de maig i després d'una assemblea extraordinària de l'organisme, el president del COE, Alejandro Blanco, va dir que triaria entre Catalunya i l'Aragó si no es posaven d'acord.

Això va arribar després d'onze reunions entre representants de les tres institucions, després de les quals no es va aconseguir arribar a cap acord.

Tant el COE com la Generalitat van responsabilitzar del fracàs de les reunions el govern del president de l'Aragó, que llavors va proposar dividir la candidatura en "lots", i deixava que Catalunya "triés primer" quins volia.

Consulta ciutadana suspesa

La candidatura per organitzar aquests Jocs d'hivern ha generat una considerable controvèrsia a Catalunya, cosa que va portar el govern a anunciar una consulta ciutadana per validar-la o anul·lar-la.

A principis d'abril es va fixar aquesta consulta per al 24 de juliol, però va quedar suspesa a finals de maig fins que hi hagués una candidatura pactada i tancada entre les administracions.

Qui ha de dir sí o no als Jocs Olímpics d'hivern?

La mateixa consulta també va generar controvèrsia, perquè hi havia diversitat d'opinions sobre qui havia de ser consultat: la gent de les comarques de l'Alt Pirineu o també algunes del Prepirineu.

La controvèrsia es va resoldre plantejant dues consultes: als de l'Alt Pirineu se'ls havia de preguntar si s'havien de disputar, i als del Ripollès, el Berguedà i el Solsonès, si aquestes comarques s'hi havien d'involucrar.

Molts dubtes sobre la viabilitat

Tot plegat, amb el rerefons de la crisi climàtica, que fa dubtar que d'aquí 8 anys sigui viable fer uns Jocs Olímpics d'hivern al Pirineu, tant pels dubtes de si hi haurà prou neu com de si el context socioeconòmic serà l'adequat.

Organitzats en la plataforma Stop Jocs Olímpics, els contraris a la celebració va fer una manifestació d'entre 2.500 i 5.000 persones a Puigcerdà a mitjans de maig, convençuts que el projecte respon a un model econòmic caduc que portarà més precarietat i l'èxode de la població.

Aquesta plataforma ha celebrat aquest dilluns la notícia de la renúncia a presentar candidatura el 2030, però ha assegurat que continuarà treballant perquè no es plantegi per més endavant: