El color rosa, concretament el magenta, no existeix, segons la física
El color rosa, concretament el magenta, no existeix, segons la física (Unsplash)

El color rosa no existeix, el nostre cervell "se l'inventa"

A desgrat de Barbie i segons la física, el color magenta és una invenció del nostre cervell que "omple el buit" entre el vermell i el blau

RedaccióActualitzat

Segons la física, les dites "al rosa, l'amor s'hi posa" o "veure les coses de color de rosa", no són gaire acurades. A desgrat de Barbie, el rosa no existeix, concretament el magenta. Tots els colors conformen un ventall que integra l'espectre de llum visible. Ara bé, el color rosa no es troba en aquest espectre visible, el nostre cervell "se l'inventa".

Tot el que ens envolta està ple d'ones electromagnètiques, que podem representar en l'espectre electromagnètic de la llum.

Els colors provenen de les ones electromagnètiques que formen la llum. I és que la llum del sol, coneguda com a llum blanca, és la mescla de tots els colors junts, una combinació de totes les ones, movent-se conjuntament a la seva longitud corresponent i que, unides, produeixen el color blanc.

Quan la llum xoca contra els objectes, alguns fotons són absorbits i la resta reboten, són reflectits. Això dependrà dels àtoms i l'estructura interna de l'objecte sobre el qual rebota la llum.

Llavors, els fotons viatgen fins als nostres ulls i el cervell els identificarà com un color o altre segons la longitud d'ona que tinguin i la freqüència a la qual es mouen.

Cal apuntar que els ulls humans només poden veure una part d'aquest espectre, la part que hi ha entre els 700 nm i els 400 nm, aquesta franja és l'espectre visible o llum visible.

Espectre visible (Wikimedia)
Espectre visible (Wikimedia)

Ara bé, aquests fotons es poden moure a freqüències situades en un rang molt ample, més enllà de l'espectre visible. Fora d'aquesta -petita- zona que els ulls poden veure hi ha, per exemple, els rajos còsmics, els rajos X, els infrarojos o les microones.

El rosa és l'únic color que no existeix en l'espectre, no compta amb cap longitud d'onada associada.

El rosa només el veiem quan els ulls capten senyals de blau pur i vermell pur, que són les que hi ha als límits de l'espectre visible. Quan aquests senyals arriben al nostre cervell, aquest "omple el buit" i crea el color rosa.

Així, quan veiem objectes de color rosa, és que estan rebotant ones amb les freqüències límit de l'espectre. Llavors, el nostre cervell s'inventa el color rosa.

ARXIVAT A:
Ciència
Anar al contingut