El Congrés es treu de sobre l'amnistia: el ple que ha aprovat la llei, des de dins

Madrid es lleva amb un nou dia històric a l'agenda: l'aprovació de la llei d'amnistia al Congrés. Aquesta vegada, però, sembla històric de veritat, perquè mai abans en democràcia s'ha aprovat una amnistia i perquè té efecte en centenars de persones pendents de judicis, inhabilitacions i exilis. Però alhora el dia no transmet l'ambient d'altres grans ocasions. És un mer tràmit.

El dia que veritablement l'amnistia es podia donar per aprovada és quan Junts, Esquerra, Bildu o el PNB van votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez.

Avui ni les televisions espanyoles o autonòmiques han desplaçat els seus programes al Congrés, ni cal fer cua per acreditar-se, ni hi ha manifestants a l'exterior o carrers tallats per seguretat.

Alguns dels tertulians que fa anys que parlen del procés avui, abans que de l'amnistia, han hagut de parlar del que fa dos dies ha revolucionat Madrid i mig Espanya i ha deixat periodistes sense lloc als trens per viatjar: els concerts de la nord-americana Taylor Swift al Bernabéu. El seu "shake it off" sobre tot allò que no ens agrada, que vindria ser "treu-t'ho de sobre" o "passa", és una mica el que ha passat avui al Congrés amb l'amnistia.

El PSOE, que ha suat i patit per tirar endavant una llei en la qual no creia, fent de la necessitat virtut, com el mateix Pedro Sánchez ha admès diverses vegades.

El PP, que ha hagut de recórrer a la corrupció quan ha vist que en l'amnistia tenia Vox avançant-lo per la dreta. I Vox, que malgrat els crits i els insults, ha vist com a les institucions encara no té el poder necessari per aturar-la i que, en canvi, alguns jutges l'hi donen.

L'alegria independentista

Pels independentistes és per qui avui hi ha més ganes de remarcar que aquesta és una victòria. Contra el règim del 78, deia Gabriel Rufián. Entre dues nacions, en paraules de Míriam Nogueras.

Però un i altre han reconegut els interrogants. El vot que falta del "partit judicial", diu Rufián; "la necessitat de reconstruir-nos", diu Nogueras.

Interrogants que no treuen emoció a la sessió d'avui als que com Carme Forcadell no havien tornat a Madrid des del judici del procés, quan una furgoneta els traslladava cada dia de la presó al Suprem. Tornar avui era reviure tot allò, però alhora un deure necessari amb aquells que com Marta Rovira no podien ser-hi.

Asseguda al costat de Forcadell i Junqueras, Dolors Bassa. Ella explica que va preferir superar el mal tràngol de tornar a Madrid fa mesos venint sola a passar-hi uns dies.

Uns seients més enllà, Jordi Turull, al costat d'Albert Batet. Té molt present que l'anterior vegada que va ser a l'hemicicle del Congrés va ser fa cinc anys, quan era a la presó i com a diputats van poder anar a la constitució del Congrés, amb Oriol Junqueras, Josep Rull i Jordi Sánchez.

Ple amb esbroncada calculada

El moment més dur del ple ha estat durant la intervenció del diputat del PSOE, Artemi Rallo, que ha acabat qualificant Vox de filonazis.

Els crits, insults i diputats aixecats i picant de mans i peus semblava una estratègia de Vox perquè el ple s'hagués de suspendre. S'ha escalfat prèviament per l'enganxada entre Gerardo Pisarello i Abascal arran del suport d'aquest a Netanyahu, el "carnisser de Rafah", en paraules del diputat de Comuns, però la presidenta Francina Armengol no ha anat més enllà de cridar a l'ordre alguns diputats, de demanar calma i criticar "l'espectacle" i "la mala educació" d'alguns.

S'ha pogut veure com Gabriel Rufián anava a l'escó de Patxi López. Ha parlat també amb la presidenta i amb altres diputats per demanar-los no entrar en l'esbroncada i salvar el ple. I la tempesta ha acabat aquí.

En el moment de les votacions és quan Pedro Sánchez ha entrat a l'hemicicle. "Ahora, ahora", li han cridat des de l'extrema dreta. La votació ha estat llarga, per crida.

Els nervis i l'ajustada majoria amb què tot es vota al Congrés explica per què alguns diputats tenien al seu escó un SÍ o un NO ben gros escrit en un paper o al seu ordinador per evitar cap lapsus.

Però la votació ha anat com estava previst i l'amnistia ha estat ara sí definitivament aprovada.  Alguns diputats de Vox i del PP han demostrat estar ja en la següent pantalla. Si pels independentistes la pròxima parada es diu referèndum, per ells es diu corrupció. "No a la corrupció", ha votat Abascal. I un cop s'ha proclamat el resultat han marxat.

A la tribuna de convidats, abraçades i llàgrimes, punys enlaire i felicitacions. A la sortida, més abraçades, com la Santos Cerdán amb Turull o la de Turull i Junqueras. Si això és la llavor de res més, s'haurà de veure.