El Congrés aprova el suplicatori per investigar Borràs amb l'independentisme dividit
El debat s'ha fet a porta tancada i ERC i la CUP s'han absentat de la sala quan s'ha fet la votació
El Congrés dels Diputats ha aprovat el suplicatori perquè el Suprem pugui procedir penalment contra la portaveu de Junts per Catalunya, Laura Borràs. La votació ha tirat endavant amb el suport del PP i el PSOE, Vox, Podem i Cs, entre d'altres, i ha posat en evidència, un cop més, la divisió de l'independentisme. JxCat ha votat en contra, però ERC i la CUP han optat per no participar en la votació. També s'ha absentat Bildu.
El cas que afecta Laura Borràs investiga una suposada pràctica fraudulenta quan ella era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El Suprem ha hagut de demanar al Congrés que aixequi la immunitat a Borràs per poder jutjar-la pels delictes de frau a l'administració, prevaricació, malversació de diners públics i falsedat documental.
El debat s'ha fet a porta tancada i amb una limitació presencial del 50% dels diputats. Laura Borràs ha pogut intervenir durant 7 minuts per defensar-se. Tot i que el debat ha estat al matí, la votació ha hagut d'esperar fins passades les tres de la tarda, quan el Congrés ha acabat de debatre el decret de la "nova normalitat".
Un cop aprovat el suplicatori, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, tindrà 8 dies per comunicar la decisió al Suprem.
Fins ara, el Congrés ha aprovat 31 suplicatoris i n'ha rebutjat 14. L'última petició que es va denegar va ser el 1988.
Borràs: "A la repressió se la combat"
Després de defensar-se al Congrés, la portaveu de JxCat ha criticat durament les formacions que aprovaran el suplicatori del Suprem en contra seva i ha llançat un missatge recordant que "a la repressió se la combat, no se li permet guanyar per incompareixença del rival".
Borràs ha acusat els partits que han anunciat un sí –el PSOE, el PP, Vox, Podem i Cs- d'"atropellar els seus drets a consciència" per "prioritzar la pàtria sobre la democràcia".
"Espero que la seva consciència ho resisteixi."
Borràs ha afirmat que ja no parlarà més del cas mentre sigui portaveu de JxCat al Congrés.
Laura Borràs va enviar aquest dimecres una carta als 350 diputats, en què acusa el Suprem de no respectar el decret de l'estat d'alarma i de violar els terminis processals quan va tramitar el suplicatori; lamenta que el debat i la votació es facin a porta tancada i els envia informació sobre el seu cas abans que emetin, diu, un vot "preconcebut".
Borràs sempre ha defensat que no ha comès cap delicte, que la causa és una construcció de la Guàrdia Civil, i que hi ha precedents que demostren que el Suprem no li oferirà un judici just.
L'estira-i-arronsa independentista
La votació del suplicatori ha tornar a fer evident la divisió independentista. Junts per Catalunya ha defensat aquesta setmana que l'única posició "digna" que es podia adoptar al ple del Congrés era un no. Els republicans i la CUP, però, estaven a favor que s'investigui la suposada corrupció, però mantenint alhora seriosos dubtes que Borràs tingui un judici just. Per això han optat per marxar del Congrés durant la votació.
ERC i Bildu ja no van participar tampoc en la votació del dictamen quan es va sotmetre al criteri de la Comissió de l'Estatut del Diputat.
Suport del president Torra
El president de la Generalitat ha tornat a expressar el seu suport a Laura Borràs. Assegura que "cap independentista no tindrà mai un judici just a Espanya":
"No és només la història, és ahir, és avui i serà demà: cap independentista no tindrà mai un judici just a Espanya. Entre d'altres motius, per això som independentistes, per l'anhel d'una societat justa i respectuosa amb els drets fonamentals. Tot el suport @LauraBorras!"
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) June 25, 2020
La investigació al Suprem
El Suprem considera que hi ha motius per seguir la causa contra Borràs, que va començar en un jutjat de Barcelona. El magistrat del Suprem Eduardo de Porres ha fet seva l'exposició de fets que apunta que entre els anys 2013 i 2017 la ILC va adjudicar 18 contractes menors per un import total de 259.863 euros de manera directa o indirecta a Isaías Herrero Florensa –també encausat-, amb qui Borràs mantenia una relació d'amistat.
El Suprem sosté que Borràs i Herrero haurien actuat "de comú acord" per fraccionar de manera il·legal els contractes i falsificar els pressupostos presentats en cada expedient simulant la participació de terceres persones.
