El compliment de la immersió: "Firmaria si féssim només el 25% de classes en castellà"

La defensa del model d'immersió lingüística ha estat una de les reivindicacions que ha portat els docents a sumar-se al cicle de vagues del març, convocades pels sindicats de professors i d'estudiants.

Tot plegat ha coincidit amb la fi del termini perquè la Generalitat apliqués de manera voluntària la sentència que imposa el 25% de castellà. La resposta del govern ha estat a través d'una normativa per regular l'ús de les llengües a escoles i instituts i d'una proposta per modificar la llei de política lingüística que els manifestants han demanat que es retiri perquè reconeix l'ús del castellà a les aules.

A la pràctica, però, docents i estudiants de totes les etapes educatives i d'arreu del territori assenyalen que el castellà ja fa temps que hi és present, no només al pati o entre companys, sinó també entre alumnes i professors i per part dels docents. Ho expliquen sense voler especificar el seu centre i, en algun cas, en l'anonimat, perquè asseguren que és un tema que genera controvèrsia.

Joan Ramon López, professor de formació professional a Barcelona, posa xifres a la situació: "En el meu departament som 17 persones i un 55% de les classes són en castellà, ja sigui perquè els professors s'hi senten més còmodes o perquè diuen que volen acostar-se a l'alumnat".

Un estudiant de secundària ho certifica: "A més de llengua i literatura castellana, fem matemàtiques en castellà per decisió de la professora".

Àlex Rosa, mestre de primària de Badalona: "Els mestres tenen tendència a respondre en castellà quan l'alumnat s'hi dirigeix i moltes converses en el si de l'aula es produeixen en castellà".

La llei d'educació de Catalunya estableix que el català és la llengua vehicular i la que els mestres i professors han d'emprar "normalment" en les activitats d'ensenyament i aprenentatge.

A partir d'aquí, els centres tenen autonomia per impartir matèries en altres llengües amb objectius específics si així ho recullen al seu projecte lingüístic. No és el cas de les persones amb qui hem parlat.

Joan Ramon López: "Tinc molts alumnes que tenen dificultats per expressar-se en català i, si ningú els ho demana, recorren a la llengua que els és més còmoda, que és el castellà".

Àlex Rosa: "El meus alumnes, que provenen de barris vulnerables, hi perden molt si no es garanteix la immersió, perquè tindran limitacions més grans i per a ells la llengua serà un eix segregador, en lloc de l'eix de cohesió social que hauria de ser".

Bústies per recollir queixes

El sindicat Intersindical va obrir el novembre passat una bústia per recollir queixes lingüístiques com aquestes. Des de llavors n'han rebut una vintena de famílies i professors. També en registren des de l'entitat Plataforma per la Llengua. 

"La llengua s'ha convertit en un instrument polític i sembla que els docents que volem protegir la immersió estiguem defensant una ideologia, i això no és així"

Acusen Educació de no haver vetllat prou perquè la immersió es complís, en un context de regressió del català dins i fora de l'aula. Hi posen xifres un informe del Consell Superior d'Avaluació de Catalunya i un altre del síndic de greuges.

Joan Ramon López: "Les direccions no s'hi posen perquè no se senten acompanyades. Quan ve l'inspector a veure un professor novell que fa la classe en castellà no li diu res, ni tan sols li ho comenta".

Àlex Rosa: "De visites d'inspecció que fessin la seva funció, no n'he vist cap en 14 anys que porto de professió".


Educació diu que ara hi posen el focus

La secretària de Transformació Educativa del Departament d'Educació, Núria Mora, reconeix que, fins ara, "no hi havia una necessitat o una consciència social i col·lectiva" i que "la inspecció ha fet el que se li ha demanat en cada moment". "Ara li diem que hi posi el focus", assegura.

Es farà en el marc del pla d'impuls del català que ja funciona en 200 centres de primària i secundària d'arreu del país i que, en quatre anys, arribarà a totes les escoles i instituts.

Primer hauran d'identificar quin és el seu context sociolingüístic, com ara quines llengües fan servir els docents, i quines utilitza l'alumnat quan treballa de manera autònoma i quan es relaciona amb el professorat.

Un cop fet això, "hauran de prendre decisions i redefinir els seus projectes lingüístics, que hauran de garantir que l'alumnat tingui el mateix coneixement de català que de castellà" al final de sisè de primària i de quart d'ESO.

Els centres que hagin d'actualitzar aquests documents hauran de plantejar-se si cal que els modifiquin o bé si els han de justificar amb criteris pedagògics perquè es corresponguin amb el que passa a les aules.