El Consell d'Europa demana l'indult als presos de l'1-O i la retirada de les euroordres

El Consell d'Europa ha aprovat aquest dilluns l'informe sobre l'actuació de la justícia espanyola en la causa de l'1 d'octubre. El text, que no és vinculant, s'ha aprovat amb 70 vots a favor, 28 en contra i 12 abstencions.

El document, titulat "Els polítics haurien de ser perseguits per declaracions fetes en l'exercici del seu mandat?", demana a Espanya que "indulti o alliberi" els presos independentistes, que retiri les peticions d'extradició per als que són a l'exili i que reformi els delictes de rebel·lió i sedició.

L'informe també conclou que "la mera expressió d'opinions independentistes no és motiu de persecució penal" a Espanya, però qüestiona que els presos sobiranistes siguin "els autors d'un aixecament tumultuós".

La majoria d'esmenes, rebutjades

L'assemblea del Consell d'Europa ha rebutjat la majoria d'esmenes presentades, de manera que el text final manté la petició d'indultar o deixar en llibertat els empresonats pel procés i la retirada de les euroordres contra l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers exiliats.

El document aprovat conserva la demanda de reformar els delictes de rebel·lió i sedició en el Codi Penal. En aquesta línia, ha tirat endavant una esmena que demana "actualitzar i restringir la definició del delicte" de sedició per "evitar sancions desproporcionades en transgressions no violentes".

També es manté la demanda de deixar d'investigar accions simbòliques i de solidaritat dels successors dels polítics condemnats, entre les quals s'inclourien qüestions com la pancarta que va penjar l'expresident de la Generalitat Quim Torra.

L'esmena d'Esquerra Republicana que reclamava incloure l'amnistia en el document també s'ha acabat rebutjant.

"Les penes tan llargues són clarament desproporcionades"

En el debat, el socialista letó Boris Cilevics, autor de l'informe, ha qualificat de "clarament desproporcionades" les condemnes als dirigents sobiranistes en el judici del procés. "No dic que l'organització d'un referèndum il·legal no pugui no ser sancionat", ha dit l'exeurodiputat letó, recordant que els condemnats "clarament van desobeir les instruccions del Tribunal Constitucional".

Tanmateix, el ponent del document ha indicat que la sedició per la qual van ser condemnats els líders independentistes "requereix un element que no hi és: la violència", per la qual cosa ha defensat la necessitat de reformar el delicte.  A més, ha afegit que "la persecució de milers de catalans no reflecteix una democràcia viva".

Cilevics ha indicat que Espanya i Turquia són països diferents però tenen en comú que tots dos estats "tenen polítics a la presó amb penes llargues". Sobre els indults, Cilevics ha dit que, si es va indultar els revoltats en el 23F, "ara també sembla raonable fer-ho".

El govern creu que és un "clatellot a Espanya"

Poc després de l'aprovació del document, el govern de la Generalitat. El president, Pere Aragonès, creu que "és oxigen per a la resolució del conflicte polític" mitjançant "la negociació i la democràcia". Pel vicepresident, Jordi Puigneró, l'informe aprovat a Estrasburg és "un nou clatellot a Espanya i nova victòria de Catalunya a l'exterior":

El president i el vicepresident del govern de l'1-O, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, també han fet referència a l'informe aprovat al Consell d'Europa. Per Puigdemont, "Espanya s'ha de retrobat amb les democràcies europees", mentre que Junqueras creu que es tracta d'un "pas més en la defensa d'una sortida democràtica al conflicte polític":

González Laya: "Fa unes consideracions una mica incoherents"

Abans del debat a l'assemblea del Consell d'Europa, la ministra espanyola d'Exteriors, Arancha González Laya, ha assegurat que l'informe de Cilevics conté recomanacions sobre el poder judicial "una mica incoherents" perquè a Espanya hi ha "separació de poders" i l'executiu no pot "immiscir-se" en decisions que corresponen al judicial:

"Entenem que el senyor Cilevics fa unes consideracions que ens semblen una mica incoherents i que no són pròpies d'un membre d'una assemblea parlamentària, que al cap i a la fi hauria de conèixer el principi de la separació de poders"

González Laya creu que el text conté "un pecat original, que és posar en qüestió la llibertat d'expressió dels polítics" a l'estat i que equipara el cas espanyol amb el turc.

La cap de la diplomàcia espanyola destaca que l'informe suposa "un vot de confiança" en l'estat de dret espanyol, "que es qualifica de ple", i reconeix la independència dels tribunals espanyols "per resoldre els recursos pendents".