El Congrés frena la maniobra del PP i envia al BOE la llei que escurçaria penes a presos d'ETA
El PSOE i Sumar fan valer la seva majoria a la mesa i donen per aprovada la norma sense que hagi de passar per la cambra baixa, com volia el PP
Punt final a les maniobres del PP per fer endarrerir l'aprovació de la llei que permet escurçar penes a presos d'ETA. La mesa del Congrés ha tirat pel dret i ha donat per aprovada la reforma legal, que aquest dilluns el president del Senat, el popular Pedro Rollán, va considerar vetada després que la rebutgés la majoria absoluta dels populars a la cambra alta.
El PSOE i Sumar, amb majoria a la mesa, argumenten que la votació al Senat no és un veto com a tal, perquè un veto al Senat implica haver-hi presentat esmenes prèviament i, en aquest cas, no se'n va presentar cap. En aquest sentit, els socis de govern consideren que no cal tornar a sotmetre el text a votació del Congrés i l'envien directament al BOE perquè el publiqui.
La presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha decidit debatre aquest assumpte aquest mateix dimarts, en considerar que es tracta d'una qüestió d'especial importància. Normalment, a la reunió dels dimarts de la mesa, només es tracten escrits que han entrat al Congrés abans del dissabte anterior a la reunió.
El PP diu que els va passar per alt l'efecte de la reforma
La llei, que adapta el marc legal espanyol a la legislació europea, convalida els anys de presó complerts a l'estranger, una norma que afecta 44 presos d'ETA.
Per aquest motiu, els últims dies, el PP havia pressionat el PSOE perquè la retirés, malgrat que els populars hi havien votat a favor durant tota la tramitació parlamentària.
El PP assegura que els va passar per alt aquest efecte de la reforma legal, tot i que, els últims dies, hi ha hagut veus del partit, com la diputada del PP Ana Vázquez, que han assegurat que sí que sabien el que votaven.
Malgrat tot, els populars han culpat el govern de Pedro Sánchez de voler-los enganyar per aprovar la llei a canvi del suport parlamentari de Bildu.
Afecta 44 presos d'ETA
Una esmena a la llei presentada per Sumar posa fi a una excepció a la normativa europea que permet que no es tinguin en compte les condemnes dictades en un altre país europeu abans del 15 d'agost del 2010. Eliminar aquesta excepció implica que les penes complertes per presos d'ETA a França abans d'aquesta data es restin a la condemna que s'ha de complir a Espanya.
L'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) ja ha advertit que la reforma legislativa permetrà anticipar la sortida de presó de 44 presos etarres --i que accedeixin abans al tercer grau i a la llibertat condicional-- perquè se'ls computaran els períodes que han passat engarjolats prèviament a França. A més, asseguren que l'aplicació de la nova norma suposaria l'excarceració immediata de set d'aquests presos, atès que el compliment total de la seva pena està a punt de liquidar-se.
Segons l'AVT, se'n beneficiarà, entre d'altres, Xabier García Gaztelu, àlies Txapote, que podria sortir de presó el 2025 i no al febrer del 2031, perquè ha complert més de sis anys de presó a França. L'any que ve també podria quedar en llibertat l'excap d'ETA José Javier Arizcuren Ruiz, Kantauri, que va complir en presons franceses una condemna de gairebé 8 anys de presó.
