El Consell General del Poder Judicial aprova una declaració institucional contra l'amnistia

L'ofensiva dels jutges conservadors contra l'amnistia segueix el seu curs. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat aquest dilluns en un ple extraordinari una declaració contra la futura llei que exoneraria els promotors de l'1 d'Octubre.

Una declaració que no té gaires possibilitats de reeixir, encara més tenint en compte que la llei ni tan sols s'ha començat a tramitar. Tot i això, ja la qualifiquen com a "mesura d'abolició de l'estat de dret", que "violenta la Constitució" i converteix la justícia en "una quimera".

En el text, el consell mostra la seva "preocupació i desolació intensa" per les intencions dels negociadors per a la investidura i acusen Pedro Sánchez de "degradar i convertir el nostre estat de dret en un objecte de mercadeig al servei de l'interès personal".

"Confondre l'interès d'Espanya amb l'interès del president del govern en funcions per evitar la formació hipotètica de governs de partits d'una ideologia diferent de la seva és una cosa manifestament incompatible amb l'alternança política", alerten.

"Utilitzar la promulgació d'una llei singular per envair competències pròpies del Poder Judicial com a mitjà de negociació política constitueix una perversió del règim constitucional", afegeixen els magistrats del consell en una nota difosa als mitjans de comunicació a darrera hora de la tarda.

Tot plegat, quan encara no es coneix el text de la proposició de llei que està negociant el PSOE amb Junts i ERC.

Un consell dividit

La reunió del CGPJ ha començat a les set de la tarda i el debat ha girat al voltant de la proposta redactada per 8 dels 10 vocals de l'ala conservadora. Finalment, els magistrats han aconseguit 9 vots a favor del text, 5 en contra i 1 en blanc.

Als impulsors de la iniciativa s'hi ha sumat el vocal Wenceslao Olea, mentre que s'hi han oposat els cinc vocals progressistes i s'ha abstingut el president, Vicente Guilarte.

La convocatòria extraordinària ha alimentat la fractura en el si del CGPJ, ja que es tractava d'un ple durament criticat pels vocals progressistes. De fet, un d'ells, Álvaro Cuesta, n'havia demanat la desconvocatòria i ja havia anunciat que no hi assistiria si se celebrava.

Cuesta havia remès un escrit al president el CGPJ, Vicente Guilarte, qualificant de "manifestament il·legal" la proposta de declaració institucional sobre l'amnistia.

El jutge progressista també assegura que no vol contribuir "a la indignitat i al desprestigi que vocals elegits per les Corts espanyoles l'any 2013 puguin ser tinguts per revoltats contra iniciatives del Parlament legítimament elegit el 23 de juliol de l'any 2023".

I és que l'òrgan de govern dels jutges té el mandat caducat des de fa gairebé cinc anys.

Per a Cuesta, la resolució  és "una irresponsabilitat molt greu" i ataca una eventual proposició de llei d'amnistia encara no presentada ni registrada al Congrés, i els eventuals acords polítics o decisions parlamentàries sobre la possible investidura del president del govern.

Dures crítiques a la iniciativa dels conservadors

La iniciativa dels magistrats conservadors també ha rebut crítiques els últims dies per part de les associacions de jutges progressistes i del govern espanyol.

Així, el coordinador de Jutges per la Democràcia a Catalunya, Carlos Pascual, va avisar dimecres que els magistrats s'estan "extralimitant" perquè "estan intervenint en el debat polític".

"És poc rigorós i poc adequat, per una alta institució de l'Estat, posicionar-se sobre un projecte que està a l'aire i que encara no existeix", va lamentar.

Per part del govern espanyol, la ministra de Defensa en funcions, Margarita Robles, va criticar també els vocals conservadors del CGPJ dient que "no són els més adequats per donar lliçons de constitucionalitat" perquè actuen amb el mandat caducat i, per tant, "són els primers que estan incomplint la Constitució".

"Haurien d'haver marxat fa molt de temps", i "els falta sentit de la realitat", va dir la també exmagistrada dijous en declaracions als mitjans.

En tot cas, el text només té efectes declaratius i els experts assenyalen que l'ofensiva judicial contra la llei d'amnistia no té recorregut.

La possible llei d'amnistia és una de les claus de la negociació per a la investidura, però no s'ha registrat al Congrés dels Diputats ni tampoc se n'ha fet cap tràmit parlamentari. Tot i això, ja hi ha qui la posa en qüestió.