El Consell d'Europa critica la imposició del 25% de castellà a les aules: "És molt preocupant"

L'informe dels experts de l'organisme internacional al·lega que Espanya incompleix alguns aspectes de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries a l'hora de protegir el català
Berta Boter Carbonell Actualitzat
TEMA:
Consell d'Europa

Un informe del Comitè d'Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa posa contra les cordes Espanya per l'ús i protecció de llengües minoritàries, com el català, l'euskera, l'aragonès, el gallec o l'asturià.

A l'extens informe, en què es critica la falta d'ús del català en diferents àmbits, com la justícia, la sanitat i l'ensenyament, també es mostra una "profunda preocupació" per la sentència del Tribunal Superior de Justícia que imposa un 25% de castellà a les aules de Catalunya.

El Comitè assegura que decisions judicials com aquesta "no són compatibles amb els compromisos ratificats per Espanya en virtut de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries" i que "cal que les autoritats estatals prenguin totes les mesures necessàries per posar remei a la situació i garantir la correcta execució dels compromisos assumits."

L'organisme internacional considera, doncs, que l'Estat incompleix diverses parts d'aquest tractat europeu, si bé afegeix que "el sistema espanyol de protecció de les llengües regionals i minoritàries està ben desenvolupat".

Fa vuit mesos, un comitè d'experts es va reunir amb la Generalitat i entitats en defensa de la llengua. Ara, el Consell d'Europa ha fet públic l'informe sobre la situació de les llengües a tot l'Estat.

Respecte a l'últim informe, de fa cinc anys, gairebé cap de la vuitantena d'aspectes analitzats a Catalunya millora, i n'empitjoren una quinzena, la majoria a l'àmbit de la justícia.


Més castellà que català a la secundària

Pel que fa a l'educació, l'informe posa el focus especialment en l'ensenyament secundari. Diversos estudis apunten que l'ús del català a l'ESO ha disminuït notablement.

De fet, segons una enquesta realitzada el 2021 que recull el document, només el 47% dels professors s'adrecen als alumnes en català. El 2006, els professors que s'adreçaven en català a l'aula eren el 64%.

Només el 47% dels professors s'adrecen als alumnes en català (iStock)

Per tant, l'ús del català ha caigut més d'un 15% en els últims 15 anys en aquesta etapa educativa. Això, malgrat que el català continua sent la llengua vehicular en l'ensenyament.


La justícia, l'àmbit on més s'empitjora

Els experts assenyalen l'àmbit de la justícia com un dels més preocupants, pel que fa al català.

Segons l'informe, només el 7% de les sentències que s'emeten a Catalunya són en català. Un total de 18.000 sentències. Una dada que mostra, segons els experts, que no s'estan respectant els drets lingüístics dels parlants.

Només el 7% de les sentències que s'emeten a Catalunya són en català (Pexels/Ekaterina Bolovtsova) 

També es destaca que, segons el Departament de Justícia de la Generalitat, només el 20,4% dels jutges i magistrats, el 45,9% dels secretaris judicials, el 12,4% dels fiscals i el 56,6% de la resta de membres d'òrgans vinculats tenen el nivell necessari per treballar.

Destaquen que "és un nivell millorable, però, tanmateix, satisfactori en comparació amb altres comunitats autònomes".

En relació amb els funcionaris de l'Estat que treballen a Catalunya, afegeix que més del 60% no parlen català.


En l'àmbit sanitari, falta atenció en català

Pel que fa a la salut, l'informe destaca que hi ha diverses mancances en l'ús del català. S'explica que no tots els pacients poden utilitzar la llengua catalana quan van a un centre sanitari.  

Un dels problemes, segons indiquen, és que el 40% dels professionals estan formats fora de Catalunya i no tenen un bon domini de l'idioma.


L'oferta en català a les plataformes, "limitada"

En l'àmbit dels mitjans, l'informe destaca el bon estat del català a la televisió i a la ràdio. El català és la llengua que utilitzen cinc ràdios públiques i cinc cadenes de televisió de Catalunya. També hi ha més de 215 ràdios locals i comarcals i 50 cadenes de televisió que emeten en català. En el sector privat, hi ha set emissores catalanes i 16 ràdios privades locals i autonòmiques.

A més a més, s'explica que cada cop hi ha més diaris digitals que publiquen en català.

L'informe crítica, però, que "l'oferta de continguts en streaming en català és limitada".


El català a les Balears o al País Valencià

Els experts constaten, també, el deteriorament del català a les Balears i el País Valencià.

En el cas de les Balears, es destaca que al final de l'educació primària el percentatge d'alumnes que tenen habilitats comunicatives sòlides en català és força baix, d'un 65%. Una xifra que ha disminuït respecte als informes d'altres anys.

També mostren preocupació per la implicació que pot tenir la sentència del TSJC que imposa el 25% de les classes en castellà en aquests dos territoris.


Sobre la taula del Comitè de Ministres del Consell d'Europa

Ara, l'informe està sobre la taula del Comitè de Ministres del Consell d'Europa, que ha d'aprovar unes recomanacions per a Espanya en què es demanarà la millora en diversos àmbits. No comportarà, però, sancions directes per a l'estat espanyol.

El Consell d'Europa es va crear el 1949 per promoure la democràcia i els drets humans i potenciar la identitat europea. L'integren 46 països, entre els quals els 27 socis de la Unió Europea.


Les reaccions a l'informe 

Les associacions per la defensa de la llengua catalana han rebut amb optimisme aquest informe. 

Des de Plataforma per la Llengua, Ramon Llarena, assessor jurídic de l'entitat, assegura que l'informe ratifica que "la llengua vehicular a l'educació ha de ser el català" i que "establir un percentatge no té cap sentit". 

També ha dit, en declaracions al "Tot es mou", de TV3, que l'informe és de gran ajuda per escalar la sentència del 25% de castellà al Tribunal Europeu de Drets Humans

"Nosaltres estem pendents de plantejar al Tribunal Europeu de Drets Humans la denegació de la sentència del 25%. Per tant, evidentment, aquest informe ens va molt bé."

Per la seva banda, la presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans, Teresa Cabré, en declaracions a TV3,  ha posat l'accent en la voluntat política que ha de tenir l'estat espanyol per complir amb els compromisos de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i ha afegit: "Si no es compleixen, s'han de fer complir."

ARXIVAT A:
Català Educació Consell d'Europa
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut