El complex recorregut del canvi a la cúpula de Mossos

En els moments encara convulsos de la Catalunya del post-155, la Fiscalia Superior ordena al cos de Mossos d'Esquadra que investigui l'aleshores conseller d'Interior Miquel Buch i la contractació com a assessor d'un sergent del cos. La maquinària judicial la inicia Ciutadans, que és qui porta el cas a la Fiscalia.

Hi ha noms d'aquest cas que amb els nous canvis al cos de Mossos d'Esquadra han tornat a agafar protagonisme, perquè alguns han estat ascendits i d'altres han estat substituïts.

En aquells moments d'efervescència judicial i política la Fiscalia volia saber si, a efectes pràctics, el sergent feia d'escorta a Bèlgica del president Puigdemont. El llavors cap del cos, el comissari Miquel Esquius, va traspassar l'assumpte al comissari cap de la Comissaria General d'Investigació Criminal (CGIC) i al comandament que tenia per sota, el llavors responsable de la Divisió d'Investigació Criminal, l'intendent Toni Rodríguez; perquè iniciessin la investigació per comprovar si hi havia indicis de delictes de corrupció, com malversació de fons públics en la contractació del sergent com a assessor polític.

Alhora, Esquius els comunica -en aquell moment- que ell és cosí germà del sergent que hauran d'investigar, però que no trobaran cap reticència interna per complir amb l'ofici de la Fiscalia. La investigació avança i el conseller Buch relleva el comissari Miquel Esquius, que porta només un any al capdavant dels Mossos. És el temps que han trigat que el grup d'intendents assoleixi el rang de comissari i nomenen Eduard Sallent nou cap dels Mossos.

És en esta nova etapa quan, segons fonts policials, hi va haver pràctiques sospitoses: un comissari de la nova Prefectura demana als investigadors del cas que implica el conseller Buch que li facilitin una còpia de la investigació. La CGIC s'hi nega perquè estan actuant com a policia judicial. Temps després els consta que tenen intenció de cessar-los en el càrrec i és en aquest moment quan demanen empara al jutge, com ja han avançat aquesta setmana alguns mitjans.

El jutjat acorda quin són els policies que han de continuar liderant la investigació. En aquesta interlocutòria, el magistrat hi fa constar l'intendent Toni Rodríguez i el subinspector cap de la Unitat Anticorrupció. I això actua com una barrera de protecció per als dos investigadors.

Actualment, el cas està pendent de judici i la Fiscalia demana sis anys de presó per l'exconseller Buch, que ja ha negat en seu judicial que fos una contractació encoberta i defensa que el tenia com a assessor seu per l'experiència que el sergent té en seguretat.

El llarg període nadalenc acostuma a ser un tallafocs de notícies, fins i tot amb els temes que han estat més incendiaris; però no ha servit pels canvis que el conseller Joan Ignasi Elena ha fet al cos de Mossos d'Esquadra. La roda de premsa que la conselleria va fer el dia que va destituir el major Trapero com a cap dels Mossos no va servir per resoldre les preguntes i el tema ha revifat políticament i mediàticament aquesta setmana.

La nova cúpula policial amb el comissari Josep Maria Estela com a cap del cos, el comissari Eduard Sallent i la intendenta Rosa Bosch, ha comunicat quins seran els nous comandaments en qui confia, i també ha dit on destina les persones a qui han tret dels seus càrrecs.

Els comissaris que van estar a primera línia durant les èpoques més convulses dels Mossos -en relació a l'1 d'octubre, el 155 i els mesos posteriors-, han passat a segon o tercer pla. És el cas del comissari Joan Carles Molinero i del comissari Miquel Esquius.

Quan s'han sabut aquests canvis, han sorgit les suspicàcies i l'oposició ha demanat al conseller d'Interior Joan Ignasi Elena que comparegui al Parlament per donar explicacions. Pel líder dels socialistes Salvador Illa, el que estan decidint "fa olor de purga" i volen "analitzar bé" els motius dels canvis. I donada la situació, el departament va anunciar que el conseller Joan Ignasi Elena compareixerà per iniciativa pròpia.

El rerefons d'aquest enrenou polític i mediàtic és que una de les persones destituïdes és l'intendent Toni Rodríguez, cap de la Comissaria General d'Investigació Criminal. D'ell depenien fins a finals del mes passat diverses unitats d'investigació, com la que es dedica als temes de corrupció. A més del cas que implica l'exconseller Buch, aquesta unitat supervisada per Toni Rodríguez també es feia càrrec de la investigació de l'ara presidenta del Parlament Laura Borràs. I juntament amb la Guàrdia Civil i l'Audiència Nacional, els Mossos porten una de les ramificacions del cas 3%, la que fa referència a un possible desviament de diners públics a través de la productora audiovisual Triacom.

La nova cúpula policial explica amb l'exemple que es pot ser bon cirurgià però no un bon director d'hospital el fet que l'han destituït perquè entenen la gestió d'una altra manera, tot i que el valoren com a investigador. Aquesta capacitat professional, però, no la podrà exercir a la nova destinació que li han adjudicat: ser el cap de la comissaria de Rubí, al Vallès Occidental.

Com que reconeixen que tots els canvis potser no s'estan explicant bé, aclareixen que el nou cap de la CGIC -qui el substitueix-, l'intendent Ramon Chacón, és la persona de confiança del mateix Toni Rodríguez. De fet, Chacón no és l'únic càrrec de confiança de Rodríguez que mantindran en una posició de comandament en la mateixa CGIC.

TV3 ja va avançar a finals de desembre els detalls l'interès del director general de la Policia, Pere Ferrer -que exerceix com a tal des de l'època del conseller Buch- perquè el comissari Eduard Sallent tornés a liderar el cos de Mossos d'Esquadra. Ha estat una constant en el Departament d'Interior la preocupació per la repercussió mediàtica que tindria la destitució del major Trapero.

Amb tot, en aquest assumpte sí que ERC, Junts i la CUP estan d'acord: que Trapero havia d'anar fora. El govern ha decidit que el comissari Sallent havia de tornar a Prefectura per implementar, amb el comissari Josep Maria Estela al capdavant, el nou projecte de cos, que és complex i que implica una visió a llarg termini de la policia de Catalunya.