El govern de Rajoy recorre al Constitucional la reforma de la llei de la presidència

El Consell de Ministres ha aprovat aquest matí la presentació d'un recurs al Tribunal Constitucional contra la reforma de la llei de la presidència. Ho ha anunciat el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, després d'una reunió extraordinària de l'executiu de Rajoy.

El ple del TC es reunirà aquest dimarts a les sis de la tarda per decidir si accepta el recurs. Si l'accepta, la reforma quedarà suspesa de forma immediata i ja no serà possible la investidura a distància de Carles Puigdemont. Això obligarà Junts per Catalunya i ERC a convocar una sessió d'investidura entre dissabte i dimecres, amb un nou candidat.

Méndez de Vigo ha explicat què comporta la decisió del govern espanyol:

"Si el Tribunal Constitucional admet el recurs del govern, quedarà immediatament suspesa l'aplicació d'aquesta norma. I la mesa del Parlament de Catalunya, amb el president al capdavant, sabrà que no pot convocar un ple d'investidura en aquestes condicions sense la presència física del candidat, amb el risc d'incórrer en un delicte de desobediència."

"El govern ha impugnat també la possibilitat, que recollia la modificació de la llei, de permetre la celebració de sessions d'òrgans col·legiats del govern de la Generalitat de Catalunya a distància."

El portaveu del govern espanyol ha tornat a subratllar que "el senyor Puigdemont és actualment un pròfug de la justícia i sobre ell pesa una ordre europea de detenció i entrega que està sent estudiada per la justícia alemanya".

El recurs contra la llei de la presidència ha estat l'únic punt del dia d'aquest Consell de Ministres, després que aquest dilluns el Consell d'Estat en fes un informe favorable.

La reforma de la llei, publicada al DOGC

La reforma de la llei de la presidència s'ha publicat aquest dimecres al DOGC, el "Diari Oficial de la Generalitat". En l'informe del Consell d'Estat, que no és vinculant, l'organisme assegurava que la reforma aprovada pel Parlament divendres passat vulnera la Constitució, l'Estatut i el Reglament del Parlament ja que la investidura del president de la Generalitat té caràcter "personal i presencial".

El calendari de la investidura

A partir d'aleshores, Junts per Catalunya haurà de proposar nou candidat o candidata perquè no es podrà investir Carles Puigdemont a distància. La CUP garanteix la seva abstenció sigui quin sigui el nom.

Quan Junts per Catalunya plantegi nou candidat, el president del Parlament, Roger Torrent, haurà de contactar amb els líders dels grups parlamentaris per a una nova ronda de contactes i convocar el ple.  

Per tant, el nou calendari per investir president de la Generalitat se situa entre dissabte i dimecres vinent. Junts per Catalunya i Esquerra han intensificat els contactes per desbloquejar definitivament la investidura.

Junts per Catalunya i ERC estudien ara la possibilitat de nomenar consellers del futur govern polítics que són a la presó o a l'estranger. Seria un gest simbòlic i temporal per demostrar la voluntat de restituir l'anterior govern cessat, ja que s'hauria invalidat la reforma de la llei de la presidència. Si aquest gest simbòlic es tirés endavant, seria amb el vistiplau dels implicats i segurament per unes hores perquè es rellevarien amb el nomenament ràpid dels consellers operatius.

Querella de Vox contra Torrent

Mentrestant, el sindicat d'extrema dreta Vox es querella contra el president del Parlament i tres membres independentistes de la mesa pels suposats delictes de prevaricació i desobediència per haver tramitat la reforma de la llei de la presidència. Vox demana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la detenció urgent i presó preventiva sense fiança per a Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Alba Vergés.

El sindicat considera que van tirar endavant la reforma de la llei, malgrat les advertències del Tribunal Constitucional, el Consell de Garanties Estatutàries i els lletrats del Parlament.

Roger Torrent ha assegurat en un tuit que aquesta querella enforteix encara més el compromís del Parlament amb el lliure debat.

Una altra de les querellades, Alba Vergés, ha assegurat també que no s'arronsaran davant la persecució de la democràcia.