El Constitucional afronta dividit el debat sobre dos recursos d'Oriol Junqueras
El més probable és que els rebutgin tots dos, però també que es trenqui la unanimitat i hi hagi vots particulars que serien importants de cara a Estrasburg
La unanimitat entre els magistrats del Tribunal Constitucional respecte al conflicte polític a Catalunya podria passar aquesta setmana a millor vida.
I és que en la sessió d'aquesta setmana, dos recursos presentats per la defensa d'Oriol Junqueras han provocat divisió de parers entre els membres. Dimecres, els magistrats no han abordat aquests dos recursos espinosos i es preveu que els resolguin dijous.
Contra la presó preventiva
El primer és la concessió de l'empara sol·licitada per Junqueras el gener del 2018, fa gairebé 2 anys, contra la presó preventiva decretada el novembre del 2017 per Carmen Lamela i ratificada per Pablo Llarena.
De la resolució d'aquest recurs n'és ponent el president del tribunal, Juan José González Rivas, contrari a concedir l'empara, i sembla probable que s'aprovi per unanimitat, però també podria tenir uns quants vots particulars.
González Rivas ja va intentar debatre aquest recurs fa un any per resoldre'l abans que comencés el judici del procés, però els dubtes d'alguns magistrats el van aturar.
Aquests magistrats van reclamar-li que la seva argumentació tingués més en compte la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, el TEDH.
Contra l'impediment d'anar al Parlament
L'altre recurs, presentat pel president d'ERC contra la decisió de Llarena d'impedir-li assistir a la constitució del Parlament el gener del 2018, a priori, i segons fonts del mateix tribunal, té encara pitjor pronòstic.
En aquest el ponent és el magistrat Juan Antonio Xiol, considerat progressista, i que defensa que es van vulnerar els drets de Junqueras quan Llarena no li va permetre anar al Parlament, amb l'argument que tenia una "incapacitat legal prolongada" que ho impedia.
Xiol, per tant, proposa al ple del TC donar la raó a Junqueras. El repte per a aquest organisme, doncs, és majúscul: mantenir la unanimitat que han mantingut fèrriament en tot moment davant dels casos relacionats amb el conflicte polític català.
Però és molt possible que el parer de Xiol es mantingui i també que almenys un parell de membres més del TC li facin costat. També és possible que, degut a la profunditat de les diferències, la decisió s'ajorni a una altra reunió del ple del TC.
El debat sobre tots dos recursos, de fet, s'està fent ara perquè el ple del TC va decidir ajornar-ho fins després que es fes pública la sentència del judici del procés.
La por dels vots particulars
En tot cas, si no arriba un posicionament comú en un o tots dos recursos, les sentències, previsiblement totes dues negatives per a Junqueras, comptarien amb vots particulars.
Això no ha passat mai en cap de les resolucions relacionades amb el procés: ho han evitat perquè, quan els casos arribin al TEDH, els vots particulars poden tenir molta transcendència.
Això és així perquè les argumentacions dels vots particulars seran previsiblement utilitzades per les defenses per qüestionar amb més força jurídica les decisions del TC.
El TC i la sentència del procés
D'altra banda, el Constitucional preveu que al gener començarà a rebre els primers recursos d'empara en relació amb la sentència del procés.
Això passarà quan el Suprem hagi resolt els incidents de nul·litat de la sentència que han presentat les defenses de 9 dels 12 condemnats, i que previsiblement resoldrà contra aquests.
