El Constitucional avala la immersió lingüística però tomba 10 articles de la LEC

El Tribunal Constitucional salva la immersió lingüística de la llei d'educació de Catalunya, LEC, però en tomba 10 articles més. Així ho determina la sentència, que arriba 10 anys més tard del recurs presentat per més d'una cinquantena de diputats del PP el 2009.

El tribunal considera inconstitucionals els apartats que regulen el currículum, l'organització dels estudis a primària, secundària i batxillerat, així com l'avaluació a l'alumnat. Segons el Constitucional, aquests articles, o bé són una còpia o un resum de la llei estatal, però amb afegits que superen les competències que té la Generalitat en matèria d'educació.

Bargalló: "El model lingüístic queda intacte"

El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha valorat positivament la sentència del TC, perquè "el model lingüístic de l'escola catalana queda intacte". Bargalló ha afegit que les modificacions que s'imposen són teòriques i "no afecten la pràctica del sistema educatiu".

"La primera lectura és positiva pel que fa al sistema lingüístic i pel manteniment de la potestat de fer un sistema educatiu propi. I preocupant pel que fa a les limitacions d'aquest sistema a partir de la lectura que fa el TC de la LOMCE i amb l'esperança que la LOMCE tingui els dies comptats."

El conseller, que ha lamentat que la sentència hagi trigat 10 anys, destaca que el recurs es va fer a partir de la LOE i la resolució s'ha fet a partir de la LOMCE, i considera que ara cal estar pendents del resultat de les eleccions d'aquest diumenge, que poden tornar a modificar la llei espanyola.

"El 28A portarà com a conseqüència un nou canvi legislatiu a l'Estat, sigui perquè guanyen les esquerres i finalment compleixin la promesa de derogar la LOMCE, sigui perquè guanya l'extrema dreta i faran una llei encara molt més regressiva."

"Si es deroga la LOMCE, hauríem de demanar al TC que torni a redactar la sentència, perquè es fonamentaria en una llei que ja no estaria vigent."

Bargalló s'ha mostrat més preocupat pel fet que la LOMCE, que és la base per la qual la sentència anul·la alguns dels articles de la LEC, suposa una limitació que "fa difícil crear un sistema educatiu modern a partir dels criteris de la funció pública educativa, que és molt antiquada."

La LEC

Amb la LEC, aprovada el juliol del 2009, Catalunya regulava per primer cop tot l'ensenyament no universitari. La nova llei d'educació de Catalunya, LEC, posava com a principals pilars l'autonomia de centre i el català com a llengua vehicular, i preveia que s'apliqués progressivament fins al 2017.

Després d'un llarg debat social es va arribar a un ampli consens que va arribar al Parlament, amb 103 vots favorables del govern del PSC, de CiU, ERC, i 26 vots en contra d'IC-IU-Verds, que va expressar el seu suport parcial, el PP i el Grup Mixt, on hi havia Ciutadans.

Notícia relacionada: "Per primera vegada Catalunya regula per llei tot l'ensenyament no universitari"

El recurs

Una cinquantena de diputats del Partit Popular van presentar el 2009, --encara durant el govern Zapatero--, el recurs d'inconstitucionalitat contra part de la llei de l'educació.
El PP ja va anunciar, abans de l'aprovació, la intenció de recórrer la llei al Tribunal Constitucional per considerar que la immersió lingüística discriminava els alumnes que volien una educació en castellà. També denunciaven la creació de cinc cossos propis de docents, que pels populars limitava el moviment de funcionaris d'altres comunitats. I que es pogués decidir sobre l'aplicació de determinats aspectes del currículum, com la tercera hora de castellà.