L'ONU diu que Espanya va vulnerar els drets polítics dels líders del procés
- TEMA:
- Procés català
El Comitè de Drets Humans de l'ONU dona la raó als líders del procés i conclou que Espanya "va vulnerar els drets polítics dels exmembres del govern i el Parlament de Catalunya" en suspendre'ls de les seves funcions públiques quan van ser encausats. Per tant, abans que fossin condemnats el 2019.
El dictamen respon a la denúncia que van presentar Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva el 2018. L'exvicepresident i els exconsellers van considerar que la suspensió de les funcions abans de qualsevol condemna judicial vulnerava l'article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.
El comitè de l'ONU recorda que els exmembres del govern van ser apartats dels seus càrrecs el juliol del 2018, després d'acusar-los d'un delicte de rebel·lió, que implica necessàriament un alçament violent. Això, malgrat que constaten que els líders independentistes van cridar sempre els ciutadans a "mantenir-se estrictament pacífics".
L'ONU assenyala que el Tribunal Suprem els va condemnar el 2019 pel delicte de sedició, que no exigeix cap acció violenta. Amb tot, assegura que la decisió d'acusar-los del delicte de rebel·lió, que va comportar la seva suspensió automàtica abans d'una condemna, "no es basava en uns criteris raonables".
En la nota informativa també es destaca, recollint declaracions que s'atribueixen a Hélène Tigroudja, un dels membres del comitè de l'ONU, que "fa un pas important en afirmar que les salvaguardes contra les restriccions dels drets polítics s'han d'aplicar amb més rigor si aquestes restriccions es produeixen abans, i no després, d'una condemna per un delicte".
Dos dels 17 membres del comitè han discrepat el dictamen perquè consideren que l'actuació dels tribunals espanyols va ser "raonable i oportuna".
Són José Santos Pais, de Portugal, i Wafaa Bassim, d'Egipte, que han subratllat que Junqueras i els tres exconsellers van actuar en contra de la llei i les resolucions del Constitucional.
Les reaccions del govern català i espanyol
Des de Suïssa, on aquest dimecres ha mantingut diversos contactes polítics, el president Pere Aragonès ha assegurat que el dictamen els dóna més força de cara a l'amnistia i la defensa d'un referèndum pactat i també en la negociació a la taula de diàleg.
Segons Aragonès, es tracta d'una "victòria moral i política" davant "una repressió portada a terme per l'estat espanyol que va afectar especialment diferents polítics elegits per la ciutadania".
Per part del govern espanyol ha reaccionat la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, que assegura que respecten la decisió i que estan disposats a revisar les lleis perquè la "legislació sigui equiparable als estàndards de totes les legislacions més avançades en aquest sentit i en aquesta matèria".
La ministra ha defensat que l'executiu aposta pel diàleg i que queda clar que ha "desterrat des de fa temps l'actitud de la confrontació".
Les reaccions dels líders del procés
La resolució ja ha tingut algunes reaccions, com la d'Oriol Junqueras, que assegura que s'ha evidenciat que "Espanya no pot seguir amb les pràctiques repressives contra l'independentisme", i reclama una amnistia.
També ha reaccionat Carles Puigdemont, president de la Generalitat l'octubre del 2017. En un tuit, l'ha titllat de "bufetada". Afegeix que "els responsables d'aquella violació no poden donar lliçons de democràcia i haurien d'assumir responsabilitats".
També Jordi Turull ha reaccionat a Twitter. Diu estar "molt content" davant el que qualifica de "nova victòria internacional de l'independentisme".
Per la seva banda, Josep Rull afirma que "hi hauria d'haver conseqüències fulminants".
Raül Romeva també ha fet un tuit sobre la qüestió. Assegura que la resolució del comitè de l'ONU és "un pas important per al moviment independentista i una mala notícia per a l'estat".
- ARXIVAT A:
- Procés català Oriol Junqueras Jordi Turull Josep Rull Raül Romeva ONU