El conspiranoic Alex Jones haurà de pagar 1.000 milions per negar la matança de Sandy Hook

Un jurat de Connecticut, als Estats Units, ha condemnat aquest dimecres el teòric de la conspiració Alex Jones a pagar gairebé 1.000 milions d'euros a les famílies de les víctimes del tiroteig de l'escola Sandy Hook.

El motiu és que Jones va assegurar des de la seva web Infowars (guerres d'informació) que no hi havia hagut cap massacre, sinó que havia estat un muntatge del govern per poder legislar contra les armes.

Assetjament a les famílies de les víctimes

Segons la versió que Jones va sostenir durant anys, els pares i familiars de les víctimes que van sortir als mitjans explicant la massacre haurien estat actors que haurien format part del muntatge.

Han estat aquests familiars, que van patir greus assetjaments per part dels seguidors de Jones, els que van denunciar Jones i la seva empresa per haver-los difamat.

És el cas dels pares d'un nen mort a la massacre, Jesse, que van rebre amenaces de gent que els acusava d'estar mentint sobre la mort del seu fill per motius polítics.

"La veritat compta"

El veredicte ha estat rebut com una gran victòria per les famílies: Erica Lafferty-barbatini, filla d'una de les víctimes, ha dit que "la veritat compta i que aquells que es beneficien del dolor i els traumes d'altres persones pagaran pel que han fet".

I Bill Sherlach, marit d'una altra víctima, ha afirmat que el veredicte ha de servir com a advertiment als que fan el mateix que el condemnat:

"La gent com Alex Jones haurà de pensar bé què diuen, com ho diuen i quant de temps ho diuen."

I un dels advocats de les famílies, Josh Koskoff, l'ha qualificat de "moment enormement restaurador per a la decència i la humanitat comunes".

Una de les indemnitzacions és de 120 milions per a Robbie Parker, que va perdre una filla, i una altra de 90 milions és per a William Aldenberg, un agent de l'FBI que va intervenir en el cas i que Infowars també va difamar.

No s'ha penedit

Jones, que fa anys va canviar la versió i va admetre la realitat de la massacre, va testificar al judici el 4 d'octubre, però no hi ha tornat i l'ha seguit després des de la seva web, tot comentant-lo en directe.

Lluny de penedir-se, aquest activista mediàtic d'extrema dreta ha defensat el seu suposat dret a qüestionar l'autenticitat d'altres massacres similars a la de Sandy Hook:

"Ens volen espantar per allunyar-nos de la llibertat i perquè no qüestionem Uvalde i què hi va passar realment i també a Parkland. No tenim por, no marxarem i no ens aturarem."

La massacre de Sandy Hook

La matança va passar el desembre del 2012 al poble de Newtown, a l'estat de Connecticut i situat pocs quilòmetres al nord de Nova York, quan un noi de 20 anys va agafar un fusell i va matar la seva mare.

Després va anar a l'escola on havia anat de petit, anomenada Sandy Hook, i va matar 6 adults i 20 nens de 6 i 7 anys abans de suïcidar-se, la massacre escolar amb més víctimes de la història dels EUA.

L'abril de l'any següent Jones va llançar la seva teoria de l'"operació governamental" amb actors com a familiars, i ell i els seus col·laboradors d'Infowars en van parlar una dotzena de vegades més.

Dues denúncies a Texas i una a Connecticut

El 2018 van arribar les denúncies de les famílies: a l'abril tres pares van denunciar Jones a Texas, on té la seu Infowars, i a l'octubre una altra família va fer el mateix també a Texas.

Entremig, al maig, van ser 14 familiars i l'agent de l'FBI els que van denunciar Jones i la seva web a Connecticut mateix, denúncia col·lectiva que ha portat al veredicte històric d'aquest dimarts.

L'agost d'aquest any ja van condemnar Jones a pagar uns 50 milions d'euros per la segona de les denúncies a Texas, mentre la tercera encara està pendent de judici.

L'objectiu d'indemnitzacions tan altes

Abans, a l'abril, cinc empreses controlades per Jones van declarar-se en bancarrota, una maniobra jurídica per intentar evitar haver de pagar les indemnitzacions.

L'objectiu d'aquestes indemnitzacions és ofegar econòmicament Infowars perquè hagi de tancar, i Jones, que es fa la víctima dient que "està lluitant contra Goliat", assegura que no té "ni 2 milions".

Amb el seu discurs busca convèncer els seus seguidors que comprin els productes de tota mena que ven a la botiga virtual d'Infowars per ajudar-lo a afrontar les indemnitzacions.

Els balanços financers d'aquesta web no són públics, però durant el judici un pèrit va assegurar que havia generat uns 165 milions de dòlars de beneficis entre el 2016 i el 2018, mentre al judici de Texas van valorar la fortuna personal de Jones entre 135 i 270 milions.

Suport a Trump i a l'assalt al Capitoli

A Infowars Jones difon i promou notícies falses i teories de la conspiració que no només qüestionen matances i atacs terroristes, com el d'Oklahoma del 1995, sinó també fets com l'arribada de la NASA a la Lluna el 1969, entre molts altres.

És una web amb molt d'èxit, amb uns 10 milions de visites mensuals, un abast més gran que mitjans tradicionals importants com The Economist o Newsweek.

En les presidencials del 2016 Jones va donar suport a Donald Trump, i el 6 de gener del 2021 va fer un míting a Washington arengant la multitud que poc després va assaltar el Capitoli.

Aquest dimarts mateix Jones ha rebut el suport de l'ideòleg ultraconservador i antic estratega de Trump Steve Bannon, que l'ha entrevistat al seu programa "War Room" (Sala de guerra).