El Congrés tomba la moció d'ERC que demanava eliminar la inviolabilitat del rei

Com era d'esperar, la moció presentada per Esquerra Republicana que plantejava eliminar la inviolabilitat del rei i l'aforament de la resta de membres de la família reial ha quedat rebutjada al Congrés dels Diputats.

El PSOE s'ha alineat amb PP, Cs i Vox per tombar-la, però els seus socis de govern se n'han desmarcat i hi ha donat suport juntament amb EH JxCat, PDeCAT, PNB, Bildu, BNG, Més País i Compromís.

Amb 276 vots en contra per 74 a favor, PSOE, PP, Vox i Cs han tancat la porta a una proposta que, per ells, va en contra dels principis de la Constitució "que ens vam donar entre tots", en paraules de la portaveu del PSOE Rafaela Crespín.

Durant el debat, que es va fer dimarts al Congrés, la diputada d'ERC Carolina Telechea va recordar que Felip VI constava com a beneficiari dels comptes del seu pare, Joan Carles I, a Suïssa, i va retreure al PSOE que sigui un "defensor a ultrança" de la "monarquia corrupta".

Apel·lant al "principi democràtic i d'igualtat", ERC demanava al text de la moció l'eliminació total de les "prerrogatives d'inviolabilitat i irresponsabilitat que puguin emparar comportaments delictius o irregulars de la persona del cap d'estat, la Casa Reial i qualsevol membre de la Corona".

I instava el govern espanyol a "impulsar totes les modificacions reglamentàries de l'ordenament jurídic per tal que les persones siguin efectivament iguals davant la llei i, en conseqüència, davant l'administració de la justícia".

Esquerra també demanava derogar la reforma que el 2014, després de l'abdicació de Joan Carles, estenia l'aforament al rei emèrit, la reina Sofia, la reina Letícia i la princesa Elionor.

Una moció presentada al juliol

La moció d'ERC es va registrar al Congrés al juliol, quan van aparèixer informacions de les investigacions judicials a Suïssa sobre el rei emèrit. El president espanyol, Pedro Sánchez, es va mostrar "pertorbat" arran d'aquestes informacions i va assegurar que caldria "reflexionar" sobre la inviolabilitat del rei.

A l'agost, Joan Carles I va fugir d'Espanya i va fixar la seva residència als Emirats Àrabs.

Al gener, la vicepresidenta, Carmen Calvo, va afirmar que aquesta qüestió "es podria abordar perfectament" tot i que va afegir que calia fer-ho amb consens.

Tot i això, el mateix dia, la mesa del Congrés va tornar a rebutjar admetre a tràmit la creació de la comissió d'investigació sobre l'ús de targetes opaques per part de Joan Carles I. Això, malgrat un informe dels lletrats de la cambra que, per primera vegada, admetien que se'l podia investigar.