El concert de Sting obre la sala Bataclan al cap d'un any dels atemptats de París

Amb unes paraules i un minut de silenci el cantant britànic Sting, damunt l'escenari de la sala Bataclan de París, començava el concert de reobertura del mític local, la vigília del primer aniversari dels atemptats jihadistes. L'exlíder de Police ha ofert un concert exclusiu en memòria del terrible atemptat:

"Bona nit, senyors i senyores. Aquesta nit tenim dues feines. Dues feines importants a aconseguir. Primer, recordar i honorar els que van pendre la vida als atacs de fa un anys. Després celebrar la vida, la música, que representa aquesta sala d'espectacles històrica. Abans de començar voldria que fessim un minut de silenci. No els oblidarem".

Només al principi del concert s'ha parlat de les víctimes de l'atemptat, després la música ha estat la protagonista. Sting ha captivat els seus seguidors amb antigues cançons i nous treballs. La sala ha vibrat durant l'hora i mitja que ha durat el concert.

Entre el públic molts familiars i amics de les víctimes que van viure aquella nit dramàtica. I alguns dels supervivents.

L'actuació, es podrà veure en diferit aquest diumenge per tots els continents a través de diverses cadenes de televisió.

Eagles of Death Metal no hi van poder entrar

Quan els jihadistes van irrompre, ara fa un any, a la sala de festes Bataclan, els que eren dalt de l'escenari eren els Eagles of Death Metal. Els californians van viure l'atac en primera persona i van quedar molt afectats per aquells fets.

Per això, volien entrar al concert de reobertura de Bataclan, però la direcció de la sala els ho va impedir. En diverses ocasions, els californians han estat molt crítics amb Bataclan. En alguna entrevista, han assegurat que l'atac hauria estat perpetrat amb la col·laboració d'alguns dels agents de seguretat de la sala, que haurien facilitat l'accés als jihadistes. Unes acusacions que han portat el director de Bataclan a vetar el retorn dels Eagles of Death Metal a la sala. No solament dalt l'escenari, sinó fins i tot com a públic.

La sala Bataclan fa un any

El dia anterior als fets, el 12 de novembre del 2015. Al Bataclan de París va tocar el músic francès Saint-Germain, acompanyat de la cantant maliana Nahawa Doumbia. L'endemà, un canvi total d'estil amb els Eagles of Death Metal. A meitat de la cançó "Kiss the Devil", tres jihadistes van començar a disparar amb fusells d'assalt i van fer ostatges tots els assistents del concert.

Tot es va acabar quan la policia va entrar i va matar els terroristes a dins del local. L'atac jihadista no només es va ser a la sala Bataclan; n'hi va haver més de simultànis a diversos punts de la capital. El resultat va ser de 137 persones mortes i centenars de ferides.

La reacció davant de la masacre

La primera resposta i més emotiva va venir d'un músic alemany desconegut: Davide Martello. Va fer més de 600 quilòmetres en un tràiler per poder plantar el seu piano a les portes del Bataclan, on va tocar tocar l'"Imagine" de John Lennon.

El mes de desembre, Madonna va actuar a la plaça de la República, el gran centre d'homenatge públic a les víctimes dels atemptats. També va cantar "Imagine".

Després dels atemptats, els Eagles of Death Metal van cancel.lar la gira per Europa, però tres setmanes després van pujar a l'escenari en un concert dels U2, al pavelló de Bercy. I tots junts van cantar un clàssic de Patti Smith: "People Have the Power".

Amb Madonna o U-2, Bercy es va omplir. També l'Olympia amb els Eagles of Death Metal al febrer. El Bataclan, però, continuava tancat i en obres. El seu director, Jerome Langlet, anunciava que tornaria a obrir el 12 de novembre del 2016.

Una vintena de persones encara hospitalitzades

Un any després, una vintena de persones segueixen a l'hospital i unes 2.000 en tractament a causa dels trauma que els va suposar els atemptats.

Antoine Leiris va perdre la seva dona a la sala Bataclan

Milers de persones van descobrir Antoine Leiris quan, després dels atemptats de París del 13 de novembre, va penjar una carta a les xarxes adreçada als terroristes on els deia que havien matat l'amor de la seva vida i mare del seu fill però que no aconseguirien el seu odi. Aquesta frase que va escriure gairebé fa un any és el títol del seu primer llibre on explica la seva experiència. El llibre s'ha traduït a una vintena de llengües, entre aquestes el català.