El Consell de Política Fiscal i Financera aprova sense sorpreses el nou model de finançament
El Consell de Política Fiscal i Financera ja ha aprovat el nou model de finançament autonòmic. El govern espanyol i les 15 comunitats que participen en aquest organisme han estat reunits unes quatre hores i, al final, no hi ha hagut cap sorpresa. Les comunitats governades pels socialistes més Ceuta, governada pel PP, han votat a favor del model, mentre que les que comanda el Partit Popular s'han abstingut. El resultat, doncs, 10 a 7. No hi ha hagut cap vot en contra i ara el nou finançament va de camí cap al Congrés dels Diputats per aprovar definitivament el projecte de llei de modificació del finançament de les comunitats autònomes.
La ministra d'Economia, Elena Salgado, ha confirmat la xifra de més d'11.000 milions d'euros addicionals el 2012 que el govern espanyol destinarà als governs autonòmics i que serviran, segons diu, per reduir les diferències de finançament per càpita entre les comunitats. Salgado s'ha felicitat per arribar amb satisfacció al final d'un llarg procés que encara ara la recta final.
No ha volgut concretar, però, quants diners rebrà cada autonomia, amb l'argument que això pertoca "a les comunitats, perquè hi influeix la previsió d'ingressos tributaris, i és al moment de la liquidació quan els ciutadans han de valorar els recursos que han rebut". Només ha mencionat que els 11.000 milions són al voltant d'un 10% dels recursos totals i que a final de juliol es farà pública una xifra inicial perquè les comunitats puguin elaborar els pressupostos per al 2010.
Els representants del PP han criticat aquesta actitud. Així, el valencià Gerardo Camps ha considerat que l'acord "no és aigua clara" perquè no és normal que les xifres no es traslladin a les comunitats i que hagin de ser les comunitats les que "en facin l'estimació".
Per la seva banda el vicepresident de Política Territorial, Manuel Chaves, ha destacat que cap comunitat autònoma ha rebutjat el model de finançament que ha presentat el govern. Aquest resultat demostra, per Chaves, la bondat d'un model que "beneficia totes les comunitats, ja que no n'hi ha cap que hi perdi". Chaves també ha destacat el fort segell social del model ja que "4 de cada 5 euros van destinats a educació, sanitat i serveis socials".
Preguntat per la catalanofòbia que ell mateix ha denunciat, el vicepresident ha considerat "inacceptable que es faci servir el greuge comparatiu" per buscar l'enfrontament. "Catalunya no té ni més ni menys, sinó el que li correspon segons les variables". Chaves ha lamentat les declaracions "hipernacionalistes" d'Esperanza Aguirre sobre els perjudicis que el PP veu en el nou model.
Precisament, un conseller d'Aguirre, el titular d'Economia Antonio Beteta, ha manifestat a la sortida de la reunió que "molt s'han de torturar les xifres perquè un català valgui dos madrilenys". I ha afegit: "Que la Comunitat de Madrid, que té els ciutadans que més impostos paguen, sigui l'única que continua estan per sota de la mitjana és una cosa intolerable".
Resultats sense sorpreses
Quan a quarts de cinc ha començat la reunió del CPFF ja se sabia com acabaria, però al llarg del dia sí que hi ha hagut incertesa. I és que aquest dimecres al matí s'han sentit veus com la de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, carregant contra el nou sistema i anunciant el vot contrari a l'acord. Finalment, però, les autonomies governades pel Partit Popular s'han abstingut en la votació i fins i tot hi han votat a favor, com el cas de la ciutat autònoma de Ceuta. El conseller d'Hisenda de Madrid, Antonio Beteta, ha confirmat que la direcció del partit els ha donat la instrucció d'acollir-se a l'abstenció. Les instruccions de Génova han arribat l'endemà de la reunió dels consellers d'Economia populars per fixar una posició comuna, que va acabar sense un acord clar, si bé fonts del partit van remarcar que majoritàriament s'acollirien a l'abstenció.
A banda de Ceuta, doncs, han votat a favor del pacte la resta d'autonomies amb govern socialista i també Cantàbria, on hi ha una coalició de govern entre el Partit Regionalista de Cantàbria i els socialistes, i les Canàries, on manen Coalició Canària i el PP. S'hi han abstingut Galícia, Castella i Lleó, La Rioja, Madrid, el País Valencià, Múrcia i la ciutat autònoma de Melilla.
Castells, satisfet
En sortir de la reunió, el conseller d'Economia s'ha felicitat per l'aprovació d'un model "que és el que convé a Catalunya, però a la vegada és el millor model per Espanya". Antoni Castells ha considerat que hi haurà "un abans i un després" d'aquest acord que "permetrà entrar en una etapa d'estabilitat en un afer que ha estat durant molts anys un tema no resolt mai satisfactòriament". Hores abans, quan ha entrat a la trobada, Castells ha lamentat que alguns polítics hagin "aixecat fogueres d'animadversió" contra Catalunya.
Detalls del sistema
El model nou té en compte variables com la població en edat escolar, la insularitat, la dispersió i densitat de la població i la superfície, entre d'altres. En canvi, s'ha rebutjat tenir en compte la població de l'autonomia que viu a l'estranger.
Un altre aspecte del model és que recomana no abaixar els impostos en època de crisi. La vicepresidenta espanyola ha destacat que el que es vol evitar és "la competència fiscal a la baixa" i ha recordat que un 75% dels impostos es destinen a cobrir els serveis bàsics. "En moments de crisi, la solidaritat no es veu beneficiada si una comunitat redueix els impostos", ha dit.
El govern espanyol també ha demanat que no es facin comparacions entre les xifres del 2007 i les del 2009, al·legant que no es poden comparar el sistema vell i nou si, a més, un s'aplica en època de bonança i l'altre en plena crisi.
No ha volgut concretar, però, quants diners rebrà cada autonomia, amb l'argument que això pertoca "a les comunitats, perquè hi influeix la previsió d'ingressos tributaris, i és al moment de la liquidació quan els ciutadans han de valorar els recursos que han rebut". Només ha mencionat que els 11.000 milions són al voltant d'un 10% dels recursos totals i que a final de juliol es farà pública una xifra inicial perquè les comunitats puguin elaborar els pressupostos per al 2010.
Els representants del PP han criticat aquesta actitud. Així, el valencià Gerardo Camps ha considerat que l'acord "no és aigua clara" perquè no és normal que les xifres no es traslladin a les comunitats i que hagin de ser les comunitats les que "en facin l'estimació".
Per la seva banda el vicepresident de Política Territorial, Manuel Chaves, ha destacat que cap comunitat autònoma ha rebutjat el model de finançament que ha presentat el govern. Aquest resultat demostra, per Chaves, la bondat d'un model que "beneficia totes les comunitats, ja que no n'hi ha cap que hi perdi". Chaves també ha destacat el fort segell social del model ja que "4 de cada 5 euros van destinats a educació, sanitat i serveis socials".
Preguntat per la catalanofòbia que ell mateix ha denunciat, el vicepresident ha considerat "inacceptable que es faci servir el greuge comparatiu" per buscar l'enfrontament. "Catalunya no té ni més ni menys, sinó el que li correspon segons les variables". Chaves ha lamentat les declaracions "hipernacionalistes" d'Esperanza Aguirre sobre els perjudicis que el PP veu en el nou model.
Precisament, un conseller d'Aguirre, el titular d'Economia Antonio Beteta, ha manifestat a la sortida de la reunió que "molt s'han de torturar les xifres perquè un català valgui dos madrilenys". I ha afegit: "Que la Comunitat de Madrid, que té els ciutadans que més impostos paguen, sigui l'única que continua estan per sota de la mitjana és una cosa intolerable".
Resultats sense sorpreses
Quan a quarts de cinc ha començat la reunió del CPFF ja se sabia com acabaria, però al llarg del dia sí que hi ha hagut incertesa. I és que aquest dimecres al matí s'han sentit veus com la de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, carregant contra el nou sistema i anunciant el vot contrari a l'acord. Finalment, però, les autonomies governades pel Partit Popular s'han abstingut en la votació i fins i tot hi han votat a favor, com el cas de la ciutat autònoma de Ceuta. El conseller d'Hisenda de Madrid, Antonio Beteta, ha confirmat que la direcció del partit els ha donat la instrucció d'acollir-se a l'abstenció. Les instruccions de Génova han arribat l'endemà de la reunió dels consellers d'Economia populars per fixar una posició comuna, que va acabar sense un acord clar, si bé fonts del partit van remarcar que majoritàriament s'acollirien a l'abstenció.
A banda de Ceuta, doncs, han votat a favor del pacte la resta d'autonomies amb govern socialista i també Cantàbria, on hi ha una coalició de govern entre el Partit Regionalista de Cantàbria i els socialistes, i les Canàries, on manen Coalició Canària i el PP. S'hi han abstingut Galícia, Castella i Lleó, La Rioja, Madrid, el País Valencià, Múrcia i la ciutat autònoma de Melilla.
Castells, satisfet
En sortir de la reunió, el conseller d'Economia s'ha felicitat per l'aprovació d'un model "que és el que convé a Catalunya, però a la vegada és el millor model per Espanya". Antoni Castells ha considerat que hi haurà "un abans i un després" d'aquest acord que "permetrà entrar en una etapa d'estabilitat en un afer que ha estat durant molts anys un tema no resolt mai satisfactòriament". Hores abans, quan ha entrat a la trobada, Castells ha lamentat que alguns polítics hagin "aixecat fogueres d'animadversió" contra Catalunya.
Detalls del sistema
El model nou té en compte variables com la població en edat escolar, la insularitat, la dispersió i densitat de la població i la superfície, entre d'altres. En canvi, s'ha rebutjat tenir en compte la població de l'autonomia que viu a l'estranger.
Un altre aspecte del model és que recomana no abaixar els impostos en època de crisi. La vicepresidenta espanyola ha destacat que el que es vol evitar és "la competència fiscal a la baixa" i ha recordat que un 75% dels impostos es destinen a cobrir els serveis bàsics. "En moments de crisi, la solidaritat no es veu beneficiada si una comunitat redueix els impostos", ha dit.
El govern espanyol també ha demanat que no es facin comparacions entre les xifres del 2007 i les del 2009, al·legant que no es poden comparar el sistema vell i nou si, a més, un s'aplica en època de bonança i l'altre en plena crisi.
