El coipú, un rosegador invasor que amenaça l'estany de Banyoles
OrnitoCat ha registrat 676 cites d'observacions del mamífer a Catalunya
El coipú no és una rata ni una llúdriga, és el nou rosegador invasor que s'expandeix per Catalunya. Des de fa uns anys, el coipú ronda pel nord de la península i ara s'ha instal·lat a l'estany de Banyoles.
Des del Consorci de l'Estany es va detectar l'arribada del primer exemplar de coipú el març de l'any passat. Va ser un únic animal i el van capturar de seguida. Ara, a l'Estany s'hi han detectat fins a sis cries de coipú només a la bassa de la Draga.
"Estem organitzats amb els agents rurals, anirem fent batudes sempre que puguem. Per capturar-los hi ha només dos mètodes: o amb una arma de baix calibre o posar-hi trampes, i les trampes en un lloc d'alta freqüentació com Banyoles són complicades", diu Miquel Campos, tècnic coordinador del Consorci de l'Estany.
El coipú està generant problemes tot buscant aliment. Les poblacions vegetals comencen a notar les destrosses evidents de l'animal. A més, el rosegador fa uns caus a la llera de l'estany que poden provocar esllavissades dels marges. Conseqüentment, les esllavissades poden malmetre l'ampli sistema de canals i de regs que hi ha a Banyoles.
D'entre les 100 espècies més nocives: el coipú
Aquest tipus de mamífer rosegador és originari de Sud-amèrica. Són una espècie que es reprodueix amb rapidesa, ja que cada femella pot arribar a tenir catorze cries a l'any. S'alimenten sobretot de joncs i balca.
L'animal forma part de les 100 espècies invasores més nocives d'Europa. Físicament, són grans i massissos i tenen el pèl curt com una llúdria. Tenen membranes a les potes, orelles petites, bigotis llargs i unes dents incisives de color taronja per rosegar el menjar.
El seu nou hàbitat
OrnithoCat ha generat un mapa que mostra on s'han assentat els coipús. Prenent dades de l'animal a Catalunya entre el 2017 i el 2021, s'hi troben ara 676 cites d'observacions registrades.
Fa uns anys va entrar per França, a través de les conques dels rius. És per això que tenen més presència al nord del país, es concentren a les comarques de l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany, el Gironès, el Baix Empordà, la Garrotxa, i puntualment al Ripollès i la Selva.
Han trobat la seva comoditat a les conques de la Muga, el Fluvià i també al Ter.
