"El concert més especial": homenatge a Pau Donés a la planta d'Oncologia de Vall d'Hebron

Ja fa quatre anys de la seva mort, però el seu llegat continua ben viu. Aquest divendres, la gira de tribut al cantant Pau Donés arriba a la sala Luz de Gas de Barcelona; però, abans, el seu grup, Jarabe de Palo, ha fet parada en un escenari molt especial.

El servei d'oncologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, el centre on l'artista es va tractar del càncer que posaria fi a la seva vida, ha obert les portes per acollir un concert dedicat als professionals i també als pacients que, com el Pau, continuen convivint amb la malaltia.

L'equip de "Catalunya nit", amb Manel Alías al capdavant, ha pogut acompanyar la banda i el públic minuts abans que la música comencés a sonar.

Somni pendent

La sala és gran, però l'ambient és íntim, gairebé privat. No hi pot entrar el públic general i amb prou feines hi ha accedit algun mitjà de comunicació.

L'actuació forma part de la gira d'una vintena de concerts amb la qual Jarabe de Palo vol homenatjar i reivindicar la figura de Donés, però aquest no és un "bolo" qualsevol. Tampoc per al seu germà Marc, molt present en la vida del cantant i també en aquesta nova etapa.

"Tots estan sent molt especials, però aquest té un component diferent. És el més especial. És una de les coses que li va quedar pendent i poder fer alguna cosa que saps que a ell li hagués encantat fa que tothom vingui amb una actitud especial."

La trobada pren forma de triple reconeixement, un tribut d'anada i tornada: al Pau, però també als malalts i a les persones que els cuiden. "El motor d'aquest tribut ha estat l'afecte que ens ha traslladat la gent en aquests anys. És un homenatge al personal sanitari, sobretot la part oncològica, a qui el Pau tenia tan agraïment. Si, d'alguna manera, podem ajudar a visibilitzar-los, estaria molt bé", assenyala el Marc.

Entre el públic, la doctora Elena Élez, l'oncòloga que va acompanyar el cantant durant la malaltia.

"Abans de ser metge del Pau, vaig ser fan del Pau, cosa que vaig amagar durant tot el tractament. Mai l'hi vaig dir. En vam parlar les darreres vegades que el vaig visitar."

Reconeix que "amb tots els pacients oncològics s'estableix una relació molt especial perquè hi ha moments delicats, però també de molt bonics". En el cas del Pau, a més, qualifica de "privilegi haver pogut veure la trajectòria que va tenir durant 5 anys de malaltia i les coses que va ensenyar". I és que l'herència de Pau Donés no és només musical.
 

"Un pacient impacient"

La doctora Élez porta posada la samarreta de "50 palos", la gira que Jarabe de Palo va fer quan el cantant va arribar al mig segle de vida, la mateixa edat en què li van diagnosticar el càncer.

"Va suposar un canvi de paradigma en el càncer de colon, que sol ser una malaltia de persones d'edat més avançada. Ens va ajudar i comprometre molt amb la recerca."

En una de les seves visites, recorda com el Pau la va notar neguitosa per la manca de recursos disponibles per fer recerca, una situació que alhora es traduiria en llargs terminis (fins i tot d'anys) fins a poder obtenir resultats. L'artista es va arremangar de seguida per buscar una solució:

"Em va dir: 'Els malalts ocnològics no tenim temps. Farem un concert per recaptar fons'. Era un pacient impacient."

I així ho va fer. Aquella trobada va ser a finals d'octubre i, al desembre, aquella actuació benèfica es va convertir en realitat. "A partir d'aquí, hem desenvolupat tota una línia de recerca molt àmplia que ha ajudat molta gent", assenyala Élez.
 

Difusió i investigació

Élez assegura que l'experiència de Pau Donés "va donar molta visibilitat a un tipus de càncer, el colorectal, que n'ha tingut molt poca, a diferència d'altres", tot i ser un tumor, assenyala, "molt i molt freqüent". 

"Ell repetia molt que un no s'ha d'amagar, que tot plegat s'ha de desestigmatitzar", afegeix el Marc.

Aquest tipus de tumors tenen una mutació genètica a la investigació de la qual els especialistes han dedicat molt temps i esforços perquè solen tenir un pitjor pronòstic. Élez explica que, en el moment del seu diagnòstic, "tot era molt novedós", però que la recerca amb la qual ell mateix va col·laborar "ha fet que això hagi canviat i s'hagin pogut desenvolupar teràpies dirigides que han suposat un abans i un després" pel que fa als tractaments.

L'oncòloga recorda que, tot i donar-li una esperança de vida inicial de només 9 mesos, "el Pau va viure molt i molt bé durant 5 anys i va participar en els estudis clínics" que van portar a l'aprovació d'un fàrmac que permetrà que se'n puguin beneficiar pacients. "Fins a aquest punt ha arribat i arribarà el resultat d'aquesta relació que vam tenir amb el Pau", destaca satisfeta, mentre recorda la importància de la prevenció, participant en cribratges i mantenint hàbits saludables.
 

Companys de químio

La Meritxell és una d'aquestes pacients. Durant 9 anys, ella també va haver de freqüentar els passadissos de l'hospital de la Vall d'Hebron, on rebia tractament per un càncer. I en aquest context va conèixer el Pau, a qui havia sentit cantar des que era una adolescent.

"Érem companys d'hospital, fent quimio. Allà no parles gaire, reserves molt la teva intimitat, però vam seure de costat més d'una vegada i xerràvem de moltes coses. Va conèixer el meu marit, el meu fill..."

Al seu fill també li agrada la música de Jarabe de Palo (en una d'aquestes trobades d'hospital, el Pau fins i tot li va signar la guitarra).

Ella també ha volgut ser al concert, un repàs a la discografia del grup amb els músics originals de la banda i incorporant les veus de tres cantants que representen tres vessants diferents de l'artista desaparegut l'any 2020: rock, mestissatge i intimisme.

El Marc destaca que, més enllà de la música, la idea és fer un espectacle complet, amb continguts visuals, intervencions d'amics, reflexions del mateix Pau...

"És més que un concert per passar-s'ho bé. Té un component nostàlgic. Hi ha gent que es passa el concert plorant. Pots plorar, pots riure, pots ballar... però no et quedes indiferent. És una connexió amb el Pau."

Una connexió que els dos germans també van reforçar en l'última etapa de la vida del Pau. "Tendim a pensar que, quan algú té càncer, morirà, però no sempre la cosa acaba malament. En qualsevol cas, també és una oportunitat per fer una sèrie de canvis a la vida, per unir-te més amb aquella persona i entendre-la més. És una oportunitat d'aprenentatge. Sempre vam intentar positivitzar, en la mesura del possible, tot i que alguns dies costi. Perquè l'actitud ajuda".

I la música també ajuda, com a mínim a portar millor la situació, segons la doctora Élez. El grup no descarta treure algun nou tema a partir de les maquetes i composicions inèdites que va deixar el Pau, però admeten que se'ls faria "una mica estrany" fer cançons 100% noves.

Després d'aquest emotiu parèntesi a la Vall d'Hebron i del concert d'aquest divendres a Luz de Gas, la gira els durà fins a Madrid i es tancarà, a principis de maig, a la sala La Paloma de Barcelona. Després, diuen, "oberts al que vagi passant".