El confinament evita 150 morts prematures per contaminació a Espanya

La qualitat de l'aire va millorar durant la primera onada de la COVID-19, degut en gran part a les restriccions de la mobilitat. Fins ara, no se sabia com havia afectat aquesta reducció la salut de la població a Espanya. Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), estima que aquesta millora va evitar al voltant de 150 morts prematures en 45 ciutats.

L'equip de científics d'ISGlobal que ha quantificat la reducció dels nivells de diòxid de nitrogen durant aquells dies de la primera onada quantifica una reducció d'un 50% a les capitals catalanes. Sobretot es va notar a Barcelona. I això s'ha traduït en la disminució de morts prematures.

"Estimem que amb aquesta reducció del diòxid de nitrogen s'han evitat 28 morts a Barcelona", explica l'autor de l'estudi, Hicham Achebak.

Reducció sense precedents d'NO2

El diòxid de nitrogen és un gas que produeix el trànsit rodat, sobretot els vehicles dièsel. La davallada d'aquest contaminant s'ha produït de manera semblant a tot Espanya.

"El confinament per la Covid-19 ha portat a reduccions sense precedents en les concentracions d'NO2, sobretot quan es van aplicar les mesures més estrictes per reduir la transmissió de virus, arribant fins a un 65% en algunes de les ciutats estudiades", ha explicat l'investigador de BSC-CNS i responsable de l'aplicació de les tècniques d'aprenentatge automàtic, Hervé Petetin.

L'ozó ha pujat

En canvi, l'ozó, un altre contaminant que han analitzat, s'ha comportat de diferent manera. De fet, s'estima que es van incrementar en aproximadament 20 les morts relacionades amb aquest contaminant durant tot el període estudiat.

"L'ozó és un contaminant secundari que pot augmentar quan es redueixen els òxids de nitrogen en entorns saturats d'aquest contaminant, com en les grans àrees urbanes", apunta el cap del grup de Composició Atmosfèrica de BSC-CNS, Pérez García-Pando.

La contaminació afecta més les persones de més de 65 anys.

Els investigadors de l'estudi argumenten que, si es redueix la contaminació a curt termini es redueix la mortalitat prematura, amb reduccions permanents els beneficis podrien ser molt més grans.

"Si aquesta contaminació aconseguim reduir-la de forma prolongada en el temps, d'aquí una dècada o d'aquí uns anys tindrem menys morts per alguns tipus de càncer, tindrem menys infarts... tindrem, en definitiva, beneficis més grans per a la salut."

Efectes positius de la bona qualitat de l'aire

En el treball liderat per ISGlobal - centre impulsat per la Fundació La Caixa - també hi ha participat el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) i l'ha publicat la revista "Environmental Pollution".

S'han avaluat els canvis en els nivells de contaminació atmosfèrica -diòxid de nitrogen (NO2) i ozó (O3)- durant els períodes de confinament (57 dies) i desconfinament (42 dies) de la primera onada epidèmica de la Covid-19, entre març i juny del 2020.

Els resultats mostren que els nivells d'NO2 es van reduir en un 51% i un 36% durant el confinament i el desconfinament de la primera onada de la Covid-19, respectivament.

A més de disminuir la mortalitat prematura, l'investigador de l'ISGlobal Joan Ballester, coordinador de l'estudi ha destacat que la millora de la qualitat de l'aire "podria reduir la càrrega de malaltia d'epidèmies que causen infeccions respiratòries com la Covid-19, ja que les malalties causades per l'exposició prolongada a la contaminació atmosfèrica són factors de risc de gravetat i mortalitat per coronavirus".

"Aquestes troballes evidencien els grans beneficis per a la salut que suposa la reducció de la contaminació atmosfèrica a curt termini i, amb reduccions permanents de les emissions, els efectes positius podrien ser molt més grans", diu l'investigador d'ISGlobal que ha coordinat l'estudi, Joan Ballester.

45.000 morts prematures a l'any

Les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid acumulen el 30% de les morts prematures per la contaminació de les partícules fines de combustibles fòssils de l'Estat, segons un altre estudi, en aquest cas de Greenpeace en col·laboració amb les universitats de Harvard, Birmingham i el London College.

L'informe estima que unes 45.000 persones moren a Espanya prematurament cada any a causa de les partícules PM2,5 derivades només de la crema de carbó, petroli i gas. Aquesta xifra significa un 10% del total de morts, segons l'organització.